UN NOU LLINDAR Foto: Glòria Monés
El miracle sinodal
Mons. Sebastià Taltavull 13/10/2021

S’ha aixecat una veu profètica d’abast universal que en nom de l’Evangeli ens diu que hem de ser capaços de caminar junts. Una veu que proposa un temps llarg de reflexió i d’acció compartides que sigui capaç de modelar nous estils de vida dins l’Església, i que vinguin marcats per una vivència de comunió, un esforç de participació i una més gran consciència de missió. En definitiva, una crida de ressò global, universal, per fer de l’Església, la comunitat de Jesús, un antídot a l’individualisme, a l’exclusió, als grups tancats i sectaris, a l’autopreservació; una Església que deixi de mirar-se ella mateixa per contemplar el món amb la mirada amorosa de Déu i l’actuació apresa de la tendresa de Jesús enmig del seu poble. La convocatòria d’un Sínode —paraula que vol dir «caminar junts»— per part del papa Francesc apunta a un repte de comunió eclesial que, amb la participació corresponsable de tots, ens orienti vers la missió.

El lema que inaugura la primera fase del Sínode —que és la que durà a terme cada diòcesi al llarg del que queda d’aquest any i part de l’any que ve— diu «Per una Església sinodal: comunió, participació, missió». D’aquesta manera, s’orienta tot el treball a realitzar a cada diòcesi com a pas previ i acció de base del que faran els bisbes reunits a Roma l’any 2023. El papa Francesc ha volgut començar per nosaltres, els cristians de les Esglésies particulars, per partir de la realitat més concreta viscuda. Un mateix objectiu, per tant, i unes mateixes orientacions que seran estudiades des de la vida de cada lloc d’arreu del món. L’actitud fonamental serà la d’escoltar el que l’Esperit ens inspira i escoltar-nos mútuament, els uns als altres.

És aquest un moment delicat perquè es posa en joc la necessitat de sortir d’una pandèmia en la qual s’hi ha mesclat el dolor, la incertesa, el temor i la consciència dels propis límits, la qual cosa ens obliga a repensar els nostres estils de vida, les nostres relacions humanes, l’organització de les nostres societats i sobretot el sentit de la nostra existència. Així ens ho ha dit el papa Francesc, fent-nos veure que caminar junts suposa vèncer la temptació de l’individualisme i decidir-nos pel valor de la solidaritat, feta tota ella de servei humil, ja que «el servei és, en gran part, cuidar la fragilitat, els fràgils de les nostres famílies, de la nostra societat, del nostre poble» (FT 115). La proposta que se’ns fa per dur a terme aquest treball sinodal és la de cooperar a fer possible el miracle d’ajudar, des de la nostra pobra contribució eclesial i des de l’Evangeli, a rehabilitar una societat on l’amistat social que no exclou ningú i la fraternitat oberta a tothom arribin a ser la pràctica habitual.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET