Ja que el món viu a les fosques
malgrat l’astre resplendent;
Abrandeu la flamarada
d’un NOVELL REDREÇAMENT.
Caminant a les palpentes
somicava un cec confús
mentre el poble remugava
les paraules de Jesús.
-No pas ell, tampoc els pares
són l’esquitx de res dolent:
Abrandeu…
Li enllorda la mirada
amb l’espuma d’un bassal
i s’abranden les llanternes
del ceguet del camí ral:
-Ves i banyat les parpelles
amb les aigües del torrent:
Abrandeu…
És que Déu es manifesta
amb les obres, gest pregon,
mentre el sol ens il·lumini
jo seré la llum del món
esbargint la nuvolada
que us amaga el sol naixent:
Abrandeu…
-Tu menteixes. Ets un altre.
Tu no ets el cec d’abans!
No creiem en els miracles
ni en l’engany d’un joc de mans.
Fent el cec ens ensarrones,
no eres pas un invident:
Abrandeu…
-Feu-ne cas, us repeteixo,
és ben cert, bé prou que ho sé,
un cop xopes les ninetes
m’he rentat a Siloé;
hi veig, ara, com vosaltres,
desvetlleu l’enteniment:
Abrandeu…
Pas a pas, la gent del poble,
el veïnatge i els badocs,
difamaven, buscant brega
botzinant els entretocs.
Jesús vol que arreu esclati
el llampec d’un nou moment:
Abrandeu…
Fa molt temps que es neguitegen
pel que Déu els ha promès;
Quan és l’hora s’entrebanquen,
corglaçats, no entenen res.
Quan grinyola l’esperança
baixa Déu i ens va empenyent:
Abrandeu…
Amb el cec, Jesús estrena
la mirada flamejant,
esclatant la llumenera
ran de terra, ben arran,
i s’acaba la tenebra
dels ulls orfes de la gent:
Abrandeu…
Ja que el món viu a les fosques
malgrat l’astre resplendent;
Abrandeu la flamarada
d’un NOVELL REDREÇAMENT.
Sebastià Codina i Padrós
Vacarisses, març del 2020
