Quan el mal ens entrebanca

amb afany desvergonyit;

Ben sovint és cosa bona

d’aturar-se i frenar fort

ni que ens dolgui i ens empipi,

ens convé pensar en la mort,

la claror del cel desvetlla

i ens escalfa l’esperit:

Tothom diu que és un misteri

i un enigma molt punyent;

és inútil plantar cara,

és en va, ningú l’entén.

Entre dubtes i certeses

tots palpem la negra nit:

La fe escalfa l’esperança

i desnua el mal instant

i ens recorda que la Pasqua

va desfer l’interrogant,

que la Vida sempre guanya

l’esbufec de tot neguit:

Déu esbotza un plec de dubtes

amb Jesús, el camí ral,

que redreça les marrades

sense caure en el bancal.

Sempre ronda per la vora

si el busquem de fit a fit:

Poc abans del Gran Inici

primmirat el bon encert

amb els còdols que rodolen

i l’arena del desert

la malícia el desconcentra

esclafant  el primer crit:

Tasta el mal i rep l’empenta

en la dura solitud,

fins el mal li planta cara,

oblidat per l’Absolut…

Ha tastat la companyia

de les feres i l’oblit:

Tots tenim durant la vida

l’esqueixada dels punts flacs,

fins el mal ens fa moixaines

afinant els afalacs

amoixant les nostres vides

amb rampoines d’eixerit:

Al Baptista l’engarjolen…

Cap de poc, Jesús se’n va

i als replans de Galilea

busca amics per començar

un etern pelegrinatge,

Camí Ral vers l’Infinit:

Sebastià Codina Padrós
Vacarisses, 18/1/2024