Dues veus a dins no callen,

la del Bé i la del Mal;

Remenant el que ens envolta,

quina lluita genial!

Jesús viu la sotragada

de les sorres del desert,

amb el Pare dona voltes

desnuant el desconcert,

el rosec de les fiblades

per llimar-les. Tant se val!

Remenant…

-Si ets Déu, que tots ho vegin,

d’uns quants rocs fes-ne bocins.

Quedaràs com tot un home

i la gent d’aquests confins

lloarà la teva empenta,

pans dels rocs de l’arenal!

Remenant…

L’Escriptura ens adoctrina:

no es viu pas només de pa

per més digne que el pa sigui.

L’avarícia el va portar

als indrets de les carenes

que no tenen terminal:

Remenant…

Tot plegat, aquest imperi,

pot ser teu en absolut,

només vull que t’agenollis

i m’adoris convençut,

el poder d’aquest reialme

ja et pertany; res més no et cal:

Remenant…

                

Als reialmes de la terra

que jo tinc involucrats

em pertanyen des de sempre,

em van ésser confiats,

puc donar-los a qui em sembli

si el teu gest és genial:

Remenant…

-De dret parla l’Escriptura:

al Senyor, l’amo de tot,

cal que adoris i valoris

del primer a l’últim mot.

Ell coneix les batzegades.

És la clau, Déu l’eternal:

Remenant…

El ressò del mal s’esbafa.

És el Temple un bon encaix.

Des del cim de les cornises

pots tirar-te daltabaix,

els addictes mai no et deixen

ni que sigui de tant alt!

Remenant…

Les empentes s’enfrontaren

garbellant deu mil raons

amb l’astúcia que mai falta

de perfídies i ambicions.

Persisteix tota la vida

l’esgarip del temporal:

Remenant…

Sebastià Codina Padrós
Vacarisses, 15/11/2024