Amic meu, para l’orella

i entendràs què és l’estimar;

Quan el món gruny i tremola,

tu somriu i estreny la mà!

Les paràboles ensucren

l’ensenyança rellevant:

una immensa simpatia

i un somriure exuberant.

Compartia amb les gentades

l’alegria i el plorar:

Quan el món…

Quan parlava satisfeia

 aquell poble que somriu.

Els moments més estrambòtics

en la vida fan el niu;

abonyeguen i amanyaguen

com l’alè del respirar:

Quan el món…

Els companys es reuniren

i li diuen el que han fet

predicant a les gentades

ran del Llac d’aquell indret.

Ell engresca aquell Missatge

que entre tots faran brollar:

Quan el món…

Veniu cap a la planura,

reposeu plegats amb mi.

Amb el tràfec que arrosseguen

no els hi vaga fer un bocí.

S’endinsaren a la barca

per refer-se i reposar:

Quan el món…

Els van veure quan marxaven

amb Jesús. I des del prats

hi arribaren més de pressa,

molt abans que els embarcats.

La gentades no hi cabien:

Ni els eixams de l’abellar!

Quan el món…

I Jesús se n’adonava…

els admira i compadeix;

la gentada s’emociona,

s’incorpora i l’aplaudeix.      

Ningú sap com esbravar-se,

ningú sap què passarà:

Quan el món…

A l’instant que desembarquen

tremolava el firmament;

Jesús plora i s’emociona

quan contempla tanta gent

i mirant-la s’esbravava

ERA UN CRIT EN ALTA MAR!

Quan el món…

I aixecant les mans enlaire

tira lluny el seu bastó:

-Em sap greu. Són les ovelles

que han perdut el seu Pastor.

I abraçant-los com podia

ressonava el SEU PARLAR!

Quan el món…

Sebastià Codina Padrós
Vacarisses, 25/5/2024