A vegades les sorpreses

escantonen la raó;

Sempre Déu fa bona feina

fins quan surt de trascantó.

Ningú pot en exclusiva

escampar per tot arreu,

la cascada que es desborda

regant boscos i conreu.

Tothom pot sembrar a dojo

la sement del “Déu n’hi do”:

Sempre…

En Joan va preguntar-li

un matí mig d’amagat:

-N’hem vist un, deu ser de fora

que ha guarit un mig baldat.

L’hem renyat, no pot pas fer-ho;

foraster i res de bo:

Sempre…

Si és de fora, no ens importa,

o dels nostres, ben igual

és un bé que ens reconforta

és un gest de l’Eternal

el mitjà pel qual arriba

l’encefàlica dolçor:

Sempre…

Si la bresca regalima

la xardor de llet i mel,

si goteja la fragància

que ens envien des del cel…

Déu ho fa de tal manera

que per ELL és la millor:

Sempre…

S’esllavissen de l’Altura,

ufanegen ran del tros,

encatifen clots i marges

i les vores del terròs…

es despengen les proeses

d’ALLÀ DALT. El bo i millor!

Sempre…

TOTS ELS BENS, aquells que valen,

han baixat del CAPDAMUNT

i ens arriben sense fressa,

POC a POC, de UN a UN

per mitjà d’aquell qui troben

espiant a l’horitzó:

Sempre…

Qui no va contra nosaltres

ha trobat el nostre intent,

qui agamba en nom del Pare

és del cel un lluïment

mai perdran les recompenses

qui de Déu veu la claror:

Sempre…

Qui atropella la innocència

malejant els més petits

és millor que al mar l’enfonsin

al catau dels maleïts.

Qui ens esclafa l’honradesa

ens allunya del perdó:

Sempre…

Sebastià Codina Padrós
Vacarisses, 27/6/2024