Ja que el món viu a les fosques

malgrat  l’astre resplendent;

Abrandeu la flamarada

d’un NOVELL REDREÇAMENT.

Caminant a les palpentes

somicava un cec confús

mentre el poble remugava

les paraules de Jesús.

-No pas ell, tampoc els pares

són l’esquitx de res dolent:

Abrandeu…

Li enllorda la mirada

amb l’espuma d’un bassal

i s’abranden les llanternes

del ceguet del camí ral:

-Ves i banyat les parpelles 

amb les aigües del torrent:

Abrandeu…

És que Déu es manifesta

amb les obres, gest pregon,

mentre el sol ens il·lumini

jo seré la llum del món

esbargint la nuvolada

que us amaga el sol naixent:

Abrandeu…

-Tu menteixes. Ets un altre.

Tu no ets el cec d’abans!

No creiem en els miracles

ni en l’engany d’un joc de mans.

Fent el cec ens ensarrones,

no eres pas un invident:

Abrandeu…

-Feu-ne cas, us repeteixo,

és ben cert, bé prou que ho sé,

un cop xopes les ninetes

m’he rentat a Siloé;

hi veig, ara,  com vosaltres,

desvetlleu l’enteniment:

Abrandeu…

Pas a pas, la gent del poble,

el veïnatge i els badocs,

difamaven, buscant brega

botzinant els entretocs.

Jesús vol que arreu esclati

el llampec d’un nou  moment:

Abrandeu…

Fa molt temps que es neguitegen

pel que Déu els ha promès;

Quan és l’hora s’entrebanquen,

corglaçats, no entenen res.

Quan grinyola l’esperança

baixa Déu i ens va empenyent:

Abrandeu…

Amb el cec, Jesús estrena

la mirada flamejant,

esclatant la llumenera

ran de terra, ben arran,

i s’acaba la tenebra

dels ulls orfes de la gent:

Abrandeu…

Ja que el món viu a les fosques

malgrat l’astre resplendent;

Abrandeu la flamarada

d’un NOVELL REDREÇAMENT.

Sebastià Codina i Padrós

Vacarisses, març del 2020