La sorpresa quan m’empaita

tot seguit m’ha entrebancat.

Comentaven els deixebles

les facècies del moment

les converses animades

que han tingut amb tanta gent,

les xerrades que ventilen

amb els grups que s’han trobat:

De diumenge a diumenge,

les escenes d’Emmaús,

corredisses al sepulcre,

els addictes i el refús,

reflexions que es contradiuen

i uns quants dies desbocats…

-La Pau sigui amb vosaltres…

Per què el dubte mastegueu,

una mica, mica encara

ni que sigui a mitja veu

no apreneu a asserenar-vos

amb els cors apedaçats?

Un bocí de confiança…

i per què us alarmeu

i per què us volten dubtes…

Soc Jesús, què no ho veieu?

Els ensenya les nafrades,

peus i mans i el seu costat:

I sorpresos, s’asserenen

sense entendre per on va,

li presenten graellada

tot a punt per esmorzar,

la franquesa que primfilen

els ha mig asserenat:

Varen creure, s’adonaren

que era ell, ben bé el mateix

que malmès per clivellades

l’esperit el reconeix;

és l’amic que recuperen

és Jesús ressuscitat:

-Ja sabeu què repetia

refiant-me de Moisès

i la parla dels profetes,

testarral de foc encès,

com veient a quatre passos

l’univers esgalabrat:

-A vosaltres, ara us toca

l’escampar per tot arreu

aquests fets que perpetuen

l’estimbada de la creu.

Sereu sempre testimonis

de l’enigma que ha explotat:

Sebastià Codina Padrós
Vacarisses, 17/3/2024