UN NOU LLINDAR Foto: Glòria Monés
Com molins de vent
Mons. Sebastià Taltavull 18/05/2021

Fem-nos la idea que som com molins de vent, plantats en aquesta terra de missió que Déu estima, molins, de tots els estils i maneres: a ple rendiment, a mitja marxa, restaurats, aturats, amb poques aspes o sense, mig esfondrats, del tot desfets o quasi desapareguts. Si ens hi posem, segur que podem recuperar fins tot allò que sembla inservible. Es tracta de rehabilitar-nos perquè el vent de l’Esperit trobi en nosaltres unes aspes ben renovades que puguin acollir la seva alenada i posar-nos en moviment, i així, produir l’energia que necessitem.

A Mallorca, per carretera o des de l’avió és fàcil contemplar el pla de Sant Jordi. Fa anys feia goig admirar la bellesa original de tants molins que rodaven les seves aspes empeses pel vent. Però, ha passat el temps i ara, tret d’alguna excepció, és una espècie de cementiri de molins quasi abandonats i que ja no serveixen per a res. Quina llàstima! Què ha passat? Veig que el problema no és el vent. El vent segueix bufant, seguiria movent les aspes si hi fossin, seguiria produint energia i moviment, hi hauria vida i generaria vida. Tanmateix, no tot és així, a altres indrets n’he vist de ben rehabilitats i en funcionament. Ho torno a dir, el problema no és el vent, el problema és el molí, som nosaltres, ben plantats o mig desfets, bons receptors del vent o sense acollir-lo.

El vent hi és, l’Esperit hi és, suau o impetuós, i vol posar-nos en moviment de sortida i activar les turbines del nostre compromís baptismal, vent que es transforma en energia, aigua que purifica i dona vida. És l’alenada de l’Esperit que ens empeny a demanar-nos si en la nostra actuació com a cristians les preferències de Jesús són les nostres i si la nostra manera d’estimar és com la seva. Potser Déu ens està demanant si som molins drets o caiguts, sencers o mig desfets, si estem preparats per acollir el vent que ve i rebre’l com a do o estem a mercè d’altres ventades que ens desorienten, ens dispersen o ens destrossen, perquè són la mediocritat que ens domina o la tebiesa que ens afebleix i no les accions plenes de l’aire suau i fresc de l’Evangeli.

Saber destriar els vents i la seva procedència també sovint ens fa adonar del buit espiritual que patim i del llastre cap on l’arrossega la nostra indiferència. Què fer per ser molins ben construïts que fan goig, sempre disposats a rebre aquell vent favorable que tot ho neteja, aireja, posa en moviment de sortida i comunica vida? És per això que Jesús ens ha donat el seu Esperit —el seu alè— «perquè tinguem vida i la tinguem a desdir» (cf. Jn 10,10). Si ens deixem rehabilitar i començar de bell nou ben segur que passarem de la por a la confiança, del dubte a la fe, del desànim a l’entusiasme, de la tristesa a l’alegria, de la frustració a l’esperança, de l’egoisme a l’amor, de l’individualisme a la comunitat, de l’aïllament a la comunicació, com en la primera Pentecosta.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET