La Fundació Portolà, una entitat que treballa en la inserció social i laboral amb persones amb discapacitat intel·lectual, ha rebut finançament de Fiare Banca Ètica.
AQUESTA SETMANA 
Banca sense ànim de lucre
Les entitats eclesials tenen camí per recórrer pel que fa a la coherència amb les finances
Joan Andreu Parra 24/11/2020

«Necessitem la banca, tal com està tot muntat, per a moltes coses. Ara bé, hauria de ser una banca al servei de les persones i de la societat i, així, no l’hem tingut», assegurava el director de la revista Alternativas Económicas, Pere Rusiñol, en la conferència de títol provocatiu Els bancs de la mort que va fer-se el 22 d’octubre a l’Arxiu Històric de Terrassa. El periodista es referia a una «mala banca que havia fet estralls socials» (desnonaments, preferents, finançament de la indústria de l’armament) a partir de la globalització financera i la desvinculació de l’economia productiva.

Certament, el sector financer ha estat un actor privilegiat que, malgrat aquesta mala praxi, ha comptat amb la protecció legal dels governs i també amb el silenci de molts mitjans: «En la crisi, molts mitjans arruïnats van veure com els bancs van entrar al seu accionariat i això fa que el marge de maniobra per fer de quart poder sigui més petit», constatava Rusiñol. L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, plantejava la qüestió al final d’una conferència telemàtica a la Cambra de Comerç de Reus el 22 d’octubre passat: «Salvar a qualsevol preu el sistema bancari i financer, fent pagar el preu a la població i sense la decisió de canviar el sistema, referma el domini absolut de les finances.»

Davant d’aquest escenari, Rusiñol albira algunes possibilitats de canvi: la posició de debilitat de la banca pel fet que «necessita absolutament de l’ajuda d’organismes públics com les subhastes de diner del Banc Central Europeu» i «el progrés que han fet els darrers deu anys tots els instruments de banca ètica i alternativa». Aquesta ètica era el valor que rescatava el malaguanyat Ignasi Farreres en un article amb motiu de la penúltima crisi [«En la penúria, més ètica», Revista RE n. 61, gener 2010]: «Els comportaments ètics són totalment necessaris en l’economia, entre altres coses perquè han estat comportaments no ètics els que han desencadenat la catàstrofe financera i econòmica que ha generat l’actual crisi mundial.»

El papa Francesc també ha donat diversos tocs d’atenció, en particular a la Laudato Si, on sosté que no podem deixar que «els poders macroeconòmics continuïn justificant un sistema mundial en què prevalgui l’especulació i la recerca de rendes altes i ignorin els efectes que sobre la dignitat humana i el medi ambient té el sistema». I, en aquest sentit, el ministre de finances de la Santa Seu, el jesuïta Juan Antonio Guerrero Alves, considera «imprescindible» tenir «una política de transparència externa» i defensa que les inversions han de seguir «la doctrina social de l’Església, amb criteris ètics, sostenibles, de bon govern i professionals» [entrevista a Vatican News per presentar l’estat dels comptes de la cúria romana en el balanç del 2019].











  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET