La pregària de Taizé d’aquest dissabte a la Sagrada Família, que ha aplegat més de 2.000 joves, és un clar exemple de l’interès creixent de les noves generacions per la fe, una tendència que les diòcesis catalanes han anat constatant els darrers mesos. En aquest context en què molts joves busquen espais de trobada i respostes a les seves inquietuds i vincles comunitaris, l’Església es planteja ara com acompanyar-los aquesta recerca.
En una entrevista a Ràdio Estel, Carlos Bosch, responsable de pastoral juvenil de l’arquebisbat de Barcelona, ha explicat la feina que s’està duent a l’arxidiòcesi barcelonina, com va ser la trobada amb els capellans que acompanyen joves, el passat 4 de novembre. També ha parlat dels primers passos per organitzar la participació en la pròxima Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), que tindrà lloc a Seül l’estiu del 2027, i de la importància de la visita del papa a Barcelona, que ha contribuït a posar sobre la taula nous reptes per a la pastoral juvenil de l’arquebisbat, especialment en àmbits com la salut mental, l’acompanyament personal i la transmissió de la fe.
Quina valoració fa de les trobades diocesanes amb els capellans que treballen amb joves?
El passat 4 de novembre vam tenir la primera trobada d’aquest curs i l’última de les que hem organitzat. Des de fa uns anys ens trobem tres cops l’any capellans joves i capellans que acompanyen joves, per tractar diferents temes que ens afecten tant com a capellans com com a acompanyants. Va ser una oportunitat per descobrir com parlava el papa a l’Estadi Olímpic, que som pelegrins en la nit i que la nit és precisament un moment de benedicció i un moment de renéixer a una nova vida.
Com es tradueixen aquestes reflexions en accions concretes per als pròxims mesos?
Són unes trobades que no estan pensades tant en clau estratègica, per treure diferents activitats concretes, sinó que intentem posar-nos a l’escolta del que passa. De tant en tant, alguna iniciativa va apareixent. Per exemple, el Sent la Creu, que neix d’una trobada d’aquestes. Però sí que intentem més aviat alinear-nos per seguir les mateixes petjades de Jesús.
Aquest any el Sent la Creu arriba a l’onzena edició. Què en poden avançar?
Aquest any serà l’edició número 11. Ja sabem qui hi haurà, però no es pot dir. Podem avançar que serà del Kazakhstan.
“El Papa sap connectar amb les inquietuds i els patiments de cadascú”
Quina valoració fa del missatge i de l’impacte que ha tingut el recent viatge del Papa a Barcelona entre els joves?
Penso que en aquest viatge, que ha estat el primer gran viatge pastoral que fa, s’ha donat a conèixer, i hem descobert un Papa que entén què és el que es mou dins del cor de la persona i també del jove. Un Pontífex que sap diagnosticar, que sap trobar, que sap connectar precisament amb les inquietuds i amb els patiments de cadascú. En la visita aquí a Barcelona, a l’Estadi Olímpic, vam poder veure com les seves paraules connectaven tant amb gent creient com amb gent no creient, que responien a alguna cosa que es mou dins nostre.
“Arribar al cor de la gent, això ja no està en les nostres mans, només ho pot fer el Senyor”
Quins fruits creu que ha deixat aquella celebració entre els joves?
Justament ahir sopava amb uns amics, algun dels quals no és creient i no practica, i el van convidar a la vetlla de l’Estadi Olímpic. M’explicava, i no és la primera vegada que m’ho diuen: “Aquí hi ha alguna cosa per a mi.” Veig que en l’Església, en l’Evangeli, en Jesús, en la proposta que es mostra, hi ha alguna cosa que ressona amb mi, que ressona amb qui soc. I això veig que és una cosa que s’ha anat repetint.
La salut mental va ser un dels temes que el Papa va remarcar. Com va sorgir la idea de plantejar aquesta qüestió durant la vetlla?
Hi ha molts àmbits que formen part de la salut mental. Poden ser addiccions, falta de sentit, depressió, ansietat, un munt de dificultats… Recordo precisament estar un dia al metro pensant, “m’agradaria parlar de salut mental”. M’agradaria fer alguna pregunta que pogués ajudar els joves que, a més, estan patint. Però quin tema? De tots. I en aquell moment vaig presenciar com una noia saltava al metro. Em vaig pensar que és un tema que no m’agradaria amagar, que pot ser una oportunitat.
Què el va fer veure aquella experiència a l’Estadi Olímpic?
Organitzar una vetlla és relativament fàcil amb les persones adequades. Si esforces, ho aconsegueixes. Que el Papa arribi al seu lloc, que les coses surtin, que se senti bé, que es vegi: això és tècnica. Al final demana esforç. Però arribar al cor de la gent, això ja no està en les nostres mans, només ho pot fer el Senyor. Va ser molt bonic veure com a la vetlla el Senyor tenia un pla, que ell volia trobar-se amb la seva família d’una manera concreta, i nosaltres intentàvem anar-lo desvetllant, no posar-hi massa traves, i que anés sortint.
Veig que els moments que han arribat al cor són els testimonis i l’entrada de la creu. Són coses que no estaven en el nostre pla original, sinó que s’han anat donant per una persona, per una altra.
“Volem detectar necessitats abans de proposar res”
La diòcesi de Barcelona actualment treballa en dues iniciatives pastorals, una de salut mental i una altra de transmissió de la fe. En quin punt es troben?
Estem encara en converses perquè volem veure de quina manera es pot donar resposta. No volem fer una cosa de pressa i corrents, sinó que volem intentar parlar amb el màxim de gent possible. Per exemple, en la trobada que vam tenir l’altre dia amb els capellans, també es va fer en aquest sentit: detectar necessitats abans de proposar res i d’inventar-nos alguna cosa. Estem tenint moltes converses amb molts col·lectius per detectar necessitats i veure de quina manera acompanyar.
El 22 de novembre hi haurà una trobada de joves de diferents entitats amb el cardenal Omella. També servirà per escoltar aquestes necessitats?
Sí. Un dels objectius és aquest. L’any passat vam tenir una trobada amb ells també i ens van parlar de la importància de l’acompanyament. Però de quina manera aquest acompanyament, que teòricament tots necessitem i tots desitgem, el podem concretar? Estem treballant en aquest projecte de salut mental i volem que es concreti.
La diòcesi ja disposa de serveis d’acompanyament per a situacions complexes.
És cert, a nivell de la diòcesi de Barcelona tenim diferents serveis. Moltes vegades són discrets, com demana la situació, però d’alt impacte, per dir-ho així. Hi ha diferents serveis d’acompanyament per a situacions complexes, però hem de seguir aportant el nostre granet de sorra, com estem fent tants.
«La JMJ és un moment únic per descobrir la universalitat de l’Església”
La pròxima Jornada Mundial de la Joventut serà a Corea del Sud. Com s’està preparant la diòcesi de Barcelona?
Portem un any treballant-hi. Pensàvem a aprofitar per visitar Nagasaki, que és un lloc amb molta importància espiritual, on van entrar els primers màrtirs del Japó, cristians ocults durant segles, sense capellans, amagats, transmetent la fe de generació en generació. Sant Maximilià Kolbe també va ser allà. Ens han dit que és un lloc de pelegrinatge profund.
Després farem cap a Corea, a Seül, amb els actes de la JMJ, on també estem preparant visites: en algun temple convertit en església a la frontera amb Corea del Nord i al Museu de la Guerra, per entendre quina és la història del conflicte, una història una mica difícil i complexa. Els actes de la JMJ seran com la profunditat de Nagasaki, del Japó, i l’expansió i el futur de Corea.
Les inscripcions ja estan obertes. Què recomana als joves que s’estiguin plantejant anar-hi?
Jo diria que hem de fer tres coses. La primera, voler-ho. La segona, estalviar. Perquè, està lluny i, com que molta gent hi vol anar, els preus dels avions van pujant cada dia. I després, entrar a la pàgina web, que és esglesiajove.barcelona. Allà trobaran l’entrada a la JMJ, fas una petita preinscripció i ja comptarem amb tu.
Com descriuria l’experiència d’una JMJ a aquells joves que encara s’ho estan repensant?
Més que descriure-la, ho puc recordar. Recordo la JMJ del 2011 a Madrid, que per mi va suposar un abans i un després. És una experiència d’aquestes que marca, única per descobrir la universalitat de l’Església, per descobrir també que la fe es fa carn, que creix i es fa carn en diferents cultures, en diferents rostres, de diferents maneres. Al final son esdeveniments que interpel·len i és un moment de fer-se grans preguntes, de descobrir nous horitzons.
No tothom podrà anar a Corea. Quines altres propostes prepara la pastoral juvenil per a aquest estiu?
Fem diferents propostes aquest estiu, des de la més llunyana fins a la més propera, per a diferents edats. Per exemple, és any sant compostel·là i llavors anirem fent el Camí de Sant Jaume amb joves de tot Catalunya. Si ens queda massa lluny, aquí a Catalunya tindrem alguna trobada. Anirem a l’Hortès, que ja és al nord de França, i després, per a adolescents, a Solsona també unes petites convivències. Con diferents activitats perquè al final tothom pugui trobar-se. Serà una manera de viure també la Jornada Mundial de la Joventut, d’estar en comunió des de diferents realitats, però amb aquesta universalitat de l’Església.
El 17 d’abril tindrem Betel. També tindrem la vetlla de la Immaculada, que ja porta més de 25 anys, a la basílica de la Mercè. El 22 de novembre tindrem una trobada amb joves, el Sent la Creu, Betel… Hi ha un calendari a la pàgina web d’Església Jove Barcelona.
Hi ha una revifada de la dimensió espiritual entre els joves? Es nota en el dia a dia de la delegació?
És una cosa que experimentem constantment. Cada dia rebem correus de persones que volen buscar una comunitat, que no saben com apropar-se, i intentem derivar-les d’una manera o altra. Penso que es deu, d’una banda, al fet que la majoria dels joves ja estan fora de l’Església, per dir-ho així, que no han conegut l’anunci de l’Evangeli.
Però al mateix temps hi ha una insatisfacció, un buit que no acaben d’omplir. Llavors hi ha una recerca. És l’època de fer-se les preguntes serioses: més que «què vull fer», «qui vull ser?». I l’Església intenta sobretot respondre les preguntes més profundes del cor de la persona.