A les quatre de la tarda d’aquest dimarts, les portes de l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc començaven a acollir els primers fidels que volien participar en la vetlla de pregària presidida pel papa Lleó XIV i formar part així d‘un esdeveniment històric. A mesura que passaven els minuts, riuades de gent entraven a l’estadi, fins a arribar a la xifra de 40.000 persones.
La vetlla ha tingut dues parts ben diferenciades. La primera, d’acollida i preparació, i la segona, la vetlla pròpiament amb el papa Lleó. La primera part ha estat magníficament conduïda pels periodistes Mercè Raga, directora del programa El Matí a Ràdio Estel, i Xavi Pérez Esquerdo, col·laborador en diversos mitjans com Catalunya Ràdio, Ràdio Estel i 2Cat.
Aquesta primera part s’ha estructurat en tres blocs: Antoni Gaudí, la Sagrada Família i la creu, on s’han intercalat testimonis, catequesis i actuacions musicals com les de Worship.cat, Conchita, Beret o Alfred García. Un dels moments més emotius ha estat la intervenció del teòleg i filòsof Francesc Torralba, el qual ha ofert una breu meditació sobre l’esperança.
En el moment en què els milers de persones que hi havia a l’estadi han vist per pantalles que el Papa era a la part de fora de les instal·lacions esportives, l’emoció s’ha desbordat completament. Una cridòria impressionant ha recorregut l’estadi de punta a punta, perquè Lleó XIV s’adonés de com era l’ambient que l’esperava a dintre. I ha ressonat amb força l’himne de la visita apostòlica en català: Alço la mirada.
Els assistents a la vetlla han vist com, fora de l’estadi, el Papa beneïa la Caravana de la Bondat impulsada per sor Lucía Caram. Lleó XIV ha beneït el comboi humanitari amb destinació a Ucraïna: 33 vehicles, dels quals 21 són ambulàncies, una pick-up i altres cotxes que porten ajuda humanitària. Ha estat un acte molt breu on el Papa ha saludat també els conductors de les ambulàncies, les persones que les han donat i els laics de la comunitat del convent de Santa Clara de les Dominiques de Manresa. Tot seguit, el comboi ha marxat cap a Ucraïna.
Després d’aquesta benedicció, Lleó XIV ha entrat a l’estadi on ha fet una volta completa dalt del papamòbil. Milers de veus cantaven, aplaudien i cridaven per mostrar la seva estima pel Papa, que ha fet palès que se sentia molt a gust envoltat de tots el fidels. Molt a poc a poc, el papamòbil ha recorregut l’estadi, aturant-se per saludar i beneir els nadons i nens que li apropaven. Lleó XIV no ha deixat de somriure en tot el trajecte.
Amb l’arribada del Pontífex al Lluís Companys, ha començat la segona part de la vetlla. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, li ha donat la benvinguda expressant felicitat i agraïment, i el desig que “aquesta trobada encengui la flama d’una nova etapa capaç de transformar les nostres vides per transformar Barcelona en una ciutat de Déu com volia Gaudí”.
En aquesta segona part, la colla castellera de Vilafranca del Penedès ha aixecat un 3 de 8, fet que el cardenal ha aprofitat per comentar que “probablement Gaudí es va inspirar en aquestes torres humanes per fer les torres dels apòstols de la Sagrada Família”. Segons el cardenal Omella, “són una bella manifestació del que som capaços de fer si treballem junts per al bé comú, quam alcem la mirada i afrontem junts reptes comuns”.
Tot seguit, després de la invocació de l’Esperit Sant, ha entrat la creu que s’ha situat sobre l’escenari.
Tres testimonis amb tres preguntes
En la vetlla ha tingut lloc un diàleg entre el papa Lleó i tres joves, que li han plantejat una sèrie de preguntes. Primer, un jove que, després de buscar respostes, finalment ha rebut aquesta Pasqua els sagraments d’iniciació cristiana, preguntava al Papa com descobrir la veritable vocació quan la societat només convida a mirar a terra o a nosaltres mateixos.
Lleó XIV, a qui també hem sentit parlar en català, ha contestat que cal “conrear una inquietud sana“ i que “és en aquest món on hem de conrear la inquietud, no en un altre“. I ha donat alguns consells: buscar espais de silenci, llegir l’Evangeli, parlar amb Déu i fer camí interior juntament amb altres persones.
Una altra jove ha explicat que va patir una depressió i un intent de suïcidi. Reconeixent que “Déu em va donar una segona oportunitat”, ha demanat al Pontífex “on podem veure Déu quan la foscor és absoluta i ja no podem més”. El papa Lleó li ha agraït que compartís aquest testimoni tan impressionant i ha fet una crida per demanar més conscienciació sobre la salut mental. També ha posat en relleu que en la prova del dolor i del patiment, “Déu no ens abandona” i que “el Fill de Déu assumeix en la seva pròpia carn tota l’angoixa, la soledat i el patiment de la societat”.
El Pontífex ha alertat sobre la temptació d’espiritualitzar el dolor, reconduint-lo superficialment a la ‘voluntat de Déu’ o a algun projecte misteriós seu, perque això corre el risc de minimitzar aquest patiment, de silenciar-lo, de ferir les persones. Déu no vol el patiment, el porta amb nosaltres i ens convida a confiar en Ell de manera perseverant».
El darrer testimoni ha estat especialment dur. Una jove ha compartit com el seu pare, quan era petita, va intentar matar la seva mare. El pare va ingressar a la presó i la mare va caure en les drogues. Amb deu anys, els serveis socials se’n van fer càrrec i va anar al centre de menors de Sant Josep de la Muntanya. Allà va viure l’amor de família i va conèixer Jesús. Més endavant, va experimentar l’amor de Déu, però encara li costa perdonar el seu pare. Per això, ha preguntat a Lleó XIV com podia perdonar el seu pare i reconciliar-se amb Déu.
El papa Lleó ha reflexionat: “Ens hem de preguntar ‘on era Déu’ o hem de preguntar-nos sobre l’home i sobre la humanitat, sobre com a vegades som presoners del mal fins a arribar a ser violents amb els altres, sobre com no aconseguim conrear l’amor i respectar els altres en la seva dignitat i llibertat?”
“No podem atribuir a Déu el que ha estat confiat a la nostra responsabilitat”, ha afegit, “el perdó és un camí llarg, un procés que requereix molta paciència i no ens hem de desanimar”.
Després dels testimonis s’ha llegit l’evangeli de Joan amb el passatge de la conversa entre Jesús i Nicodem. Entre altres reflexions, el Papa ha indicat que som “captaires d’amor, tenim fam i set de veritat, cerquem un significat ple que ens sostingui, ens animi i ens ajudi a comprendre el misteri de la nostra vida”. En un altre moment, Lleó XIV s’ha referit a les nits que acompanyen la nostra vida, “el camí de la fe i la història en la qual vivim són lloc de benedicció, un espai per renéixer, unes entranyes que sempre generen nova vida”.
“Déu no ha vingut a judicar el món amb el seu pecat i la nit de la seva infidelitat, sinó que ha enviat el seu Fill per salvar-lo”, ha recordat a l’homilia. I ha animat tothom a “no deixar de buscar, de qüestionar-nos i de dialogar, amb Déu i entre nosaltres, també en el cor de la nit. Caminem junts en la fe que harmonitza la diversitat de les nostres idees i sensibilitats, per buscar la veritat que ens guia cap al bé comú, perquè aquest país sigui un espai acollidor per a tothom, on cadascú sigui respectat en la seva dignitat de persona i estimat per allò que és”.
A continuació, la vetlla ha seguit amb el Credo cantat, les pregàries, el Parenostre i la benedicció final. L’Escolania de Montserrat ha pujat a l’escenari per cantar el Virolai mentre el papa Lleó restava davant de la imatge de la Moreneta.
L’apoteosi final ha arribat quan l’Escolania ha interpretat la cançó Em dones força amb Sergio Dalma. Amb aquesta energia, l’estadi olímpic s’ha anat buidant, ja ben entrada la nit, mentre els cors dels participants a la vetlla han quedat plens a vessar d’alegria, bellesa i ganes de construir un món més humà, oberts al do de l’Esperit, com demanava el Papa al final de l’homilia.
