“La petjada de la visita papal” és el títol de la conferència que el bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadías, oferirà aquest dissabte 31 d’octubre al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. Abadías, que va presidir el comitè organitzador de la visita de Lleó XIV a Barcelona els dies 9 i 10 de juny, farà balanç d’una experiència que ha definit com “un regal” per a l’Església i per al conjunt de la ciutadania.
En una entrevista a Ràdio Estel, el bisbe ha destacat els fruits espirituals de la visita, però també ha avançat dues iniciatives pastorals que s’estan preparant a la diòcesi gràcies a l’impuls de la visita del Papa: un projecte dedicat a la salut mental dels joves i una proposta més àmplia que vol convertir Barcelona en un “laboratori de pastoral” per impulsar la nova evangelització. A més, ha revelat les dades de l’auditoria específica de la visita de Lleó XIV Barcelona.
Què ha significat per a l’Església de Barcelona i de Catalunya la visita del papa Lleó XIV els dies 9 i 10 de juny?
Si ho haguéssim de sintetitzar amb una paraula, diria que ha estat un regal. Un regal en un sentit apostòlic i espiritual, però també per a la ciutadania i per a mirades que van més enllà de l’Església. Com a comunitat, com a Església de Barcelona i com a creients, ha estat un regal que Pere vingués a visitar-nos. Ha tingut fruits espirituals i també un impacte preciós en la societat. Crec que tothom, des de realitats i mirades diverses, s’ha fet una mica seva la visita i se n’ha endut una petjada al cor.
«Ens han arribat relats de persones que han quedat tocades per un moment, una paraula, una mirada, per haver pogut veure el Papa o pregar amb ell»
Quan parlem de fruits pastorals i espirituals, és quelcom que es pugui quantificar? On podem veure plasmats aquests fruits?
Es poden veure a través de molts testimonis concrets. Des del punt de vista estadístic costa més d’analitzar aquesta realitat, però recollim els testimonis, escoltem la gent i compartim aquestes experiències en grups, en pregàries i en converses. Ens han arribat relats de persones que han quedat tocades per un moment, una paraula, una mirada, per haver pogut veure el Papa o pregar amb ell.
Després hi ha un altre fruit, més diocesà i comunitari: veure què podem fer per créixer com a Església a partir d’aquesta visita. Ara som en aquest tercer moment del procés: primer va venir la preparació, després l’execució dels dos dies i ara toca recollir-ne els fruits.
A nivell diocesà, es volen impulsar noves iniciatives pastorals vinculades als missatges del Papa? Com es pot aprofitar l’impacte de la visita com a embranzida pastoral?
Sí. Per exemple, alguns dels donants que van col·laborar en la visita s’han interessat especialment per les paraules del Papa sobre la salut mental dels joves. S’està treballant en un projecte que aquests donants haurien de finançar per poder abordar aquesta qüestió a la diòcesi.
També estem estudiant una altra iniciativa més àmplia, amb la intenció de convertir Barcelona, o alguna realitat de la ciutat, en una mena de laboratori de pastoral. Seria un projecte que aniria més enllà de la mateixa diòcesi, amb recursos, una estructura i un programa per treballar la nova evangelització i el primer anunci.
Ara mateix tenim dos projectes entre mans en aquesta direcció. Un està més adreçat a la salut mental dels joves, arran del que el Papa va demanar a Montjuïc. L’altre vol posar recursos i persones que ajudin a reflexionar sobre la nova evangelització, però també a concretar aquesta reflexió en accions palpables, a Barcelona, a Catalunya i potser també a Europa.
«Aquesta és també la impressió que ens ha arribat: que la visita va tenir un impacte molt positiu. El símbol és l’alegria de tothom»
La mobilització de les persones, tant pel que fa als assistents als actes com als voluntaris, va sorprendre positivament l’organització?
La veritat és que a tot arreu, tant a Madrid com a les Canàries, a Tenerife i aquí, els voluntaris van respondre molt ràpidament. S’hi va apuntar moltíssima gent. En el nostre cas, teníem espais molt controlats i necessitàvem milers de persones, però vam omplir ràpidament les places i fins i tot vam tenir llista d’espera.
Després calia fer una certa selecció, perquè alguns serveis requerien perfils concrets, però teníem tanta gent per escollir que hi havia representació de totes les edats i característiques.
Recordo una fotografia molt bonica del Papa a la catedral, quan s’acostava a la porta principal i els voluntaris li allargaven les mans. Volíem que poguessin viure aquell moment. Normalment els voluntaris s’acomiaden del Papa al final de la visita, però nosaltres vam preferir donar-los les gràcies pel servei que ja havien fet i pel que encara havien de fer, i fer-los participar en aquell primer moment. Crec que va ser un encontre de servei, d’entrega i de comunió.
Quina imatge creu que es va endur el papa Lleó XIV de Barcelona?
Mentre va ser aquí el vam veure molt relaxat. Venia de Madrid, després d’uns dies molt intensos, i, en canvi, aquí el vam veure tranquil, lleuger i amb moltes ganes d’estar amb la gent. Moltes vegades era iniciativa seva anar a saludar, trobar-se amb les persones o sortir al balcó. Havia de sortir una vegada i ho va fer quatre o cinc cops.
Jo crec que va gaudir de la visita. Se’l veia content i amb ganes de compartir aquells moments. De fet, després, en una trobada a Roma amb el cardenal Omella, li va comentar que tothom l’estava felicitant per Barcelona. Aquesta és també la impressió que ens ha arribat: que la visita va tenir un impacte molt positiu. El símbol és l’alegria de tothom.
Un cop passats els mesos, com ha viscut personalment l’experiència? Ha tingut temps de pair-la?
El que hem anat fent és abaixar l’adrenalina. Això no passa d’un dia per l’altre. Fins a mitjans d’agost no vaig acabar de recuperar-me del tot. Mentalment, ja estàs més tranquil perquè tot ha passat, però el cos té vida pròpia i encara manté una certa tensió. També hem anat recuperant les hores de son.
Ara ja toca mirar els fruits i veure què ens ha deixat el Senyor, perquè no podem deixar que tot això s’adormi. La visita, estrictament parlant, ja és un fet del passat. És bonic mirar enrere i veure que, quan la gent en parla, encara es remouen moltes emocions perquè ho té molt present. Però tampoc no ens podem quedar mirant enrere: qui posa la mà a l’arada ha de mirar cap endavant.
Hem d’estar agraïts pel que hem viscut. Les expectatives ja eren altes, però es van superar. Hi havia moltes coses simultànies i, per molt que ho preparis tot, mai no tens cap garantia que surti bé. La veritat és que el Senyor ens va cuidar molt i tot va anar molt millor del que esperàvem.
«L’auditoria també remarca l’impacte humà i social de la visita. Les enquestes indiquen que ha estat un d’aquells esdeveniments que marquen la història i deixen un precedent»
La setmana passada la Conferència Episcopal Espanyola va presentar les dades de l’impacte econòmic de la visita papal a tot Espanya. Quina és la plasmació concreta en el cas de Barcelona?
Nosaltres hem passat per dues auditories. N’hem fet una de pròpia centrada només en Barcelona, i després hi ha l’auditoria conjunta amb Madrid. Totes dues coincideixen més o menys i arriben a les mateixes conclusions.
En el nostre cas, la inversió econòmica se situa entre els 3,5 i els 4 milions d’euros, segons si s’hi inclou l’IVA o no. Aquesta despesa s’ha cobert amb les ajudes públiques, principalment de l’Ajuntament i la Generalitat, i amb els donatius, dels quals vam aconseguir recaptar prop d’1,7 milions d’euros. Per tant, tota la despesa ha quedat coberta.
Pel que fa al retorn econòmic a Barcelona, se situa entre els 36 i els 40 milions d’euros. Però l’auditoria també remarca l’impacte humà i social de la visita. Les enquestes indiquen que ha estat un d’aquells esdeveniments que marquen la història i deixen un precedent. Hi haurà gent que d’aquí a uns anys podrà dir: “Jo ho vaig viure, jo hi era”.
De fet, l’estudi ho compara, salvant les distàncies, amb l’impacte que van tenir els Jocs Olímpics a la ciutat, tant pel que fa a la projecció com a l’orgull de pertinença de la ciutadania. També hi ha hagut un impacte mediàtic molt important: en el moment àlgid, sobretot durant la celebració a la Sagrada Família, es va arribar a uns 550 milions de persones.