Entre els testimonis que van tenir l’oportunitat de dialogar amb el papa Lleó XIV durant la vetlla de pregària a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el de la Desirée López va ser un dels que va commoure més el Pontífex. La jove va explicar al Papa que el seu pare havia intentat matar la seva mare quan ella era petita, i que aquesta es va salvar gràcies a la intervenció d’un jove que va perdre la vida. Després d’aquell episodi, el seu pare va ingressar a la presó i la mare va caure en el món de les drogues.
Davant un Sant Pare visiblement emocionat, la Desirée va continuar explicant com els serveis socials es van fer càrrec d’ella i la van portar al centre de menors de Sant Josep de la Muntanya. Allí va descobrir per primera vegada què significava sentir-se estimada. Les religioses i els educadors la van acollir, i li van obrir les portes de la fe.
“Com puc perdonar el meu pare? Com puc reconciliar-me de veritat amb Déu?”
Va rebre el baptisme, però com va reconèixer, les preguntes sobre el sofriment viscut i la dificultat de perdonar continuaven presents. Per això, davant del Papa, va formular-li aquesta pregunta: “Com puc perdonar el meu pare? Com puc reconciliar-me de veritat amb Déu?”
En la seva resposta a la Desirée, Lleó XIV va recordar-li que no es pot atribuir a Déu allò que correspon a la responsabilitat humana i va denunciar les situacions de violència que encara avui es produeixen en moltes famílies. També va definir el perdó com “una poderosa medicina contra el mal” i va insistir que no és un acte puntual sinó un procés que cal recórrer amb paciència, demanant constantment l’ajuda del Senyor perquè transformi el ressentiment en misericòrdia i compassió.
Unes paraules que, com ha explicat la jove aquest dijous a Ràdio Estel, l’han ajudat a alliberar-se d’una càrrega molt gran. En una conversa amb la periodista Carme Munté, la Desirée ha exposat com va ser l’experiència viscuda i l’impacte que ha tingut en la seva vida.
Com vas viure el moment de donar el teu testimoni davant del papa Lleó XIV?
Els moments previs estava bastant nerviosa, sobretot perquè tenia el Sant Pare just davant meu. Però quan vaig començar a parlar, cada vegada que aixecava la mirada i el veia, em transmetia una pau molt gran. Al final, tots els nervis van desaparèixer i vaig sentir una pau immensa.
Què va representar per a tu arribar a Sant Josep de la Muntanya?
Al principi va ser difícil. Jo arribava sense la meva família, només amb el meu germà petit, i em sentia molt sola. Però amb el temps va ser un regal immens. Les monges i els educadors em van acollir amb molt d’afecte. Em van donar l’amor que necessitava i que no havia tingut. De fet, dos educadors són avui els meus padrins de baptisme.
Allà també va començar el teu camí de fe. Com es va produir aquest descobriment?
Quan vaig arribar al centre tenia deu anys i no havia anat mai a missa. No sabia qui era Déu. Veure les monges, la seva manera de viure i de participar a l’eucaristia em va despertar curiositat. Va ser com una petita llavor que es va anar fent gran amb els anys.
En quin moment vital et trobes actualment?
Ara estic estudiant segon de Dret. També he recuperat la relació amb la meva mare biològica i estic molt contenta. Em sento molt acompanyada.
“Va ser com si m’estigués parlant l’Esperit Sant”
Quina va ser la teva reacció en escoltar la resposta del Papa?
Va ser com si m’estigués parlant l’Esperit Sant. No sabia què em respondria, però les seves paraules em van alliberar d’una càrrega molt gran. Jo vivia el perdó com una cosa que havia d’aconseguir tota sola. En canvi, ell va explicar que és un do que hem de demanar al Senyor. Això em va donar molta pau.
Quan el Papa diu que el perdó és un camí, què significa això per a tu?
Significa entendre que no és una cosa immediata. Que no es tracta simplement de perdonar i ja està. És un procés llarg, un recorregut que es fa a poc a poc, amb l’ajuda de Déu.
Et sents preparada per continuar aquest procés de reconciliació?
Sí, totalment.
“M’agradaria que servís perquè la gent veiés que les segones oportunitats existeixen”
Què t’agradaria que aportés el teu testimoni a les persones que el van escoltar?
M’agradaria que servís perquè la gent veiés que les segones oportunitats existeixen. Avui sembla que el perdó sigui una paraula que es fa servir poc, però jo crec que és molt important. També voldria transmetre que, encara que hi hagi moments en què tot sembli fosc i sense sortida, el Senyor et pot recuperar des d’allà si deixes el cor obert.
Quin missatge donaries a les persones que passen per situacions semblants a la que tu vas viure?
Que no perdin l’esperança. Que, encara que la seva història sigui molt dura, hi ha una sortida. Jo he pogut experimentar-ho i m’agradaria que el meu testimoni ajudés altres persones a creure que també és possible per a elles.