Casada des de fa vint-i-set anys i amb quatre fills, la sabadellenca Rosa Tatché Llonch és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i màster en Administració d’Empreses. Al llarg de la seva trajectòria professional ha desenvolupat tasques de responsabilitat financera en diverses empreses del sector privat. Actualment, és la responsable d’Administració i Finances de Càritas Diocesana de Terrassa.
Com va arribar a Càritas i què la va portar a assumir la responsabilitat de l’àrea d’Administració i Finances?
El meu vincle amb Càritas va començar l’any 2015. Càritas Diocesana de Terrassa feia tot just un any que s’havia constituït, fruit de la divisió de Càritas Barcelona. Vaig entrar-hi col·laborant de manera puntual, amb l’objectiu d’implementar el sistema de gestió comptable. Al cap d’un any i mig em van proposar d’assumir la responsabilitat de l’àrea d’Administració i Finances. Vaig acceptar el repte molt agraïda per la confiança que van dipositar en mi tant la secretària general com el director de l’entitat.
Sovint associem Càritas a l’acollida i l’atenció directa a les persones. Quina importància té la feina que es fa «entre bastidors» perquè tot això sigui possible?
Administració i Finances és una àrea de suport indispensable. La nostra raó de ser és estar al servei de la missió nuclear de Càritas: l’acollida i l’acompanyament a les persones més vulnerables. Tot i que sovint és una àrea poc visible, resulta clau per a l’entitat; som l’engranatge silenciós que garanteix que els projectes, l’ajuda i els recursos arribin a bon port.
Quins són avui els principals reptes econòmics que afronten les Càritas diocesanes?
El gran repte és garantir la sostenibilitat econòmica dels nostres projectes a llarg termini. Per aconseguir-ho, necessitem enfortir vincles amb el teixit empresarial i els fons privats del nostre territori; crear aliances sòlides amb empreses i entitats de proximitat que vulguin sumar-se a la nostra missió. Aquesta implicació del sector privat és clau perquè, complementada amb les subvencions públiques, puguem continuar desenvolupant i consolidant tots els projectes d’acompanyament.
Gestionar els recursos de Càritas implica administrar la confiança de moltes persones: donants, voluntaris, institucions i la mateixa societat. Com es viu aquesta responsabilitat?
Administrar els recursos de Càritas és, efectivament, una responsabilitat que vivim amb molt respecte totes les persones voluntàries i contractades de la nostra àrea. Tenim molt present que aquests béns no són nostres: provenen tant de fons públics com de la generositat privada, i el nostre deure és distribuir-los de manera eficient perquè arribin a tantes persones vulnerables com sigui possible. Això ens obliga a actuar sempre amb una rectitud i una pulcritud absolutes i, alhora, a ser completament transparents davant de la societat.
Com es troba l’equilibri entre respondre a les urgències del dia a dia i planificar projectes que donin resposta a llarg termini?
El ritme d’un dia a dia marcat per les urgències pot ser molt absorbent. Tanmateix, per treballar amb eficàcia cal saber aturar-se i trobar espais de reflexió i estratègia per a allò que no és immediat, però sí prioritari. Com que els recursos de què disposem —tant humans com materials— són limitats, una planificació seriosa és l’única eina que ens permet avançar, anticipar-nos als problemes i donar respostes sòlides a llarg termini.
Quan es parla de finances, sovint pensem només en números. A Càritas, què hi ha darrere de cada xifra?
És cert que a l’àrea d’Administració i Finances passem moltes hores entre fulls de càlcul i dades comptables, però a l’equip sabem que darrere de cada xifra hi ha persones amb rostre i nom propi. Ho sabem perquè ho vivim; veient com joves venen il·lusionats als cursos de gestió de magatzem, o quan escoltem un àudio que ens passa una companya on una mare i el seu fill celebren l’arribada a un pis compartit, o quan sabem que una jove s’ha decidit a continuar els seus estudis de grau mig, i també quan atenem, agraïts, a una persona que vol fer constar Càritas en el seu testament.
Què li ha ensenyat Càritas sobre les persones i sobre la fe al llarg d’aquests anys?
La fe m’ajuda a reconèixer el rostre de Jesús en cadascuna de les persones que truquen a la nostra porta. A Càritas toquem de prop situacions complexes i lluites diàries molt dures; la nostra feina no és sempre fàcil ni plàcida, però tenir fe ajuda a treballar amb esperança, i a mantenir-la viva enmig de les dificultats. Tal com ens va demanar el papa Lleó XIV a l’església de Sant Agustí a Barcelona el passat mes de juny, hem de ser «testimonis creïbles de l’esperança cristiana en el servei sol·lícit als germans i germanes».
Quin missatge voldria transmetre sobre el compromís amb les persones més vulnerables?
A Càritas Diocesana de Terrassa tenim la ferma vocació d’acompanyar les persones més vulnerables del nostre territori, el Bisbat de Terrassa, que ocupa bàsicament el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. Treballem perquè tinguin accés a una vida més digna, per sembrar esperança i perquè puguin albirar un futur millor. Aquest és el nostre propòsit, i el fem realitat cada dia caminant plegats juntament amb totes les persones voluntàries que col·laboren amb la nostra entitat.