Miriam Feu és economista. Nascuda el 1977 a Barcelona, és mare de quatre filles i combina la seva tasca de coordinació de l’Observatori de la realitat social de Càritas Catalunya amb la coordinació del Departament d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona i la docència a la Universitat de Barcelona.

Dimarts 9 de juliol, a la Seu d’Urgell, van presentar en roda de premsa la Memòria 2023 de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. Quantes persones i famílies va atendre l’any 2023 el conjunt de les Càritas catalanes?

L’any 2023 es van atendre 99.535 llars on viuen 245.665 persones, en el conjunt de les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya, amb uns ingressos totals de 50,9 milions d’euros. D’aquests, el 54% de fonts privades, i el 32%, públiques. El 81% de la despesa s’ha destinat a l’acció social.​

Hi ha diferències substancials respecte de l’any anterior?

El volum de persones ateses ha estat molt similar al de l’any anterior en termes globals, si bé hi ha petites variacions i tendències segons el territori on estigui ubicada cada diocesana, que es compensen entre elles.   

Quines han estat les problemàtiques socials que consoliden la desigualtat en la nostra societat?

El fenomen de l’exclusió social és multidimensional i comporta l’acumulació de diverses problemàtiques que es relacionen i es retroalimenten entre elles. A la roda de premsa hem destacat, en primer lloc, les grans dificultats d’accés i de manteniment d’un habitatge digne per a moltes persones, que és, avui dia, un dels principals motors de l’exclusió: cada cop hi ha més famílies rellogant habitacions sense contracte i en condicions d’infrahabitatge i amuntegament, a més de la inseguretat constant que viuen. I cada cop les persones troben més dificultats a l’hora de realitzar dues gestions bàsiques: empadronar-se i obrir un compte de pagament. S’hi afegeix la precarietat laboral, que fa que les persones s’adrecin a Càritas tot i que tenen una feina (prop d’1 de cada 4 persones ateses té feina), cosa que mostra que la feina ha perdut la seva capacitat protectora davant l’exclusió social. En general, ens trobem que les persones cada cop tenen més dificultats per cobrir les seves necessitats més bàsiques. A més a més, els problemes de benestar emocional i salut mental augmenten i ens preocupen, cosa que ha fet augmentar també el nostre acompanyament i suport psicològic a les persones. Finalment, destaquem l’aposta que fem pels espais relacionals i la creació de vincles amb la comunitat per fomentar la participació i la resiliència i evitar situacions de soledat no volguda.

“Cada cop hi ha més famílies rellogant habitacions sense contracte i en condicions d’infrahabitatge i amuntegament, a més de la inseguretat constant que viuen”

Com han impactat la crisi econòmica, la sanitària i l’increment de la inflació a les llars més vulnerables?

Els darrers anys hem vist com l’acumulació de crisis (la gran recessió del 2008, el Covid, la guerra a Ucraïna i l’augment de la inflació) ha anat impactant de manera més intensa en les persones que ja es trobaven en situació de gran vulnerabilitat. Plou sobre mullat, o dit en altres termes, si no fem els deures a nivell estructural (amb una política pública d’habitatge efectiva, un model productiu amb ocupació de qualitat i un sistema de protecció que apunti cada cop més a la universalitat i la garantia d’ingressos mínims) no aconseguirem reduir la desigualtat. A dia d’avui, 7 de cada 10 llars que acompanyem no pot assumir les despeses en habitatge o subministraments i 6 de cada 10 no poden garantir una alimentació adequada.

Quin és el perfil tipus de les persones ateses per les Càritas catalanes?

Acompanyem més dones que homes, i en pràcticament la meitat de les llars hi ha infants i adolescents, on es destaquen especialment les llars monoparentals. El 50% de les llars no disposa d’un habitatge digne i la gran majoria (4 de cada 5) es troba en situació de pobresa severa. Destaca el 41% de persones que es troben en situació administrativa irregular: persones que se senten invisibilitzades i sense accés als drets més bàsics.

Hem vist que a la Memòria 2023 vostès fan molt d’èmfasi en dues qüestions: la transmissió intergeneracional de la pobresa i els efectes en la salut mental de les persones més afectades per la crisi…

Ens preocupen de manera especial les famílies amb infants i adolescents: si abans hem comentat que 4 de cada 5 llars ateses es troba en pobresa severa, en més de la meitat d’aquestes llars hi ha infants i adolescents que estan creixent en un entorn amb mancances materials severes. Sabem que això té repercussions en el futur d’aquests infants i adolescents, amb una probabilitat més elevada d’esdevenir llars en situació d’exclusió social quan siguin adultes, cosa que atempta de manera directa contra la igualtat d’oportunitats. Per això trobem essencial que s’adoptin polítiques de protecció a les famílies que ja existeixen de fa temps en altres països del nostre entorn, com la prestació universal per criança.

Totes aquestes situacions de precarietat i inseguretat que viuen les llars que acompanyem generen patiment emocional. Existeix una relació bidireccional entre els aspectes de salut i l’exclusió social: d’una banda, situacions cronificades d’exclusió social impacten de manera més intensa en la salut de les persones, i de l’altra, situacions de malalties greus acaben fent augmentar la probabilitat de caure en l’exclusió social.

“Trobem essencial que s’adoptin polítiques de protecció a les famílies que ja existeixen de fa temps en altres països del nostre entorn, com la prestació universal per criança”

Tota la feina que fa Càritas és possible gràcies a la col·laboració de diferents persones. Amb quants voluntaris, socis i donants es compta?

La força de Càritas prové del seu gran equip humà, format per 11.123 persones voluntàries i 640 persones contractades. Cadascuna d’elles hi posa les mans i sobretot el cor en la missió de Càritas d’acompanyar, sensibilitzar i denunciar les injustícies. A més a més, aquesta tasca es complementa amb les 19.258 col·laboradores (socis, donants i empreses).

Davant la situació actual i les previsions de futur, què prioritzarà Càritas en la seva acció social?

Càritas és, en molts casos, la darrera esperança de les persones que es troben privades dels seus drets més bàsics. Per això prioritzem l’acompanyament de les persones en situació de major vulnerabilitat i l’assessorament jurídic d’accés a drets i a la regularització. A la vegada, tenim dos objectius addicionals de sensibilització i de denúncia que són molt importants per lluitar contra les causes estructurals generadores de desigualtat i per millorar les condicions de vida d’aquestes persones. Prioritzem també la generació d’espais d’acollida on les persones se sentin integrades, augmentin la seva xarxa social i el seu benestar emocional. Reforçant les comunitats i la participació crearem una societat més integradora i més conscient de la importància de treballar pel bé comú.

Tota la feina d’anàlisi de dades per a l’elaboració d’aquesta Memòria l’ha efectuat l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya. Quan es va crear l’Observatori i quina és la seva funció?

L’Observatori de la realitat social de Càritas Catalunya sorgeix de manera natural a partir del grup d’anàlisi i del treball conjunt de les diocesanes amb seu a Catalunya en la difusió de l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya de la Fundación FOESSA, l’any 2019, si bé no ha estat fins al gener del 2024 la seva constitució formal com a Observatori de la Realitat Social. La seva funció principal consisteix a desvetllar la realitat sovint amagada i silenciada que copsem des de Càritas, posant en el centre les persones i les professionals que les acompanyen i creant ponts amb el món acadèmic, especialment amb la difusió de la reflexió i dels estudis de la Fundación FOESSA.