Nascuda a Jaén, M. Teresa Jordán és treballadora social i té estudis complementaris en counselling, dinàmica familiar sistèmica, programació neurolingüística i coaching, així com un Postgrau universitari en Direcció i Coordinació d’equips per la Universitat Pontifícia de Salamanca i la Fundació St. Pau. Ha treballat a l’Ajuntament de Tarragona, a l’Associació de pares amb fills afectats d’Espina Bífida i Hidrocefàlia a la Delegació de Tarragona i també a la Delegació de Barcelona, així com a la Federació Ecom. Des de l’any 1999, treballa a Càritas Diocesana de Tarragona, on actualment és la coordinadora d’Acció Social.

Quina és la seva tasca com a coordinadora d’Acció Social de Càritas Diocesana de Tarragona?

En línies generals, el meu àmbit d’intervenció és ampli. Em preocupo d’organitzar, planificar, supervisar i avaluar les activitats socials que l’entitat desenvolupa d’acord amb la missió i els valors de l’entitat.

Coordino molt directament l’equip de persones treballadores de l’àmbit social.

Represento en moltes ocasions a l’entitat en diferents xarxes, i espais de participació social o reunions amb les administracions públiques.

Coordino i gestiono les subvencions i convocatòries diverses a les quals ens presentem des de l’entitat.

Al final, crec que el meu paper és saber llegir el que es diu i no es diu a tots els nivells i intentar que tot funcioni; no cal fer molt de soroll però si que és important estar atenta i present, buscar l’harmonia i acollir i entendre les diferents necessitats, els gestos, mirades, i inclús els silencis de les persones de l’equip i no deixar mai d’acompanyar-les, que no se sentin soles.

Bàsicament em defineixo en la meva tasca diària com una buscadora de la justícia social que creu en les persones. Després de 30 anys de dedicació a l’àmbit social, encara no m’he rendit.

Dijous, 12 de juny, van presentar la Memòria 2024 de Càritas Diocesana de Tarragona. Quins són els principals punts i dades que s’hi han destacat?

Hi ha tres aspectes claus que destaquen per sobre d’altres:

El problema de la inestabilitat habitacional amb l’encariment del cost de l’habitatge. 1 de cada 2 persones  ateses per Càritas estan afectades per aquest tema. El fet de poder accedir a un habitatge de lloguer s’ha convertit en un luxe inaccessible per a una gran part de la població per això ha crescut tant la demanda d’habitacions. Durant l’any 2024 viure en habitacions ha passat de ser una fórmula temporal i transitòria a convertir-se per a moltes persones i famílies senceres en una opció permanent, en un mercat que la majoria de vegades està submergit i que malauradament moltes vegades és l’única opció possible per a famílies que no es poden permetre llogar un habitatge a preus abusius, promogut tot això per la manca de polítiques que regulen un tema tan greu com aquest. Des de Càritas defensem que l’habitatge no hauria de ser un luxe sinó un dret fonamental.

Durant l’any 2024 hem atès un 42 % més de persones que l’any anterior que presenten problemes amb l’habitatge. En un 47 % de les llars ateses hi havia infants, menors d’edat.

La pobresa laboral amb la pèrdua de la funció protectora del treball. Destaca un 17 % de persones ateses des de la nostra entitat que treballen però malgrat això no arriben a final de mes i necessiten suport per cobrir necessitats bàsiques. Estem parlant d’una categoria nova, la de persones treballadores “pobres”.

Per altra banda un 58 % de les persones ateses durant l’any 2024 en edat laboral estan a l’atur, en moltes ocasions un atur que afecta a tots els membres actius de la unitat familiar, havent de fer intervencions d’urgència per poder cobrir necessitats bàsiques i a la vegada promoure processos d’acompanyament i recerca de feina.

La irregularitat administrativa. Un 63 % de les persones ateses durant l’any 2024 són d’origen extracomunitari i d’aquestes un 35 % es troben en situació administrativa irregular. Aquestes migracions dels últims temps cada vegada són més dramàtiques i vulnerables. L’arribada a “la somniada Europa” es torna més complexa i perillosa. Des de Càritas creiem que encara que hi ha persones que no venen de manera regular o amb contracte de treball d’origen, els drets humans han de garantir-se i assegurar-se inclús en aquestes circumstàncies, més tenint en compte que aquestes persones queden excloses de qualsevol tipus d’ajut i servei, es tornen invisibles,  queden aparcades, fora de…, quedant en una situació de discriminació i exclusió social severa.

El lema del Corpus 2025 ha estat “Mentre hi hagi persones, hi ha esperança”. Com s’està treballant per mantenir i reforçar l’esperança en les persones ateses, especialment en moments difícils? 

La Caritat ha d’anar sempre acompanyada d’esperança, ja que aquesta ens fa anar sempre cap endavant, malgrat les dificultats que es puguin presentar durant el camí. Una intervenció social, una acció caritativa sense esperança és  insípida, al final crec que ens deixa indiferents, no cala, no traspassa…; per això, des de Càritas insistim amb els diferents lemes i campanyes en treballar l’esperança, ja que això uneix i dona sentit a la nostra Acció social.

L’escolta i acollida que s’ofereix des de Càritas és reparadora, és sanadora perquè acompanyem amb respecte, sense judici, al costat de la persona que pateix; buscant plegats noves oportunitats que obrin camins a les persones que ens arriben amb motxilles molt carregades i esperances trencades…

L’esperança no és consol fàcil, ni candidesa, ni assistencialisme ràpid…, sinó que és presència, és dignitat, és justícia, és una mà amiga, és resiliència, és alegria, és tenir la certesa que hi ha persones que sempre estan disposades a escoltar, acompanyar i estimar, sense judici. Les persones que treballem a Càritas hem de ser persones d’esperança, ja que la bona nova que tenim per no perdre l’esperança és que venim de Déu i anem cap a Déu de nou i al final aquest missatge ens ha d’ajudar per poder ser persones portadores d’esperança.

Quines són les principals accions i projectes que s’han impulsat durant l’any 2024 per ajudar a les persones en situació de vulnerabilitat? 

Durant l’any 2024 s’ha hagut d’invertir més recursos per acompanyar a les persones que han vingut amb situacions cada vegada més precàries i complexes. De fet s’ha incrementat en un 31 % la inversió per persona.

La pobresa és impermeable al creixement econòmic que s’ha pogut observar en dades macroeconòmiques com pot ser la pujada del PIB, la millora de la taxa d’ocupació, etc. Podem dir que encara que la crisi s’ha atenuat una mica la pobresa no rebaixa la seva intensitat.

Tots els projectes i programes han incrementat l’atenció respecte l’any 2023 i això ha fet que s’hagi destinat un milió d’euros més respecte l’exercici anterior.

Destaquen els programes i itineraris laborals i formatius. De les 1.235 persones que han passat durant l’any 2024 pels nostres itineraris, un 25 % ha trobat feina gràcies a l’acompanyament, la formació, la intermediació i la prospecció que s’ha fet des de Càritas.

Fa temps que hem fet una gran aposta per la formació laboral. Durant l’any 2024 s’ha incrementat un 46 % les hores formatives respecte l’any 2023, realitzant cursos amb sortida laboral com monitors/es de menjador i transport escolar, torero/a, curs d’operacions bàsiques de muntatge i manteniment d’instal·lacions d’energia renovable, cursos sociosanitaris i d’assistència domiciliària, entre d’altres. Tota aquesta formació ha ajudat a inserir-se al mercat laboral. Som conscients de l’exigència del mercat laboral normalitzat i per això cada vegada fem formacions més exigents i professionalitzadores. El  mercat ja no vol persones disposades a fer el que sigui, a treballar de qualsevol cosa, el mercat vol persones especialistes, formades i preparades, professionals del seu àmbit.

També hem fet una aposta molt forta per la formació en llengua, 308 persones han millorat els seus coneixements en llengua gràcies als cursos que s’han impartit per tot el territori durant el 2024. Considerem la llengua una eina fonamental i la porta d’entrada necessària per iniciar qualsevol procés de promoció.

Per altra banda som molt conscients de les dificultats especials que tenen les dones que pateixen exclusió social i que tenen càrregues familiars, estem parlant de les famílies monoparentals. Aquestes dones necessiten itineraris adaptats a les seves necessitats. 125 dones s’han beneficiat d’aquests espais i itineraris. Factors com el gènere sumat a altres com és l’origen, edat, estudis, etc., determinen i creen desigualtats de gènere. Per això, des de Càritas estem atents a aquestes realitats i dèficits, afavorint itineraris que empoderin  aquestes dones i les facin mes fortes.

Des de Càritas també hi ha hagut una aposta forta en recursos per poder atendre a les persones en situació administrativa irregular. Durant l’any 2024 hem fet cursos de formació i llengua específics per aquest col·lectiu, com poden ser els cursos d’atenció sociosanitària i domiciliària. Afavorint processos a mig i llarg termini que els ajudarà a formar-se i obtenir l’arrelament social. Som conscients que aquests processos no aconsegueixen respostes d’inserció immediates però ajuden a fer el vincle amb aquestes persones i acompanyant-les durant la travessia dels 3 anys, ara 2 anys, que necessiten demostrar que viuen al país per poder accedir a l’arrelament. Moltes vegades són l’única entitat referent que els acompanya durant aquest procés. Intentem que aquestes persones es sentin menys soles, que puguin fer xarxa amb altres persones que estan passant el mateix que elles i, al final, que no perdin l’esperança.

El Servei de Migració s’ha hagut de reforçar ja que des d’aquest servei durant l’any 2024 s’ha incrementat l’atenció un 38 %  més que l’any anterior. Un 17 % de les persones ateses han rebut suport per fer tràmits telemàtics per la manca de cites a l’Administració Pública.

Quines són les dades més rellevants sobre el perfil de les persones ateses i com aquestes dades reflecteixen els reptes actuals? 

Durant l’any 2024 s’ha incrementat l’atenció respecte de l’any 2023 un 6 %, això entre altres coses parla de la cronificació de la pobresa.

En el perfil de les persones ateses destaca, un any més, la feminització de la pobresa, ja que un 70 %  de les persones ateses són dones.

El 63 % de les persones ateses són extracomunitàries, destaquen d’aquestes un 35 % en situació administrativa irregular. Un 31 % són d’Espanya i un 6 % són comunitàries.

Un 58 % de la població atesa està a l’atur. Destacant un atur de llarga durada, superior a l’any de manera ininterrompuda, en moltes ocasions amb tots els membres actius de la unitat familiar a l’atur. Destaca un 17 % de persones que treballen, “treballadors pobres” que no arriben a final de mes.

Un 40 % de les persones ateses tenen estudis post obligatoris, això parla d’una immigració de persones que venen amb estudis, bastant preparades, però  no poden treballar perquè no “tenen papers” i en canvi, moltes de les persones autòctones que poden treballar i tenen documentació no tenen instrucció, ni estudis.

El 58 % de les persones ateses viuen en inestabilitat habitacional. Aquest percentatge ha crescut molt.

De les persones que hem atès podem dir que un 63 % són persones que ja havíem atès anteriorment i un 37 % són persones que venen per primera vegada a Càritas, destacant les dones amb càrregues familiars i manca d’ingressos.

La dona amb càrregues familiars, el treball precari i l’atur, les dificultats en l’accés a l’habitatge i la situació irregular administrativa en les persones immigrants configuren el rostre de la pobresa atesa des de la nostra entitat.

Per això des de Càritas intentem combatre totes aquestes dificultats amb diferents programes i projectes, incrementant recursos i despesa en la intervenció social. Apostant per cobrir i sostenir les diferents dificultats i carències que presenten les persones que atenem.

La gran força que té Càritas i que més valor ens dona és estar a primera línia, al costat de les persones més vulnerables i desfavorides. A més d’això tenim un altre valor afegit, i és que a Càritas són moltes persones, són un regiment de persones voluntàries i professionals que acompanyem realitats molt diferents. Aquesta diversitat de persones i realitats ens permet tenir un gran observatori que ens facilita poder realitzar estudis i anàlisis que ens ajuden a entendre la realitat social i els signes del temps que ens toca viure.

Quin missatge voldria que la gent recordés després de llegir aquesta memòria i veure com poden contribuir a construir una societat més solidària?

Que cada petit gest compta! Que quan actuem amb empatia, quan escoltem, quan donem la mà, estem construint un món millor. Tots tenim alguna cosa a aportar. No cal fer grans heroïcitats, a vegades, només cal estar-hi. La solidaritat comença quan decidim no mirar cap a una altra banda. I si ho fem plegats, podem transformar realitats. Junts sempre és millor!

Només donaria les gràcies a totes les persones que han pogut fer realitat aquests resultats i animaria a continuar sumant petites accions, a Càritas hi ha lloc per tothom. No cal saber-ho tot ni tenir molt de temps, només cal tenir ganes de donar un cop de mà… Hi ha moltes maneres de col·laborar, potser pots acompanyar alguna persona gran que se sent sola, ajudar en un taller… Potser només escoltar fent una trucada per telèfon… El que per tu pot semblar petit, per una altra persona pot ser-ho tot. I el que no saps, i tothom descobreix quan ho fa, és que quan dones, sempre reps molt més del que imagines…, perquè al final Càritas no és només ajudar, és compartir vida. Per això val la pena apropar-se a una entitat com la nostra, descobrir aquest missatge i viure-ho amb tot el cor.