Si una paraula descriu la ja acabada Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) és “alegria”. L’alegria d’estar junts, de conèixer, de buscar. El cansament de dies de calor, caminar i dormir al terra no van aconseguir minvar-la. Una alegria que ha de ser “missionera” i que “ve de les arrels”, tal com va dir el papa Francesc.
El milió i mig de joves que van cloure la trobada van estar fins a l’últim moment omplint l’ambient amb cants i rialles. Però, com ens explicava l’Àngela, jove que va viatjar a Lisboa amb la diòcesi de Vic, es va notar que “l’objectiu” era “veure el Papa i conèixer les diferents realitats d’Església”.
La gent tenia clar perquè havia viatjat, i és per això que va haver un gran respecte pels moments de pregària i d’escolta
En el moment en què es va exposar el Santíssim, dissabte a la vetlla, després d’escoltar les paraules del Papa, el silenci va regnar en les diferents esplanades on els joves anaven a dormir al ras.
La nit va seguir, amb molta vida als diferents sectors. I a les set del matí, l’organització va idear una manera inesperada de despertar la gran massa encara adormida.
“Jo estava molt adormida, no sabia ni on era”, ens explicava la Inés, jove del moviment Schola Cordis Iesu, “i va començar a sonar una música molt forta”. “Vam mirar les pantalles i de sobte vam veure un mossèn (el músic pare Guilherme) punxant música techno darrere una taula de mescla.” “Va ser molt graciós”, ens deia.
Deixant de banda l’última jornada, que va ser molt intensa, les vivències de tota la setmana queden per al record dels joves catalans. “Il·lusiona veure altres joves amb tanta esperança i tanta fe”, ens comentava el Josep, jove de la diòcesi de Girona.
“Tot i les diferències culturals, tenim una mateixa fe, i Jesús és el mateix per a tots”, deia la Vero, gironina de vint-i-dos anys i postulant a les germanes de Maria de Schoenstatt. “Si un va a la JMJ obert a altres cultures és una passada”, observava, “podem créixer molt”.
“Cada cop em sento més a prop dels germans que venen de família cristiana”, explicava en Gaietà, que ha peregrinat des de la diòcesi de Barcelona.
Ell és un catecumen que es va llençar a la piscina i va viatjar les 16 hores de l’autobús que van fer els barcelonins fins a Lisboa. “Fins no fa tant tenia una imatge negativa i reduccionista d’aquesta Església”, ens confessava. A més, “som molts, omplim autobusos i canviem el dia a dia de la gent”.
“És una trobada de tots els cristians, i aquest poder de convocatòria només el té el Papa”, argumentava la Ruth, de 24 anys, que ha viatjat amb la diòcesi de Vic.
“El que m’inspira és la seva capacitat d’escoltar i acollir tothom, sobretot els no creients i els pecadors”, deia en Gaietà. En això coincidia la Vero. El Papa “parla de profunditats molt grans amb un llenguatge senzill, que tothom pot comprendre”, opinava.
Els joves catalans tornen a casa després d’una vivència molt forta, d’haver compartit amb l’Església l’alegria i la vida que tenen. Amb una JMJ a la motxilla de l’experiència que crida a voler canviar les coses.
“No tingueu por”, va exhortar Francesc, “caminem en l’esperança, mirem les notres arrels i anem endavant”.
