El diumenge 9 de juliol el Papa convocava un consistori ordinari públic per a la creació de 21 cardenals nous. El dia escollit seria dissabte 30 de setembre i, entre els nous cardenals, el patriarca llatí de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa. Com a cada neocardenal, a Pizzaballa el van acompanyar fidels arribats des de Terra Santa. Durant l’anomenada “salutació de calor” després del consistori, vam poder veure el pare Gabriel Romanelli, rector de Gaza. Poc podien imaginar que els seus dies a Roma quedarien truncats completament pel terrible atac de Hamas del 7 d’octubre i tot el desastre que ha arribat després. De fet, el pare Romanelli no va poder tornar a Gaza i es queda a Betlem. La tradició marca que a cada cardenal el Papa li assigni una seu a Roma, una parròquia de la qual prendran possessió i que els apropa i vincula també a la seu de Pere a la Ciutat Eterna. Alguns d’aquests purpurats prenen possessió de la seva seu al cap de pocs dies o setmanes de rebre la birreta. A mitjans d’abril, alguns d’ells tenien agendada aquesta presa de possessió: una missa i una trobada amb la comunitat parroquial. Entre ells, el cardenal Pizzaballa. La presa de possessió del seu títol de Sant Onofre estava programada per al 15 d’abril, però el cardenal es va estimar més endarrerir la cerimònia i no viatjar a Roma i quedar-se a Jerusalem. La decisió del patriarca llatí és símptoma inequívoc de la crítica situació humanitària i de conflicte que pateix Terra Santa.

En les més de 80 crides d’aquests mesos a un alto el foc humanitari per a Gaza i l’alliberament immediat dels ostatges, Francesc ha evocat la solució dels dos estats per als dos pobles.