En aquestes línies ens aturarem en la importància de l’Evangeli, i en destacarem uns quants aspectes.
La Instrucció General del Missal Romà ens presenta la importància de l’ambó al n. 309: “La dignitat de la Paraula de Déu exigeix que a l’Església hi hagi un lloc convenient des del qual es proclami, i al qual, durant la Litúrgia de la Paraula, s’adreci espontàniament l’atenció dels fidels.
“Convé que majoritàriament aquest lloc sigui un ambó estable, no un simple faristol portàtil. L’ambó, segons l’estructura de l’església, ha d’estar situat de tal manera que els ministres ordenats i els lectors puguin ser vistos i escoltats convenientment pels fidels.”
Podem dir que l’ambó és la càtedra des de la qual Déu ens parla. És el veritable tron de saviesa, des del qual Crist es revela com el nostre únic Mestre, i la seva Paraula ens és transmesa per la mediació de l’Església.
L’Evangeli l’escoltem drets i les altres lectures anteriors, asseguts, perquè l’Evangeli requereix que tinguem un signe de respecte especial. És un gest simbòlic d’atenció plena, de respecte al Crist que és a punt d’adreçar-nos la seva Paraula, de la disponibilitat interior a seguir el seu missatge salvador. Ja des de l’aclamació prèvia (normalment l’Al·leluia) ens posem drets ja que es tracta d’escoltar, d’una manera especial, la Paraula de Crist.
També la Instrucció que hem assenyalat més amunt ens diu: “Després de la lectura, es canta l’Al·leluia o un altre cant determinat per les rúbriques, d’acord amb el temps litúrgic. Aquesta aclamació constitueix per ella mateixa un ritu, o bé un acte, pel qual l’assemblea dels fidels acull i saluda el Senyor, el qual els parlarà a l’Evangeli, i en la qual professa la seva fe amb el cant. Es canta mentre tothom està dret” (n. 62).
Si ens referim a la seva proclamació, cal tenir en compte que qui el proclama ha de fer-ho de manera digna, amb un to de veu clara, bona dicció i expressió, perquè l’assemblea pugui acollir perfectament la Paraula de Déu (els mitjans amplificadors no ho supleixen tot). Qui el proclama és l’instrument mediador perquè el missatge de Crist arribi, en les millors condicions possibles, a tots els presents.
I, finalment, ens referim al senyal de la creu que fem en iniciar la proclamació del text evangèlic. És el desig que aquesta Paraula, que ressonarà en l’assemblea, penetri i es faci vida en nosaltres, il·lumini els nostres pensaments, les nostres paraules, els nostres sentiments i actes. Per això els que només se senyen i no es persignen, pot ser que no sàpiguen el significat que conté fer-ho.
