Ja sabem que, per a nosaltres, els cristians, la Pasqua de Resurrecció és la festa més gran de la nostra fe i, per tant, de les festes litúrgiques.

Els cinquanta dies pasquals, que van des de la Pasqua de Resurrecció fins a la Pasqua de la vinguda de l’Esperit Sant, els hem de celebrar com un únic dia festiu, o com en deia sant Atanasi (segle III-IV), com “un gran diumenge”.

Sant Agustí (segle IV-V) també manté el sentit dels cinquanta dies, en què diu que es canta l’Al·leluia i no es resa agenollat. Així mateix, manifesta que el creient és convidat a cantar el càntic nou de l’Al·leluia pasqual. I assenyala que Déu vol que el qui el canta posi en harmonia la seva vida amb els llavis, la boca i la consciència. Aquestes paraules les podem tenir en compte com una invitació per a nosaltres.

El nostre calendari romà actual, referint-se a la cinquantena pasqual, ens diu que “els cinquanta dies que van des del diumenge de Resurrecció fins al diumenge de Pentecosta han de ser celebrats amb alegria i exultació com si es tractés d’un sol i únic dia festiu, més encara, com un ‘gran diumenge’. Aquests són els dies en què principalment es canta l’Al·leluia. Els vuit primers dies del temps pasqual constitueixen l’Octava de Pasqua i se celebren com a solemnitats del Senyor”.

L’any 325, el primer Concili de Nicea va establir la data de Pasqua de Resurrecció en el diumenge després de la primera lluna plena de la primavera, i fins avui la continuem celebrant en aquest dia. Això ho podem relacionar amb el Salm 80, on el poble d’Israel celebra la seva festa anomenada dels Tabernacles i diu: “Celebreu Déu, la nostra força, aclameu el Déu de Jacob. Entoneu càntics tocant els tambors, les cítares sonores i les arpes. Toqueu els corns per la lluna nova i per la lluna plena, el dia de la nostra festa.”

Avui l’Església ens convida encara a viure i celebrar aquest període pasqual, com un veritable temps de festa i joia. I caldria que es reflectís, sobretot, en les nostres celebracions eucarístiques dominicals, en què, per exemple, a l’altar cal posar les millors tovalles, els millors vasos sagrats, els candelers… De la mateixa manera, els que presideixen la celebració han d’anar revestits amb ornaments litúrgics, corresponents a la festa tan assenyalada. És a dir, la Pasqua, amb els seus cinquanta dies, ha de mostrar-se peculiar en tots els aspectes de les nostres celebracions litúrgiques.