“La persona humana: cap, cor, cos.” Aquest és el lema del nou curs acadèmic de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, que ha quedat oficialment inaugurat el matí d’aquest dijous 8 d’octubre amb una Aula Magna plena de gom a gom.
Com ha destacat el rector de l’Ateneu, Joan Torra, “l’estudi de la persona humana ha de tenir en compte, de manera complementària, les seves diverses dimensions: el ‘cap’ remet a la intel·ligència, la paraula, el diàleg i l’escolta; el ‘cor’, a l’ànima, la voluntat, els sentiments, l’amor i la comunió; i el ‘cos’, a l’encarnació, la cultura, la llengua, la història, la comunitat, la natura i els pobres”. I el gran canceller i arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha remarcat en l’homilia de l’Eucaristia celebrada a la capella del Seminari: “Cal que no deixem de confiar en la nostra intel·ligència natural, la que hem rebut de Déu.” La reflexió sobre la centralitat de la persona en temps d’intel·ligència artificial també centrarà el congrés que l’Ateneu organitzarà a finals de febrer del 2027.
El Dr. Joan Torra també ha aportat novetats pel que fa a la creació de la futura Facultat de Litúrgia (actualment Institut de Litúrgia ad instar facultatis), que possibilitaria que en tenir quatre facultats, l’Ateneu s’erigís en Universitat. Com ja va avançar en una entrevista a Catalunya Cristiana, el rector ha informat que la Subcomissió Episcopal per a les Universitats i la Cultura de la Conferència Episcopal Espanyola, per encàrrec de l’Assemblea Plenària, està duent a terme un treball per respondre a la petició feta pel Dicasteri per a la Cultura i l’Educació de cara a la revisió del conjunt dels centres superiors d’estudis teològics d’Espanya, i ha comunicat que, mentre no conclogui aquest procés de reflexió i d’intervenció, ha suspès qualsevol mena d’erecció, aprovació o reconeixement de nous Instituts.
És per tot això que, havent presentat tota la documentació, no hi ha cap resolució sobre la petició de l’AUSP per tal que l’Institut de Litúrgia passi a ser una Facultat de ple dret. “Estem pendents que puguin quedar recollits aquests cinc anys d’experiència de l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis i que ben aviat pugui ser erigit com a Facultat”, ha manifestat Torra.
Joan Torra: “Estem pendents que puguin quedar recollits aquests cinc anys d’experiència de l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis i que ben aviat pugui ser erigit com a Facultat”
L’acte acadèmic ha estat precedit com sempre per la missa celebrada a la capella del Seminari Conciliar de Barcelona i continuarà, també com sempre, amb la reunió dels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense els dies 8 i 9 a Barcelona. Mentrestant, hem tingut la lliçó inaugural, pronunciada en aquest cas per Marcos Aceituno, degà de la Facultat de Teologia, i dedicada a La Bíblia: entre el drama i el dogma. La dramatització de l’Èxode per Ezequiel el Tràgic.
També hem tingut les paraules d’inauguració del curs a càrrec del gran canceller i arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, que ha parlat dels fruits del viatge del papa Lleó XIV a casa nostra i que, a partir de l’homilia en la missa d’inauguració de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família i en el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, ha dit: “També nosaltres estem en construcció com a diòcesi, com a Església, com a Ateneu i com a persones, professors i alumnes. Cadascú té una petita pedra per posar en la història de la humanitat i de l’Església.” El cardenal, que tot just començar l’acte acadèmic ha ironitzat sobre les ànsies que està generant en alguns la seva successió com a arquebisbe de Barcelona, ha donat pas a l’himne Gaudeamos igitur, a càrrec del Cor Francesc Valls.
Cardenal Joan Josep Omella: “També nosaltres estem en construcció com a diòcesi, com a Església, com a Ateneu i com a persones”
Durant el curs 2025-2026, les facultats de Teologia (FTC), de Filosofia (FFC) i d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí (FHEAG), i l’Institut de Litúrgia (ILF) de l’Ateneu Universitari Sant Pacià han comptat amb 573 alumnes, entre estudis oficials, títols propis i altres activitats acadèmiques i formatives. A aquesta xifra d’alumnes que participen en activitats plenament docents caldria afegir-li també els dels instituts de ciències religioses vinculats, els de les activitats obertes, conferències, xerrades i els participants en activitats de seminaris de treball.