Anar amb Jesús i veure-hi el misteri de Déu que es revela de manera radicalment nova en la persona del seu Fill és la quinta essència de la fe cristiana. Benet XVI, recollint aquesta gran intuïció de sant Joan, ens ho recordava el Nadal del 2005: “El cristianisme és l’encontre amb una Persona”, amb Jesús (cf. Deus caritas est, 1). Ara bé, trobar Jesús no és un fet automàtic, ex machina, com dirien els antics, sinó que demana d’un camí de conversió i d’aprofundiment en el coneixement amorós de Déu i del seu mateix enviat, Jesús. Aquest camí queda reflectit de manera ideal en l’expressió “romandre amb Jesús” (cf. Jn 1,39). Aquí veiem, doncs, que creure en Déu és més que tenir fe, és una adhesió d’intel·ligència, voluntat i tota la nostra essència amb el Déu que es dona a conèixer amb autoritat i amor gràcies a Jesús, el seu Enviat, l’únic que ens ha explicat l’essència íntima de Déu mateix (cf. Jn 1,18).

Ara bé, a més de confessar Déu i Crist, la fe també ens transforma. Considerem Simó, germà d’Andreu, que en trobar-se amb Jesucrist, rep una identitat nova, la de cristià, amb una missió intrínseca: ser “pedra” per als altres. Una pedra ambivalent: de suport, per a la persona que vulgui acollir l’Epifania de Déu en Jesús, o bé d’ensopec, per a qui no desitja rebre la llum transformant de l’Evangeli, de Déu, de Crist, de la gràcia, de la fe i els sagraments de salvació. Simó, doncs, esdevé Pere, una icona, una pedra simbòlica que vol ser interpel·lació per a nosaltres, per a la nostra fe. Volem ser fidels, ser creients, ser cristians, i cristians en comunió amb el Déu de sant Pere? Recolzem-nos en la seva confessió de fe, apartem dubtes, foscors, orgulls i dureses de cor, per rebre la paraula de Crist, que parlarà a través de Pere. Com van dir els Pares del Concili de Calcedònia, al segle V: Petrus per Leonem ita locutus est (“Talment, Pere per Lleó [el Gran, papa,] ha parlat”, Mansi, VII, 971, acta II). Nosaltres podem afirmar que: Christus per Petrum ita locutus est, en la mesura que ell ens manté en la unitat de la fe i la comunió entre tots els fidels d’arreu del món, més per l’eficàcia del seu ofici apostòlic, instituït per Crist, que per les qualitats de la seva persona.

Anem, nosaltres, doncs, també a trobar Crist i a romandre-hi per tal que rebem d’Ell una vocació, que és alhora una missió i l’estímul.