Aquest dijous 2 de juliol, Càritas Catalunya ha presentat la Memòria 2025, on recull tota l’acció desenvolupada per les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. Més enllà de les xifres, que ajuden a entendre la situació real que viu el país, l’acte va servir també per conèixer quina és la situació del procés de regularització extraordinària de migrants, en el qual Càritas ha tingut un paper molt important a l’hora d’acompanyar les persones en situació irregular. Per explicar aquesta situació i tots els altres aspectes socials on Càritas té posada la mirada, a la presentació de la Memòria hi han participat Salvador Busquets, president de Càritas Catalunya; Neus Puigsubirà, membre de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya, i Salvador Grané, president de Càritas Diocesana de Tarragona, com a amfitrió.
L’habitatge digne, l’assignatura pendent de l’Estat
Durant el 2025, les deu Càritas diocesanes van acompanyar 86.128 llars, on vivien 199.571 persones, a través de 2.084 projectes desenvolupats arreu del territori català. Aquesta acció va ser possible gràcies al compromís d’11.110 persones voluntàries, 674 professionals contractats i 18.103 persones i empreses col·laboradores. En total, Càritas va destinar 53 milions d’euros, dels quals el 82% es van dedicar directament a l’acció social.
«L’habitatge és un dels principals problemes de les famílies que acompanyem, ja que més de la meitat no disposa d’un habitatge digne»
Aquestes són les dades generals que ajuden a comprendre la magnitud de l’abast social de l’entitat, però per entendre el context de pobresa enquistada sobre el qual s’ha alertat els darrers anys, Càritas també publica anualment les dades relacionades amb l’habitatge, el treball o l’exclusió social, entre d’altres. Com va explicar Salvador Busquets, una de les conclusions de la Memòria és que l’habitatge continua sent el principal motiu d’exclusió a la nostra societat: “És un dels principals problemes de les famílies que acompanyem, ja que més de la meitat no disposa d’un habitatge digne.” Per fer-hi front, el president de Càritas Catalunya demana que s’ampliï el parc d’habitatge social, i també fa una crida a l’Administració perquè faciliti l’empadronament a les persones que viuen en situacions de relloguer: “S’ha d’habilitar la figura del padró sense domicili fix, amb una tramitació més senzilla de la que hi ha actualment.” Tot plegat, en un context on continua augmentant el sensellarisme, que els últims anys s’ha desplaçat cap a perifèries més allunyades. En aquest sentit, Busquets ha recordat que la llei per fer front al sensellarisme ja es troba al Parlament de Catalunya i espera que pugui continuar endavant.
«És necessari que es posin d’acord tres administracions, la local, l’autonòmica i la central, i encara no hi ha les condicions necessàries per arribar a un pacte d’Estat»
Preguntat precisament per l’augment del sensellarisme, el president de Càritas Catalunya ha reconegut que es necessita un canvi legislatiu: “L’Església va signar un conveni fa poc, però perquè aquests espais siguin habitables cal fer-hi rehabilitació, i la Generalitat encara ha de confirmar que pot canviar l’ús dels locals. És molt complicat. El que no pot ser és que hi hagi tants pisos buits i molta gent que necessita habitatge. D’altra banda, per aconseguir una llei en política social d’habitatge, és necessari que es posin d’acord tres administracions, la local, l’autonòmica i la central, i encara no hi ha les condicions necessàries per arribar a un pacte d’Estat; no hi ha espais de trobada. Això ens situa a la cua d’Europa en política social d’habitatge, per darrere de països com Lituània o Romania.”
Comunitats que acullen i cohesionen
A l’hora de presentar les propostes de Càritas per lluitar contra la pobresa i la desigualtat, Busquets ha posat èmfasi en la necessitat de crear “comunitats que acullen i cohesionen”. Comunitats com les que l’entitat crea a partir dels tallers i activitats, que aconsegueixen crear vincles entre els participants: “Si les persones se senten vinculades, les fem més resistents a les situacions que hagin d’afrontar. Hem de treballar per aconseguir una societat més cohesionada.” En aquest sentit, el president de Càritas Catalunya ha posat en valor “l’esforç de les administracions locals que posen en marxa centres cívics que permeten crear vincles entre persones que no es coneixen”.
«Desmentim radicalment el mite de la passivitat. No és veritat que vulguin viure de les prestacions socials»
Ha tingut paraules d’agraïment també per a la família de voluntaris de Càritas —formada en un 65% per dones— i per a les empreses que hi col·laboren, que fan possible que “l’entitat estigui al costat dels qui més ho necessiten”. També ha donat les gràcies als mitjans de comunicació “per generar consciència dels problemes que existeixen, que podrien passar desapercebuts”.
Aprofitant la presència dels mitjans que han omplert la sala del Seminari-Casa de la Cultura de Tarragona, Salvador Busquets també ha desmentit un dels mites en relació amb les persones que estan en situació d’exclusió social. “Desmentim radicalment el mite de la passivitat. No és veritat que vulguin viure de les prestacions socials; la majoria busquen feina, es formen, activen les xarxes de suport i ajusten les seves despeses. Els nostres professionals van demanar a FOESSA que mesurés el que fan, i hem vist que segueixen íntegrament les indicacions de treball social que les entitats els diuen que facin. El problema és que, tot i fer tot això, no aconsegueixen prou recursos ni per poder rellogar una habitació.”
La regularització entra en una nova fase
Finalment, un dels temes que ha centrat la compareixença ha sigut l’estat del procés extraordinari de regularització de persones migrants, una iniciativa en la qual Càritas ha tingut un paper destacat a l’hora d’acompanyar les persones en situació administrativa irregular. Tot i que el procés per presentar les sol·licituds ja s’ha completat, Salvador Busquets ha advertit que la regularització encara no es pot donar per garantida. “Perquè la regularització tingui efecte, ara tots els candidats hauran de demostrar que tenen un contracte laboral. Per tant, comença tota la tasca de buscar feina, i ja ens hem trobat amb algunes empreses que tenen por de contractar persones estrangeres que només disposen d’un resguard provisional, perquè no saben si finalment se’ls denegarà. Per tant, encara hi ha incerteses; el procés ha representat obrir una porta, però d’aquí a un any hi haurà l’examen final”, ha afirmat.
Durant aquest procés extraordinari de regularització, encara amb dades provisionals, Càritas Catalunya ha acompanyat prop de 7.500 persones en els seus itineraris de regularització i ha tramitat més de 4.000 expedients. Una tasca que, segons va explicar l’entitat, continuarà ara amb l’acompanyament als processos d’inserció laboral, amb l’objectiu que aquestes persones puguin consolidar la seva situació administrativa regular.
MEMÒRIA 2025 CÀRITAS CATALUNYA