Dimarts 20 de juny s’ha presentat a Roma l’Instrumentum laboris o eina de treball per al discerniment dels participants en la primera sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. És el fruit de tot el material aplegat durant la fase d’escolta i, en particular, dels documents finals de les Assemblees Continentals. No suggereix respostes, més aviat articula algunes intuïcions que han sorgit en el procés, obre interrogants i ens emplaça a aprofundir-hi.

Consta d’un text i quinze fitxes de treball que posen en relleu les característiques de l’Església sinodal, que han sorgit a través de l’experiència d’aquests dos anys, així com el camí a seguir que s’ha identificat com a element clau per arribar a ser cada cop més una Església sinodal (Secció A); a continuació, es destaquen les tres qüestions prioritàries que sorgeixen de tot el procés i que requereixen un discerniment més pregon (Secció B).

Les tres qüestions prioritàries, en el centre dels treballs de l’Assemblea sinodal d’octubre, estan vinculades a les tres paraules que constitueixen el tema del Sínode: comunió, missió i participació. Cadascuna de les prioritats està desenvolupada per cinc fitxes de treball, és a dir, cinc enfocaments diferents sobre el mateix tema, que permeten apreciar i considerar millor en el discerniment la diversitat de persones i de contextos socials, culturals i religiosos tal com van sorgir durant el procés. Cada fitxa presenta una breu reflexió, seguida d’una pregunta bàsica per al discerniment que es durà a terme en les diferents sessions de treball i alguns suggeriments per a la pregària i la reflexió preparatòria de cada membre de l’assemblea.

L’Instrumentum laboris dona testimoni de l’experiència de fe del Poble de Déu i dels nous passos en què se sent cridat a aprofundir en la pràctica de la dimensió sinodal de l’Església. El protagonista és l’Esperit Sant, que ha guiat el camí i ha infós esperança. Ens mostra l’experiència d’una Església viva: d’encontres sincers i cordials entre germans i germanes en la fe; ens ha fet tocar amb les mans la universalitat de l’Església que, en la varietat d’edats, gèneres i condicions socials, manifesta una extraordinària riquesa de carismes i vocacions eclesials i conserva un tresor de diferències de llengües, cultures, expressions litúrgiques i tradicions teològiques.