Quins inputs arriben al jovent avui dia? D’una banda, el canvi climàtic i totes les seves conseqüències, que no són gens falagueres. El planeta que els deixem en herència serà més inhòspit i menys habitable. De l’altra, les dificultats de tenir una vida emancipada i de formar una família, amb contractes laborals precaris i accés impossible a un habitatge. I planant per damunt d’aquest erm, conflictes i guerres com els de Rússia-Ucraïna i Israel-Palestina que llencen un missatge de violència, de no-entesa, d’injustícia i rancúnia.

Els nens i joves reben missatges negatius en relació amb el seu present i el seu futur. El Covid, que va impactar de ple en els adolescents, va tenir conseqüències dramàtiques. Però a aquesta radiografia encara caldria sumar-hi altres elements que ajuden a explicar el malestar dels joves: la dificultat de comunicació sincera en un món dominat per la superficialitat de les xarxes socials; la crisi de les institucions que havien estat generadores de sentit; les mancances econòmiques de moltes famílies; les ruptures matrimonials i familiars; la dificultat d’establir relacions afectives i d’amor estables i compromisos de llarga durada; una societat marcada pel consumisme, la indiferència i l’individualisme.

És crucial que els adults siguem per als joves testimonis d’esperança. Hem d’ajudar a bastir l’estructura vital dels nostres descendents en els fonaments de les tres virtuts teologals: fe, esperança i caritat. L’Església, en aquest sentit, té un paper fonamental per recordar que “l’esperança cristiana és la certesa, arrelada en l’amor i la fe, que Déu mai no ens deixa sols i manté la seva promesa” (Missatge de Francesc per a la XXXVIII Jornada Mundial de la Joventut).

Per això és una molt bona notícia que les parròquies i les comunitats cristianes s’obrin a l’acollida dels joves per ajudar-los a trobar una llum d’esperança per a la seva vida. És a les seves mans construir un món millor, però s’ho han de creure.