El Sant Pare ha volgut obsequiar els participants del Sínode dels Bisbes sobre la sinodalitat un llibre de la seva autoria titulat Santi, non mondani (Sants, no mundans. La gràcia de Déu ens salva de la corrupció interior), de Llibreria Editrice Vaticana, que recull dos textos seus publicats en diferents ocasions.

El llibre conté un article que va escriure el 1991, quan era sacerdot a Buenos Aires sobre la corrupció i el pecat, i una carta que va adreçar als sacerdots de la diòcesi de Roma el 5 d’agost passat.

A la introducció, inèdita, el Papa explica que la seva intenció en publicar aquest llibre és “la preocupació, que sento com una crida forta de Déu a tota l’Església, a restar vigilants i lluitar, amb la força de la pregària, contra qualsevol forma de cedir a la mundanitat espiritual”.

Francesc ha entregat el llibre en italià (format imprès) i en espanyol i anglès (format digital). El text és una invitació a viure la fe amb radicalitat i coherència, seguint l’exemple dels sants de tots els temps.

Per conèixer més bé el contingut i el propòsit d’aquesta obra, hem fet algunes preguntes a Lorenzo Fazzini, responsable de la Llibreria Editrice Vaticana.

Quin missatge vol transmetre el papa Francesc als sinodals i a tota l’Església amb quest llibre?

El missatge és posar al centre la convicció que la fe cristiana és una lluita contra el propi “jo” per donar espai a l’amor gratuït de Déu. La “mundanitat espiritual” de la qual parla Francesc, basant-se en el famós jesuïta francès Henri de Lubac, és una degeneració de la vida cristiana quan no està ancorada en la lògica de la creu de Crist, afirma el papa Francesc, sinó que s’alimenta del propi ego i la pròpia vanaglòria.

El missatge, per tant, és precisament això: posar al centre la radicalitat de l’exigència cristiana, que no és simplement una pràctica ansiosa d’alguna activitat espiritual, sinó deixar-se embolcallar per l’amor de Crist. És un canvi de perspectiva que ha de ser conreat i aprofundit.

Quin impacte espera que tingui aquest llibre entre els fidels i l’opinió pública, especialment en un moment de crisi social i ecològica?

És singular que aquest text esmenti el beat Claverie, un home de diàleg amb els musulmans i màrtir de l’amistat, a partir de la seva comprensió del misteri de l’Església.

Crec que Francesc s’adreça a l’Església i l’insta amb força a tornar a centrar la mirada en la lògica de la creu, que és la lògica del do d’un mateix i de descentrar-se d’un mateix. En la crisi social i ecològica que vivim, això té un missatge fort: només donant es rep. Només el que es dona roman per sempre. L’egoisme no condueix a res de bo, ni tan sols per al “jo”. I aquest és un missatge que tots poden compartir, més enllà de l’experiència de fe.

Quin paper desenvolupa el Dicasteri per a la Comunicació de la Santa Seu en la difusió i promoció d’aquest llibre i d’altres escrits del papa Francesc?

El nostre paper és el de simples difusors d’un missatge que és més gran que nosaltres, que és el missatge de l’Evangeli que el papa Francesc posa a la nostra disposició diàriament amb la seva profunditat, riquesa de simplicitat i humanitat.