El morts a les carreteres catalanes fins a l’11 de juliol són, aquest 2017, 71 en 66 accidents. En el mateix període del 2016, van ser 83 víctimes en 61 sinistres. Aquesta reducció del 14,5 per cent, en persones que han perdut la vida la primera meitat d’aquest any, ha estat una de les qüestions comentades aquest dimarts, en el programa El Mirador de l’actualitat, per Eugènia Domènech, directora del Servei Català de Trànsit (SCT). “Reduir els morts de les carreteres a zero no és cap utopia, sinó que és perfectament assolible amb millores en actitud humana, en tecnologia i en tot”, ha comentat. En la mateixa línia, ha aclarit que “és viable que no hi hagi morts, tot i que serà més difícil eliminar totalment els accidents”.

En un altre moment del col·loqui, on també ha participat el col·laborador de l’Arquebisbat de Barcelona Esteve Rifà, la directora del SCT ha assegurat que “el carnet per punts ha funcionat aquests anys, perquè ha implantat una nova concepció del que significa tenir el carnet de conduir”, tot i que ha admès que “serà bo que hi hagi alguna revisió del canvi”. Eugènia Domènec ha explicat que el Pla de Seguretat Viària aprovat el 27 de juny passat pel govern català “vol sobretot reduir a la meitat els morts en sinistres el 2020 en relació amb el 2010”. Ha recordat que “s’estan posant els mitjans tecnològics, informatius, normatius i sobretot d’educació”. Per la seva banda, Esteve Rifà ha destacat la importància “d’actuar sempre amb prudència a la carretera, des de la consciència que hi ha factors que ens han d’ajudar a tenir coratge i, si cal, dir no a agafar el cotxe o la moto, per exemple quan tenim son o quan hem begut alcohol”.

Entre altres aspectes sobre dades i reflexions generals, s’han comentat les dades de l’any 2016, en què es va registrar a Catalunya la xifra més baixa d’accidents mortals: 125 amb 231 morts (el 2015 van ser 158 amb 261 víctimes i el 2010, 212 sinistres). De tota manera, les xifres d’accidents, malgrat l’esperançadora dada de l’any passat, no es redueixen significativament en els períodes més llargs (3 anys consecutius) a Catalunya i al conjunt d’Espanya.