“La qüestió decisiva, per tant, no és la tecnologia en si mateixa, sinó el cor humà que la dirigeix, la consciència que la governa, la política que la regula, la comunitat internacional que n’assumeix la responsabilitat”, ha declarat aquest matí el cardenal Baldassare Reina, vicari general de la diòcesi de Roma, durant la presentació de la “Declaració de Roma” al Campidoglio, l’Ajuntament de Roma.
“La humanitat es troba en un moment decisiu de la seva història”
Les seves paraules posen el punt final a l’Assemblea Global de Premis Nobel sobre la intel·ligència artificial i la guerra nuclear que el Vaticà ha acollit del 14 al 16 de juliol al Borgo Laudato Si’, la zona dels Jardins pontificis de Castel Gandolfo. La trobada ha reunit més de 200 personalitats: 30 premis Nobel, representants de 30 països, antics caps d’Estat i de Govern, una vintena d’experts en IA (entre ells, representants d’OpenAI, Google DeepMind, AARU i Anthropic) i delegats de 30 universitats i centres de recerca de primer nivell, com Harvard, Oxford i Columbia. La cimera, centrada en els riscos de la intel·ligència artificial, s’ha inspirat en la nova encíclica del papa Lleó XIV, Magnifica humanitas, dedicada, precisament, a la protecció de la persona humana en el context actual.
“La humanitat es troba en un moment decisiu de la seva història” és la primera frase que apareix en el document final conclusiu presentat aquest matí. És per aquest motiu que ha tingut lloc l’encontre, per plantejar un marc de principis i directrius per al govern de la intel·ligència artificial i el desarmament, que defensa una visió de la seguretat internacional basada en la cooperació, la dignitat humana, el desenvolupament integral i la pau entre els pobles.
El paper de l’Església en l’era de la intel·ligència artificial
En la seva presentació, el vicari de Roma ha deixat clar que “la declaració presentada avui ens recorda amb contundència que cap màquina, cap algoritme, cap sistema autònom no pot ser situat al centre de les decisions de les quals depèn la supervivència de la humanitat”. Amb això, Reina ha volgut remarcar que les decisions més definitives, les que afecten la vida humana, han de romandre “sota un control humà ple, responsable i significatiu”.
“Tota elecció respecte del futur de la tecnologia, la seguretat i la pau ha de començar per la dignitat inviolable de la persona humana”
En aquest sentit, el cardenal ha expressat quin és el paper de la Santa Seu en aquest context, definint que és qui segueix “indicant clarament la necessitat d’un camí diferent: un camí de desarmament, confiança, dret internacional, cooperació multilateral, diàleg entre les parts i abordant les causes fonamentals de la inseguretat”. També ha volgut recordar, en aquest moment, les paraules insistents del papa Lleó de guiar-nos cap a una “pau desarmada i desarmadora”.
Seguint aquesta línia ha puntualitzat, per això, que l’Església, des de Roma, “no pretén oferir solucions tècniques a problemes complexos que requereixen la feina d’experts, diplomàtics, juristes, científics i responsables de la presa de decisions públiques”. I ha explicat que “l’Església se sent obligada a recordar una veritat simple i radical: tota elecció respecte del futur de la tecnologia, la seguretat i la pau ha de començar per la dignitat inviolable de la persona humana”.
Finalment, el cardenal Reina ha confirmat que “la pau no és només l’absència de guerra”, i ha seguit apuntant que “la pau és una forma superior d’intel·ligència”. Ara bé, la qüestió de la pau és necessària dur-la a terme des de tots els àmbits: des del polític, cultural o l’espiritual perquè, en l’era que vivim, de la intel·ligència artificial, “necessitem una intel·ligència encara més profunda: la intel·ligència del cor, de la fraternitat, dels límits i de la cura”, ha sentenciat el vicari de Roma. Després del treball de reflexió i diàleg d’aquests dies amb els més de 200 participants, quedarà pendent veure com s’aplicaran, a la pràctica, les conclusions.