El dimarts 6 d’octubre, coincidint amb la festivitat de Sant Bru, fundador de l’orde cartoixà, a les 20h es farà una missa a la cripta de la Sagrada Família en memòria del cartoixà Josep M. Canals i Lamiel que va morir a 96 anys el 18 de setembre passat. Precisament, fa catorze anys el dia 6 d’octubre de l’any 2012, es va presentar i beneir la imatge de sant Bru a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona després d’una missa solemne que va presidir el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que va concelebrar amb el P. Canals, aleshores prior de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre.
L’escultura de sant Bru és obra de l’artista Montserrat García Rius, està realitzada en pedra de travertí romana, té una alçada d’uns quatre metres i pesa més de tres tones. Representa el fundador dels cartoixans dret i mirant en actitud contemplativa una creu que té a la mà dreta. Està situada per disposició d’Antoni Gaudí a l’exterior de l’absis, al costat d’altres sants fundadors. La presència d’aquesta escultura a la basílica de la Sagrada Família testimonia els més de vuit-cents anys de presència de la Cartoixa a Catalunya.
Bru de Hartenfausts (Colònia, Alemanya, entre 1027-1030) tenia grans qualitats morals i intel·lectuals i aviat adquirí fama i prestigi. Canonge de la catedral de Reims i rector de la seva universitat, renuncià a tots els càrrecs per dedicar-se plenament a la vida eremítica de pregària i contemplació. Amb sis amics amb els quals compartia les mateixes inquietuds religioses es dirigí a la vall de Chartreuse, als Alps a prop de Grenoble, on a partir del 1084 inicià un nou estil de vida monàstica d’austeritat i pobresa, que va ser el germen i principi de l’orde cartoixà. El papa Urbà II el reclamà a Roma com a conseller i en aquesta ciutat visqué fins que, davant la insistència de Bru de dedicar-se a la vida contemplativa, li va permetre retirar-se a Santa Maria de la Torre, un petit ermitori de Calàbria (Itàlia) que va constituir la segona fundació cartoixana. Allí, retirat del món, havent renunciat a la diòcesi de Reggio que el Papa li havia ofert, visqué en soledat i silenci fins al 6 de octubre del 1101, quan morí amb fama de santedat.