Josep Maria Canals i Lamiel ha mort a l’hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona, aquest divendres 18 de setembre, a l’edat de 96 anys. Nascut a Corbera de Llobregat (23/03/1930), va ser fill de mare immigrada del Terol i el seu pare, traginer, va morir el 1931 quan Canals només tenia un any, en accident de treball. Als 14 anys va ingressar al Seminari menor de la Conreria, des d’on divisava i va poder conèixer la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, on ingressaria després d’una llarga trajectòria com a prevere diocesà. Canals, per la seva empenta i la pràctica d’un cristianisme compromès amb els més desvalguts era conegut amb el sobrenom de “mossèn Dinamita”. Igualment, va viure intensament el vincle amb el país, la cultura i la llengua: era un apassionat de les lectures i escrivia poesia.
La formació al Seminari major de Barcelona va durar fins el 1954 i l’11 de juliol d’aquell mateix any es va ordenar com a sacerdot a Montserrat amb vint-i-un preveres més, a l’edat de 25 anys. Companys de la seva promoció eren Mn. Joan Carrera, a qui sempre el va unir una forta amistat i Mn. Francesc Nicolau, col·laborador del setmanari, del qual el P. Canals també era un lector fidel.
En la seva etapa diocesana va renunciar a la paga com a prevere i es va adherir al col·lectiu de capellans obrers com a professor de religió a l’institut. Durant aquestes tres dècades va ser sacerdot en barris obrers: Gràcia, Campoamor i Espronceda, de Sabadell; Sant Andreu de Palomar i Sagrat Cor del Poblenou, a Barcelona i, finalment, Sant Sebastià, al barri de Pomar de Badalona. Es va vincular a moviments de la Pastoral Obrera com la JOC i la GOAC. Era membre de la Unió Sacerdotal on va aprendre la tranquil·litat de la pobresa material inspirada en l’evangeli, de la mà del Dr. Pere Tarrés, que va ser el seu confessor: “La mística d’en Tarrés i la pobresa de la Unió Sacerdotal les vaig viure tota la vida. Aquest ha estat l’aspecte més emocionant en la meva vida i una crida de Déu a desprendre’m de tot. M’ha configurat un tipus d’estil pastoral d’estar sempre en barris obrers, al costat de la classe obrera i assumir la seva lluita com una cosa personal”, sostenia.
Ja des dels primers compassos com a prevere diocesà batega en ell la pulsió monacal, en particular cap al monestir de Poblet. I des de la seva darrera parròquia, al barri de Pomar de Badalona, reprendrà el vincle amb la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, a Tiana per, l’octubre del 1985, en edat madura, ingressar a la cartoixa de La Grande Chartreuse. Prendrà l’hàbit el 17 de gener de 1986 i, després de l’etapa de formació, el 24 de maig de 1993 s’incorpora a la cartoixa de Montalegre.
El P. Canals, amb 87 anys complerts, va assumir el servei de prior de la Cartoixa, en substitució de D. Josep Manuel Rodríguez, que va demanar la substitució del càrrec per malaltia: “Haig de donar moltes gràcies a Déu perquè em dona molta salut, molta resistència i una gran il·lusió per continuar a la Cartoixa”, ens deia en una entrevista al setmanari l’agost del 2017 després del nomenament.
Demà dilluns a les 7 del matí es faran les exèquies a la Cartoixa en la més estricta intimitat.
