En aquestes línies em referiré a una de les nostres postures corporals durant la celebració de l’Eucaristia. En especial, em fixaré en la posició adoptada en el moment de la consagració.
Existeixen unes normes establertes dins la Instrucció General del Missal Romà. En l’apartat “Gestos i postures corporals” d’aquesta Instrucció (n. 43), s’hi especifica: “D’altra banda, s’agenollaran, llevat per causa de salut, per l’estretor del lloc, pel gran nombre d’assistents o perquè altres causes raonables ho impedeixin, durant la consagració. Però els que no s’agenollin per a la consagració, que facin una inclinació profunda mentre el sacerdot faci la genuflexió després de la consagració.”
Sobre les postures del cos, el P. José Aldazábal a la publicació Gestos y símbolos, mostra la seva opinió sobre el fet i ho expressa així: “I que no és afer gens insignificant ho indica el fet que tot això s’ha convertit, en alguns llocs, en motiu de discussions agres entre els ‘progressistes’ i els més ‘rigoristes’, sobretot quan es tracta d’agenollar-se o no en determinats moments de l’Eucaristia.” I ell mateix es fixa en el fet que el Missal flexibilitza la norma, d’agenollar-se durant la consagració, com ho hem vist més amunt, i afegeix: “És la postura més raonable, la de genolls, per subratllar la consciència del misteri eucarístic. Però també és possible expressar aquesta mateixa actitud de fe restant drets, com ho fan els sacerdots concelebrants, i com ho van fer tots els fidels durant el primer mil·lenni, i com ho continuen fent encara en altres ritus (per exemple el nostre, l’hispànic-mossàrab).”
En l’actualitat, quan els qui assisteixen a l’Eucaristia de diumenge són, generalment, gent gran, de certa edat, que tenen impediments per agenollar-se derivats de les circumstàncies diverses de salut, és natural que durant la consagració es quedin drets. A més, s’afegeix el fet que els reclinatoris dels bancs solen de ser fusta, cosa que agreuja més la situació.
Amb tot això voldria afirmar que restant dempeus durant la consagració, es pot tenir el mateix respecte d’adoració que agenollant-se. El que compta és la disposició interior, i no només la postura exterior. Com que l’Església és mare, accepta “que altres causes raonables” impedeixin agenollar-se durant la consagració. Una d’aquestes causes ja l’he exposat més amunt.
