Les etiquetes que sovint fem servir per descriure persones i caràcters són insuficients per capturar la personalitat de Notker Wolf. Potser és la llibertat d’esperit allò que traspua en la conversa amb qui va ser l’abat primat de la Confederació Benedictina —entre el 2000 i el setembre passat—, un bavarès de 76 anys, que ha recorregut els 250 monestirs que l’orde de Sant Benet té escampats per tot el món i que ha adquirit una gran habilitat amb les llengües.
Malgrat que aquesta responsabilitat ha portat Wolf a carregar l’agenda amb moltes reunions i llargs viatges, el benedictí li treu importància —«no sóc l’únic, els homes de negocis, les mares de família també fan aquests equilibris»— i explica quin és el secret de mantenir-se arrelat: «Sempre tenia una medicina: l’alegria de trobar els meus germans i germanes dels monestirs.»
De fet, Wolf defensa que la Regla de Sant Benet es pot incorporar a una vida moderna atrafegada i aportar pau: «Cal tenir una certa sobirania personal», diu per referir-se tant a la necessitat de reservar espais especials del dia (planificar-se, pregar, llegir, meditar) i ser disciplinat a l’hora de mantenir-los, com a «no ser dependent de res, com podria ser l’alcohol i altres drogues».
Del diàleg a l’amistat interreligiosa
«Prefereixo parlar d’amistat interreligiosa que de diàleg interreligiós. Es coneix molt millor l’altre en l’amor de l’amistat que en el sentit intel·lectual del diàleg», argumenta Wolf. Convidat per la Direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya a inaugurar la Setmana de l’Harmonia Interconfessional, Wolf ha impartit la conferència L’amistat interreligiosa: una base per a l’acollida i integració dels refugiats, el passat 23 de gener.
L’experiència de conèixer monjos budistes al Japó i conviure amb ells als monestirs benedictins o practicar la diplomàcia en països comunistes com Corea del Nord per poder obrir un hospital, han cisellat Wolf: «S’ha de parlar amb la gent sent sincer i escoltant amb el cor per sentir on és el problema de l’altre. Tinc amics de diferents confessions i ens respectem amb una fe diferent. L’altre no pot tenir la sensació de ser dominat o utilitzat.» I destaca que aquest és el tret del papa Francesc: «Ell obre les portes pel seu carisma de servei.»
