Durant tot el dissabte 9 de març la pluja ha estat la protagonista a la ciutat de Barcelona, i si hi ha hagut una treva ha estat precisament durant la processó amb el Crist de la Sang pels carrers de Ciutat Vella.
La processó ha seguit el recorregut previst: basílica del Pi, Cardenal Casañas, la Rambla, Hospital fins a la plaça del Pedró, on s’ha fet la pregària. S’ha retornat pels carrers del Carme, la Rambla, Portaferrissa i Pi fins a finalitzar, altre cop a Santa Maria del Pi, on s’ha clausurat l’acte. Només hi ha hagut un moment, des de la plaça de Sant Agustí fins a la del Padró, que ha calgut treure els paraigües.
El cardenal Joan Josep Omella, acompanyat pel bisbe auxiliar Javier Vilanova, ha presidit la celebració, que ha començat amb una missa a Santa Maria del Pi. Culminava així una novena de rogativa per demanar la pluja, de l’1 al 9 de març, convocada per l’arquebisbat de Barcelona i, en concret, el Consell General de Germandats i Confraries.
SANT CRIST DE LA SANG
Històricament, a Barcelona, el Sant Crist de la Sang, juntament amb Santa Madrona, era la icona més recurrent en les rogatives per demanar pluja. Almenys des del segle XVI, hi ha documentades nombroses rogatives amb aquesta imatge. Quan hi havia necessitat d’aigua, se solia pujar, amb el Sant Crist, fins a la capella de Santa Madrona de Montjuïc per cercar les relíquies de la santa advocada de les tempestes i, tot seguit, traslladar-les a la catedral per als oficis religiosos.
En una entrevista a Ràdio Estel, Jordi Sacasas, historiador i conservador de la basílica de Santa Maria del Pi, ha explicat que el Sant Crist de la Sang és “una imatge molt important a la ciutat, i que es treia en moments de màxima necessitat, com per exemple quan hi havia tempestes, quan hi havia sequera, o fins i tot quan s’havia patit un terratrèmol”.
