La teòloga i religiosa de la Companyia de Maria M. Claustre Solé és un dels set nous agents de pastoral que han estat formats i enviats en el servei religiós a tanatoris de l’arxidiòcesi de Barcelona. Amb aquesta incorporació l’arquebisbat de Barcelona disposa de 33 persones que poden oficiar les cerimònies exequials, així com atendre pastoralment els cristians que assisteixen als tanatoris de la diòcesi per acomiadar els seus familiars i éssers estimats. D’aquestes 33 persones, 16 són preveres, 7 són diaques, 3 són religioses i 7 són laics.
Els 7 nous agents de pastoral van rebre formalment l’encàrrec durant una cerimònia d’enviament presidida pel bisbe Javier Vilanova el 19 de febrer al Palau Episcopal. Són la Gna. Conchi García, Rafael Soler, Rafael Cervera, la Gna. Maria Claustre Solé, Pedro Campillo, la Gna. Ana María Díaz i José Luis Costa.
M. Claustre Solé ha estat entrevistada al programa Sense distància de Ràdio Estel.
Com interpreta el fet que l’arxidiòcesi hagi enviat formalment tres dones per primera vegada per oficiar exèquies?
És un bé per a la mateixa Església. El Papa i el Sínode van en aquesta línia, així com la participació diocesana de Barcelona en el Sínode. És una manera de treballar en equip i de fer un servei a l’Església, senzillament.
Com és una celebració d’exèquies oficiada per una religiosa o per un laic?
Jo diria que no hi ha cap diferència. Potser varia la manera de fer-ho. El primer que fem és una entrevista amb la família. És molt important ser empàtics per, a partir d’aquí, poder acompanyar unes persones que s’ho estan passant molt malament. En la celebració d’enviament, el bisbe Javier Vilanova va citar una frase del papa Francesc: “Heu de ser missioners de la misericòrdia.” És la relació personal i la capacitat de comunicació i d’acompanyament allò que prepara i predisposa per a la celebració. Si hi ha hagut una bona comunicació, és fàcil. La gent no pot ser merament espectadora, ha de ser participant, encara que sigui amb el silenci. Quan la celebració del comiat es pot fer a mida és més fàcil perquè cada persona i cada situació són diferents. És important crear un ambient on s’hi pugui participar. Una celebració feta a mida permet viure el comiat a una persona estimada amb pau, serenor i confiança.
“És molt important ser empàtics per, a partir d’aquí, poder acompanyar unes persones que s’ho estan passant molt malament”
Què diu a les famílies per ajudar-les en el consol i l’esperança?
En l’entrevista a la família procuro empatitzar, sintonitzar i que la celebració sigui un acte de fe en la vida. Els agents de pastoral en el ministeri exequial hem de ser persones profundament creients i esperançades i amb molt d’amor a la vida, tant pel que fa a aquesta com a l’altra. Només des d’aquí podem dir amb convenciment que estem fets per a la vida i que la vida eterna comença ja aquí. Per tant, jo intento que la vida acompanyi la celebració de l’inici fins al final, tant amb les lectures com amb les pregàries, prendre consciència que tenim una vida, que no és només la que acaba, que aquí estem fent tot un aprenentatge. Anem morint però estem entrenant-nos per a la vida, i estem cridats per a la vida.
