«Ens van dir que hi havia una vaga de fam a l’església del Pi per demanar papers; hi vam anar però ja no hi cabíem, vam passar dos dies al carrer fins que ens van comentar que a l’església del Sagrat Cor del Poble Nou hi havia lloc per a 25 persones.» Oranjzib Ali, d’origen pakistanès, recorda aquell 25 de gener de l’any 2001 en què van començar més de quaranta dies en què aquest grup d’immigrants, la majoria pakistanesos, van trobar aixopluc a l’església i la comunitat parroquial. «Recordo una dona que em va dir: “No et preocupis pels papers, ja ets a l’església.”»
Els sacerdots Toni Roman i Joan Cabot van liderar aquest projecte d’acollida que va implicar tota la comunitat parroquial i el barri sencer, i que es va acabar constituint en Xarxa d’Acollida als Immigrants del Poble Nou. «La situació a l’església de Santa Maria del Pi s’havia desbordat i deu parròquies més de Barcelona vam decidir oferir-nos per acollir immigrants», indica Roman.
Totes les persones implicades en l’acollida als immigrants van veure de seguida la necessitat de coordinar-se. Va ser així com l’any 2005 va néixer la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants, que aplega vint entitats cristianes amb seu a la diòcesi de Barcelona. L’objectiu és triple: constituir una xarxa de solidaritat, intercanvi d’informació i coordinació; crear un espai permanent per reflexionar sobre les dimensions del fenomen migratori i els reptes que planteja, i ser una veu pública cristiana al servei de la convivència, la integració social i el respecte de la dignitat transcendent i els drets de les persones.
«La realitat de la immigració és prou important perquè com a Església anem a l’una», reflexiona Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau a Barcelona i coordinador de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants. Al llarg d’aquests deu anys d’existència, la Plataforma ha publicat periòdicament posicionaments, notes de reflexió i articles d’opinió. S’han organitzat debats públics i conferències.
«S’ha de continuar denunciant la vulnerabilitat en què es troben molts immigrants, així com les lleis d’estrangeria cada vegada més restrictives, i s’ha de donar a conèixer les causes que provoquen la immigració», reflexiona Mn. Josep M. Jubany, delegat de Pastoral Social de l’arquebisbat de Barcelona.
«A Càritas ens ajuda molt aquesta reflexió cada vegada que hem de posicionar-nos en temes d’immigració, i aquest posicionament el fem juntament amb altres entitats», expressa Juana Martín, que des de la seva responsabilitat a Càritas diocesana de Barcelona ha estat des dels inicis vinculada a la Plataforma.
El repte actual, tal com reconeix Eduard Ibáñez, és «la integració dels que han arribat i dels que ja hi érem en un sol país». Això passa, en primer lloc, per afavorir que tota aquesta població arribada es pugui desenvolupar econòmicament, socialment i culturalment i, en segon lloc, perquè s’estableixin relacions d’amistat entre comunitats.
«A la nostra societat encara hi ha moltes actituds de por, de desconfiança i de rebuig, que en bona part són alimentades per determinats discursos polítics», reflexiona Ibáñez, però és que, a més, «això també s’encomana a les comunitats cristianes». D’aquí que hagi sorgit la iniciativa de la Plataforma de crear la figura dels Agents d’Hospitalitat, «persones que estiguin al servei de les parròquies i les comunitats per sensibilitzar sobre l’acollida i ajudar a fer-la realitat». Aquest projecte arrencarà amb un equip d’entre deu i quinze persones que faran xerrades a les comunitats que ho sol·licitin. «En aquests moments l’equip treballa per perfilar bé els missatges principals a divulgar, les respostes que cal donar als interrogants que es plantegin i la manera de combatre els prejudicis», revela el coordinador de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants.
