El periodista i escriptor Juan Vicente Boo, un dels grans especialistes en informació vaticana i autor del llibre León XIV, el Papa de la Nueva Era (Ed. Espasa) ha estat entrevistat aquest divendres a Ràdio Estel per aprofundir sobre la figura del Sant Pare, amb motiu de la seva imminent visita a Catalunya. El periodista ha destacat el perfil intel·lectual, internacional i conciliador de Lleó XIV, que com ha recordat, és un dels Pontífexs que millor coneix l’Estat espanyol.
“La història de Gaudí és tan fascinant que encaixa perfectament amb el que està fent Lleó XIV i amb la seva encíclica Magnifica humanitas“
Què espera de la visita de Lleó XIV a l’Estat espanyol i especialment a Barcelona?
Espero, en primer lloc, que sigui una festa. El mateix Papa ho comentava després del seu viatge a l’Àfrica, el primer que ja respon plenament al seu calendari propi. A Catalunya, crec que hi haurà una gran crida espiritual al món, no només des del punt de vista religiós, sinó també des de la bellesa.
La Sagrada Família és un temple tan meravellós i la història de Gaudí és tan fascinant que encaixa perfectament amb el que està fent Lleó XIV i amb la seva encíclica Magnifica humanitas, presentada aquesta setmana. La Sagrada Família és un exemple de Magnifica ars i Gaudí és un exemple de geni de la Magnifica humanitas.
Pels que no el coneixen, qui és exactament Robert Prevost, ara papa Lleó XIV?
No és fàcil definir-lo. Jo ja el coneixia d’abans, havia anat seguint els seus discursos i textos i m’havia adonat que era un intel·lectual de gran envergadura. La diferència és que, a diferència de Joseph Ratzinger, no ha publicat grans llibres teològics coneguts per tothom, sinó textos més discrets: homilies, informes o reflexions. Com a persona, té moltíssimes facetes, i això explica la seva profunditat intel·lectual i la seva manera de governar.
“És el Papa que inicia el pontificat amb un coneixement més gran del planeta perquè ha viatjat a 46 països”
Quins aspectes del seu perfil destacaria?
Per exemple, és matemàtic, teòleg, i també és doctor en Dret Canònic per una universitat pontifícia de Roma. A més, té el millor de tres cultures. La nord-americana de Chicago, molt positiva i internacional; la llatinoamericana, que aporta molta proximitat; i la romana, adquirida durant els seus estudis i després com a prior general. Això fa que tingui tres perfils molt marcats: missioner, viatger universal i governant. De fet, és el Papa que inicia el pontificat amb un coneixement més gran del planeta perquè ha viatjat a 46 països.
“En un dels viatges, anant amb cotxe, va dir: “Aquí hi ha Montserrat, oi?” I hi va pujar espontàniament”
Coneix bé Espanya i Catalunya?
Sí. De fet, és probablement el Papa que millor coneix Espanya dels darrers cinc segles. Hi ha fet uns cinquanta viatges. El primer va ser el 1982, quan era un sacerdot acabat d’ordenar i va fer alguns trams del Camí de Sant Jaume amb furgoneta. Van passar per moltes ciutats històriques i també per Catalunya. Un amic seu m’explicava que, en un dels viatges, anant amb cotxe, van dir: “Aquí hi ha Montserrat, oi?” I hi van pujar espontàniament.
Com influeix la seva mentalitat matemàtica en la manera de governar?
Es nota molt perquè estudia els problemes a fons i reflexiona molt abans de decidir. L’etapa de Francesc va ser una etapa més d’emergència, de sacsejar estructures antigues. Ara això ja no és tan necessari, i Lleó XIV aposta més per la reflexió i el consens. La seva faceta de matemàtic el porta a pensar contínuament en el mitjà i el llarg termini. Nosaltres vivim sovint en el curtterminisme, però ell no. També destaca pel seu esperit de concòrdia. Prefereix escoltar tothom diverses vegades i intentar ampliar el consens abans de prendre decisions. Ara bé, quan ha de ser ferm, també ho és.
També sorprenen algunes de les seves aficions…
Sí. Li agraden el tennis, la música i jocs de paraules com el Wordle. És un joc lingüístic molt popular als Estats Units. De fet, jugava sovint amb el seu germà, que viu a Chicago. És un Papa molt del segle XXI.
Quins són els grans desafiaments del seu pontificat?
Al llibre en destaco tres. El primer és la intel·ligència artificial i el poder enorme de les xarxes socials, amb tota la confusió que poden generar. El segon és la destrucció de l’ordre mundial que estem veient amb els imperialismes i les autocràcies. I el tercer és la politització de la religió, especialment intensa als Estats Units.
“Per a molta gent Lleó XIV és encara un descobriment”
I quins signes d’esperança detecta?
Sobretot tres. En primer lloc, l’entusiasme dels joves i el seu acostament a l’espiritualitat. Molts no hi havien estat mai vinculats i ara hi mostren interès. En segon lloc, el talent de les dones, que cada vegada s’incorpora més al Vaticà. I, finalment, el ressorgiment de les devocions populars, dels santuaris i de les recerques espirituals. També es veu en la cultura popular, en cançons o pel·lícules relacionades amb el Camí de Sant Jaume o amb la recerca espiritual.
Aquesta visita està generant molta expectació…
Sí, perquè per a molta gent Lleó XIV és encara un descobriment. És menys mediàtic que Francesc i moltes persones no s’hi havien fixat gaire fins fa poc. Ara començaran a descobrir moltes altres facetes seves. Per exemple, durant aquesta visita farà també trobades amb presos i amb persones vulnerables, com ja ha fet en altres viatges. La gent descobrirà el Robert Prevost real, perquè fins ara només n’han conegut fragments.