Joan Carles de Balle i Comas, lloctinent d’honor de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem a l’Espanya Oriental, va morir el passat 9 d’agost. Nascut el 1957, fill dels Marquesos de Vallgornera, va estar estretament vinculat a l’Orde i al compromís amb els cristians de Terra Santa, però també va ser un home amb una profunda estima per la història i la cultura.
De Balle fou president del Centre d’Estudis de l’Orde del Sant Sepulcre, des d’on es van impulsar diversos estudis sobre la institució. Més enllà d’aquesta ingent tasca, De Balle es va implicar en la Crònica històrica de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem, escrita per Ramon Muntada i il·lustrada per Pilarín Bayés. La seva implicació en aquesta obra responia a la voluntat d’apropar la història de l’Orde a un públic més ampli. Aquesta mateixa línia d’estudi ha tingut continuïtat en la trajectòria de Muntada, que el passat 28 d’abril va defensar a la Universitat de Girona la tesi doctoral La Orden de Caballería del Santo Sepulcro de Jerusalén: gobierno central de su Gran Magisterio en el Estado de la Ciudad del Vaticano y su organización asociativa en España, dirigida per la doctora María Jesús Gutiérrez del Moral.
També va compartir aquesta inquietud cultural amb José Carlos Sanjuán Monforte, doctor en Publicitat i Relacions Públiques i lloctinent de l’Espanya Occidental durant els anys en què De Balle ho fou de l’Oriental. Tots dos van coincidir en l’interès per la cultura i per donar a conèixer el patrimoni i la història de l’Orde. De Balle era, entre d’altres, membre del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya i del Reial Estament Militar del Principat de Girona – Confraria de Sant Jordi. L’any 2022 va fer arribar a la Princesa de Girona el llibre Presencia de la Orden de Caballería del Santo Sepulcro de Jerusalén en la Diócesis de Girona, de Ramon Muntada, amb motiu de la concessió del Gran Collar de l’Orde al rei Felip VI.
La seva estima per la història també va marcar la relació amb Armand de Fluvià i Escorsa, un dels grans referents catalans de la genealogia i la nobiliària. De Balle el va conèixer el 1998, en un curs de nobiliària a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i aquella admiració pel mestre es va convertir amb els anys en amistat. Va presentar-lo en diverses conferències i també el seu llibre Recull d’articles: nobiliària i reialesa (1958-2015).
La trajectòria de De Balle queda així vinculada a una doble voluntat: preservar la memòria d’una institució estretament unida a Jerusalem i, alhora, mantenir viu el compromís amb els cristians de Terra Santa. Ho va fer des de la responsabilitat institucional, però també a través de la cultura, la recerca i les amistats que va anar teixint al llarg de la seva vida.