L’advocat gironí i Doctor en Dret Ramon Muntada Artiles va defensar el passat abril a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona una tesi doctoral sobre l’estructura jurídica de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem, una investigació pionera centrada en el govern del Gran Magisteri al Vaticà i la seva organització associativa a Espanya.
La seva recerca combina història i dret. Per què era imprescindible aquesta doble mirada?
L’Orde no es pot entendre només des de l’actual normativa. La seva configuració jurídica és fruit d’una evolució històrica que arrenca segles enrere, quan pren una nova dimensió amb la refundació del 1847 obrada pel papa Pius IX. La tesi —més enllà d’analitzar les dues actuals lloctinències espanyoles—, de manera inclusiva i mercès a l’Estudi de l’Estatut General i el Reglament General, sotmet a examen d’una banda el comú de les lloctinències i delegacions magistrals presents a més de 40 nacions i territoris i d’altra banda n’explica el seu Govern Central a l’Estat de la Ciutat del Vaticà.
La visita del Sant Pare a Barcelona el mes passat va tornar a donar visibilitat a l’Orde. Quin paper hi va tenir?
Per la vinculació directa amb la Santa Seu i d’acord amb els seus propis rituals i protocols, l’Orde va participar en diversos actes de la visita. Aquesta presència, en moments concrets de la cerimònia a la Sagrada Família de Barcelona és una mostra que no es tracta només d’una institució amb un llegat històric, sinó d’una realitat plenament integrada en la vida de l’Església. De la mà del Gran Mestre de l’Orde i amb la pràctica d’iniciatives solidàries pels membres de l’Orde a favor de les comunitats cristianes locals, la missió institucional passa per ajudar a mantenir vius els vincles amb la Terra Promesa, amb l’ajuda a les esglésies orientals que depenen del Patriarca Llatí de Jerusalem.
Una part important del treball està dedicada al govern central i a les lloctinències. Què revela aquesta estructura?
L’Orde presenta una organització molt cohesionada amb la mirada sempre posada a Jerusalem i Terra Santa. El Gran Magisteri, amb seu al Vaticà, exerceix el govern central, mentre que les lloctinències desenvolupen aquesta missió als diferents països. A Espanya conviu la normativa general i local pròpia de l’Orde amb les regulacions associatives religioses generals canòniques i de dret eclesiàstic reconegudes tant pel dret concordatari com pel dret estatal, fet que converteix aquesta estructura en un cas jurídic especialment interessant.
Quines són les principals conclusions de la seva investigació?
L’anàlisi de més de 250 articles permet concloure que l’Orde viu una profunda renovació normativa iniciada amb l’Estatut General de 2020 i reforçada pel Reglament General en vigor l’any 2025. La tesi constata que encara cal actualitzar els reglaments de les lloctinències espanyoles de 2004, que foren redactats a l’empara del derogat Estatut General de 1977. També proposa harmonitzar les disposicions locals sota criteris comuns impulsats pel Gran Magisteri amb aquesta nova normativa de l’Estatut i Reglament General si bé preservant les particularitats de cada país. Es tracta del primer estudi acadèmic que sistematitza jurídicament tota aquesta arquitectura normativa i que posa a disposició tant de la comunitat científica com de la mateixa institució una eina per comprendre’n l’organització i orientar-ne el futur.