Magnifica humanitas és l’encíclica que el nostre món necessita, i no pel fet que abordi els reptes de la intel·ligència artificial, sinó perquè aprofundeix en la Doctrina Social de l’Església en temps d’intel·ligència artificial. Ho diu la teòloga argentina Emilce Cuda, secretària de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina, en una entrevista que podeu llegir aquesta setmana a Catalunya Cristiana. Cuda, que va ser a Barcelona per inaugurar el curs de Cristianisme i Justícia, afirma que el repte principal en temps d’intel·ligència artificial i de pèrdua de drets humans passa per posar al centre la dignitat humana.
En el seu viatge apostòlic a França, el papa Lleó XIV ha posat el focus en els descartats de què parlava el seu predecessor: els nens no nascuts, les persones grans, els malalts, els discapacitats, els pobres… “Els malalts no sou un pes, sou el cor bategant de la humanitat”, va dir el Papa durant la seva visita al santuari de la Mare de Déu de Lourdes.
I allí, en aquest santuari marià on el Papa va recalar els dies 26 i 27 de setembre, i que aplega tantes esperances de gent arribada d’arreu del món, va llençar un missatge d’esperança en la dignitat humana. “No deixa de ser una veu d’esperança i també una veu profètica davant d’un món on la vida vol ser apartada perquè sembla que és una molèstia, quan és el contrari”, remarcava el bisbe Javier Vilanova en una entrevista a Ràdio Estel, tot just el dia que retornava de Lourdes, on havia acompanyat un nombrós grup de pelegrins catalans.
Com les flames que il·luminaven la nit de Lourdes, en l’impressionant Rosari de Torxes que va ser presidit per Lleó XIV, la Doctrina Social de l’Església és un far per a la humanitat. La seva sola llum ja és signe d’esperança.