Malgrat el ressò popular que ha tingut al llarg de la història, el Nadal no és la primera festa cristiana. Pels seus orígens i per la seva importància, no pot competir amb la Pasqua, a la qual està subordinada. Així ho defineixen les Normes Universals sobre l’any litúrgic, 32: “Després de la celebració anual del misteri pasqual, l’Església no té en major estima que la celebració de la memòria del Naixement del Senyor i la de les seves primeres manifestacions…” Amb la festa de Nadal hi ha l’inici de la Pasqua. Així ho expressa l’oració col·lecta de la missa vespertina de la Vigília de Nadal recollint el sentit i l’accent escatològic de l’Advent: “Oh Déu, cada any ens feu esperar amb alegria la festa de la nostra redempció; concediu als qui ara acollim amb joia el vostre Unigènit com a Redemptor que el puguem contemplar amb confiança quan vindrà com a Jutge, nostre Senyor Jesucrist”.
El Nadal s’ha d’entendre des de la Pasqua, és el primer motiu, deixant en segon lloc l’aspecte cronològic del Nadal. Moltes vegades es deslliga el Nadal de la Pasqua i del Diumenge —la Pasqua setmanal—, per això Mons. Pere Tena suggeria si no seria millor celebrar la Solemnitat del Nadal sempre en diumenge. Així es recuperaria el sentit Pasqual del Nadal. De fet, és una qüestió antiga, ja que sant Lleó el Magne corregeix sant Agustí en aquest punt: Nadal no és l’aniversari del naixement de Jesús. Aquesta idea de Lleó també la trobem en els pares grecs.
Un element que recorda la vinculació del cicle de Nadal-Epifania amb la Pasqua és l’Anunci de les Festes de l’any (la kalenda) que es llegeix en la Solemnitat de l’Epifania, després de la proclamació de l’Evangeli. Així, tot esperant la Parusia, s’anuncien les festes de l’any. Després de celebrar les festes del Nadal, s’anuncia, en primer lloc, la festa de Pasqua, amb la seva preparació, la data del Dimecres de Cendra, en què es comença la Quaresma. Després s’anuncia la data de la Pasqua, de l’Ascensió, com la de la Pentecosta i el començament de nou Any Litúrgic, amb el primer Diumenge d’Advent, tot esperant la Pasqua definitiva. Aquest es l’anunci d’aquest Any Litúrgic 2024:
“Germans estimats, cal que sapigueu que, així com per la misericòrdia de Déu ens hem alegrat del Naixement del nostre Senyor Jesucrist, també celebrarem al seu temps el dia sant de la Resurrecció del mateix Salvador nostre.
El dia catorze de febrer serà Dimecres de Cendra i principi de la Santa Quaresma.
El dia trenta-u de març celebrarem amb goig la Pasqua santa de nostre Senyor Jesucrist.
El dia dotze de maig s’escaurà l’Ascensió del Senyor.
El dia dinou de maig, la Pentecosta, que acaba el temps pasqual.
El dia u de desembre començarem l’any litúrgic amb el primer diumenge d’Advent del nostre Redemptor, al qual sigui donat l’honor i la glòria pels segles dels segles. Amén.”
