Durant la visita de Lleó XIV a la parròquia de Sant Agustí, tres responsables d’entitats socials de la diòcesi de Barcelona van compartir el seu testimoni davant del Pontífex. Una d’elles va ser Encarna Jordán, religiosa adoratriu i membre del comitè directiu de la Fundació Amaranta, projecte d’atenció a dones víctimes de tràfic i explotació, que, una setmana després de la trobada amb el Papa, ha reconegut a Ràdio Estel que encara està assimilant tot el que va viure el passat 10 de juny.
“Poder fer visibles les realitats socials de la nostra ciutat va ser molt bonic”
“Encara ho estic paint, perquè la invitació va ser una sorpresa. Em vaig sentir molt còmoda, amb un ambient molt proper, i poder fer visibles les realitats socials de la nostra ciutat va ser molt bonic”, ha explicat en una entrevista al programa El Matí a Ràdio Estel.
La religiosa ha destacat el significat que la trobada tingués lloc a la parròquia de Sant Agustí, al barri del Raval: “Les persones més invisibles les trobem en aquest barri. Hi ha moltes realitats diferents: víctimes de tràfic, persones que malviuen pels carrers, migrants que busquen una sortida…” Aquesta és la realitat que Jordán va transmetre durant la seva intervenció, al final de la qual va rebre la resposta del Sant Pare: “Em va dir: ’Molta força, que feu una tasca important’. I també va explicar que ja ens coneixia del Perú. Sap el que fem les religioses adoratrius allà i en altres països.”
Com ha explicat Jordán, aquestes paraules han donat molta empenta “a tota l’Església i a la gent de bona voluntat que treballa. Hem de fer tot el que es pugui fer per ajudar la humanitat, per viure tots millor, perquè tots som necessaris”.
Una explotació cada vegada més invisible
El programa SICAR cat el van posar en marxa les Adoratrius al 2002, per treballar per la recuperació i la restitució dels drets vulnerats de les dones i infants víctimes del tràfic d’éssers humans (TEH). Ara s’ha convertit en la delegació a Catalunya de la Fundació Amaranta.
La religiosa ha explicat que “l’any 2002 la majoria de les dones eren víctimes del tràfic per a l’explotació sexual, provinents de països de l’Est. Després va canviar el perfil; ara ha augmentat l’explotació laboral i l’explotació vinculada al narcotràfic, i la majoria de les dones venen de l’Amèrica Llatina.”
“Les màfies s’aprofiten d’aquestes situacions de vulnerabilitat”
Jordán ha posat l’exemple de les plantacions de marihuana, on “treballen persones que viuen situacions d’esclavatge i que també són utilitzades per a la venda de droga. És un fenomen en què hi ha explotació laboral, però també altres formes d’explotació, com la sexual. És un negoci molt lucratiu i les màfies s’aprofiten d’aquestes situacions de vulnerabilitat”.
Davant d’aquesta realitat, Jordán ha subratllat que l’explotació sexual és avui una realitat menys visible que anys enrere, ja que “abans vèiem dones treballant al carrer, però cada vegada més estan en pisos i les mouen molt. Treballen uns dies en un pis i després les porten a una altra població. Això fa que sigui més difícil la detecció”.
“Són dones que han marxat del seu país en situació de pobresa. Arriben aquí i es troben que la situació no és com havien somiat i que estan explotades”
A l’hora d’ajudar les víctimes, la religiosa adoratriu ha explicat que la porta d’entrada és el “programa d‘identificació, a través dels cossos policials, dels serveis públics o de les mateixes dones, que busquen informació”. A partir d’aquest moment, la tasca de l’entitat passa per un acompanyament integral, que va des de l’àmbit de la salut fins al jurídic, ja que la majoria han de lluitar per poder accedir als seus drets més bàsics: “Moltes no tenen cap tipus de documentació.”
Per finalitzar, Jordán ha fet una crida a la sensibilització i a la intervenció, tant en l’àmbit polític com social, ja que, com ha recordat, la resposta a aquesta realitat “no pot limitar-se només a l’atenció directa”, sinó que és necessària l’ajuda de tots per lluitar contra l’explotació que pateixen milers de dones cada dia: “Són dones que han marxat del seu país en situació de pobresa. Arriben aquí i es troben que la situació no és com havien somiat i que estan explotades. Això és molt dur.”