No hi ha dubte. Durant els darrers tretze mesos, Robert Francis Prevost ha après a ser Papa. Gran capacitat d’escolta, empatia amarada de serenor i pau interior, gestualitat mesurada… Un carisma que ha posat de manifest obertament durant la seva estada de trenta-sis hores a Catalunya, i molt especialment a la visita a la parròquia de Sant Agustí, situada en un dels barris més conflictius de la ciutat: el Raval. Aquí, a més d’haver pogut reunir-se amb la comunitat agustina, ha conegut alguns projectes de caritat i assistència diocesans adreçats als col·lectius més exclosos de la societat.
I és que tal com deia fa unes setmanes al nostre setmanari el P. Denis Pineda, prior de la comunitat dels agustins a Barcelona, “ho sabíem d’abans, però com més anem coneixent-lo ara, més ens adonem que els cardenals no en podien haver triat cap de millor. O més aviat: sembla que Déu mateix el va triar i va anar preparant-lo pacientment per a aquesta gran missió de ser servent dels servents de Déu. La seva experiència de govern com a prior general de l’Orde, el seu esperit missioner forjat en anys de missió al Perú, el seu sòlid recorregut acadèmic i pastoral: tot això conflueix en una figura d’excepció, en el moment just”.
El dimecres 10 de juny, Lleó XIV s’endinsava en el cor espiritual d’aquest viatge apostòlic. Visitava la parròquia de Sant Agustí, en un acte on hi havia representades unes noranta entitats de la diòcesi. La majoria són fundacions canòniques, però també entitats que depenen d’institucions religioses i d’altres que, tot i civils, estan organitzades i gestionades per persones mogudes per la fe. Totes elles desenvolupen activitats humanitàries.
L’acte, conduït per Anna Roig, directora de Comunicació i Relacions Internacionals a Blanquerna– Universitat Ramon Llull, va comptar amb la presència, entre altres personalitats institucionals, del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa.
El Papa ha arribat amb cotxe fins al carrer de l’Hospital i a la porta de l’església ha estat rebut pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i pels bisbes auxiliars, David Abadías i Javier Vilanova; pel rector de la parròquia de Sant Agustí, Faustin Mlelwa; pel rector de la parròquia personal filipina, Michael Maambong Go; per Mn. Joan Costa, delegat de Pastoral Social i Caritativa de l’arquebisbat de Barcelona, i per sor Licette, superiora general de les Missioneres de la Caritat, congregació religiosa que té la seu a Sant Agustí, des d’on reparteixen dinar cada dia a unes cinc-centes persones.
Després del tradicional bes de la Creu i de la benedicció amb el ritu de l’aspersió, el Papa ha entrat a l’interior del temple. El cardenal Joan Josep Omella ha pres la paraula i li ha dit donat la benvinguda en aquesta parròquia que “atenen amb gran dedicació els seus germans, els pares agustins”. I ha afegit: “Adossada a l’església, viu la comunitat de Missioneres de la Caritat de la Mare Teresa de Calcuta, que tenen cura, amb l’ajuda de molts voluntaris, dels més necessitats i exclosos de la nostra societat. Aquí es reuneix també la parròquia personal filipina.”
El cardenal ha destacat que “avui ressonen amb molta força les paraules de sant Pau: ‘Caritas Christi urget nos.’ Aquí es troben presents alguns representants de les institucions que treballen en l’àmbit caritatiu a la nostra arxidiòcesi”.
“Els cristians —ha constatat l’arquebisbe de Barcelona— estem cridats a defensar i viure amb entusiasme les grans accions evangelitzadores de l’Església: la litúrgia, on celebrem i vivim l’encontre con el Senyor en la pregària i acollim el Déu que ens salva; la formació i la catequesi, perquè, il·luminats per la fe i moguts per l’amor, sapiguem donar raó de la nostra esperança, i la caritat, com a expressió concreta de l’amor cristià en la cura dels més pobres, necessitats i exclosos de la nostra societat i del món.”
I ha acabat amb aquestes paraules: “Volem que el nostre servei de caritat vagi sempre acompanyat de l’anunci de Jesucrist i del seu Evangeli. Compti amb nosaltres per continuar protegint la dignitat de tota persona humana i descobrir el rostre de Jesucrist present en cadascun dels nostres germans més vulnerables.”
Tot seguit, tres responsables de les esmentades entitats li han presentat la tasca que desenvolupen. Han estat Cristina Garcia, secretària general de Càritas Diocesana de Barcelona; Xavier Agramunt, director de la Fundació OBINSO, entitat que acompanya exinterns de presó i persones amb addiccions, i Encarna Jordán, religiosa adoratriu i directora de Sicar cat, projecte d’atenció a dones víctimes d’explotació sexual.
Després, s’ha projectat un vídeo a partir del testimoni d’una família amb dificultats econòmiques que ha estat acompanyada per l’Església. En Renzo, el fill de 6 anys, present a l’acte, ha llegit una carta adreçada al Sant Pare, on li ha fet una sèrie de preguntes: li agrada el futbol?; de petit, volia ser Papa?; per què a la mare li costa tant trobar feina?; hem de perdonar als qui ens fa mal? Al final, tots dos, en Renzo i el Sant Pare, s’han fet una abraçada fraternal, que ha esdevingut un dels moments més emotius de la jornada.
«Crec que mai vaig pensar de ser Papa. Però sí que puc dir una cosa: des de petit vaig sentir el desig d’entregar la meva vida a Déu»
El Pontífex no ha dubtat ni un segon a respondre algunes de les qüestions que li plantejava el Renzo. Abans, però, ha posat en relleu el seu agraïment “per l’acollida; aquí em sento a casa”. “Em preguntes si, de petit, volia ser Papa. Bé doncs, Renzo, crec que no. Crec que mai ho vaig pensar. Però sí que puc dir una cosa: des de petit vaig sentir el desig d’entregar la meva vida a Déu. No sabia encara del tot, el com ni per on em portaria el Senyor. Amb el temps he descobert que Jesús em cridava a seguir-lo com a sacerdot, i que aquest camí passava per l’orde de san Agustí.”
“Cada infant —ha dit— és un somni de Déu. Tu també ho ets. Déu desitja la felicitat de tots i vol que, des de petits i durant tota la vida, conservem un cor com el dels nens: capaç de confiar, ple de bondat; vol que siguem els seus amics i que no ens apartem d’Ell. Per això, més important que preguntar-nos si un serà sacerdot, metge, mestre, pare de família o qualsevol altra cosa, cal preguntar-se si vols ser amic de Jesús. Perquè l’amistat amb Jesús ens dona alegria, ens fa lliures i ens ajuda a veure, pas a pas, la vocació i el camí que Déu ha pensat per a cadascun de nosaltres.”
Més endavant, el Successor de Pere ha assenyalat que “ser aquí, en aquesta església de Sant Agustí, ens obre el cor a una veritat que el sant bisbe d’Hipona ens indica: ser cristians és, abans que res, un regal, una gràcia. Fonamentats en Crist, que és la pedra viva, experimentem l’acció de l’Esperit Sant, amb la convicció que tot esforç realitzat sincerament per cooperar amb Ell a favor del proïsme serà beneït pel Pare celestial, en qui posem la nostra esperança”.
“Com a membres del Cos Místic de Crist, estem realment units al destí d’aquells a qui Déu estima i convida a participar de la seva vida”
Lleó XIV s’ha adreçat a tots els assistents i els ha confessat que, “com a membres del Cos Místic de Crist, estem realment units al destí d’aquells a qui Déu estima i convida a participar de la seva vida. Cridats a estimar Déu, i per amor a Ell, als nostres germans, som també enviats a sortir per trobar-nos amb tothom. El cristià, a més de ser bondadós i amable, ha de ser compassiu, estimar sense interès i buscar el bé dels altres, sabent que en cada germà i germana que sofreix hi trobem el mateix Senyor qui demana i rep, qui és acollit o rebutjat, estimat o menyspreat”.
Finalment, ha encoratjat la comunitat cristiana, “units amb els vostres pastors, a continuar animant aquests apostolats, donant testimoni de l’Evangeli i mostrant al món la bellesa de la vida cristiana, que anticipa aquí i ara la justícia i la pau que seran plenes en el Regne de Déu”.
“Sigueu —ha aconsellat el Sant Pare— testimonis creïbles de l’esperança cristiana en el servei sol·lícit dels germans i germanes que, en una condició de vida precària, marcada per la privació, la fragilitat o la marginació, a més de l’ajuda material i el sosteniment moral, necessiten Déu, la seva amistat, la seva benedicció, la seva Paraula, els seus sagraments i la proposta d’un camí de creixement i de maduració en la fe.”