Era el 21 de març del 1980 a la nit, a Bolívia, i el jesuïta català Lluís Espinal sortia del cinema. Uns desconeguts el van fer entrar en un jeep. Espinal va ser torturat i assassinat. Havia arribat a Bolívia el 1968 quan aquest país, i pràcticament tot Amèrica Llatina, vivia una època de dictadures, repressió i violacions dels drets humans. És també l’any de l’assemblea dels bisbes d’Amèrica Llatina a Medellín, el moment en què sectors de l’església van madurant un procés de proximitat als pobres i a les seves lluites: la teologia de l’alliberament.

Allà es converteix en Lucho, com és anomenat a Bolívia, i exercint la seva feina com a periodista i crític de cinema, treballa al servei del poble bolivià, denunciant la dramàtica situació que s’està vivint, la repressió militar i les conseqüències del narcotràfic. La seva veu es va fer incòmoda per a molts. Tres dies després, a El Salvador, era assassinat també l’arquebisbe Oscar Romero.

Periodista i especialista en cinema, havia treballat a Televisió Espanyola als anys 60 però el contingut de crítica social dels seus programes va topar amb la censura. L’any 1967, li van prohibir un programa sobre els habitatges miserables dels barris marginals de Barcelona i una entrevista amb Alfonso Carlos Comín, per la qual cosa va dimitir. Ja a Bolívia, el seu compromís amb els més desafavorits i amb la lluita per la justícia el van portar, com ell mateix deia, a “gastar la vida pels altres”.

El compromís de Lluís Espinal per la defensa de la justícia i dels pobres, des de la fe cristiana, està en la línia de la missió de la Companyia de Jesús tal com es va definir en la Congregació General 32. Des d’aquell moment i fins a l’actualitat més de 50 jesuïtes, entre ells Espinal, han perdut la vida justament per defensar una fe lligada a la justícia.