El Papa fa una crida a la coherència, a defensar la pau des d’una única opció: la de defensar-la sense ús de les armes. Francesc es refereix així a Síria, cinc anys després de l’inici de la guerra, en un videomissatge que interpel•la tota la comunitat internacional. La reflexió s’emmarca en una campanya amb què Càritas Internationalis recorda, com reflecteix un comunicat que s’acaba de fer públic, l’exhortació del pontífex als governs perquè trobin una solució a la guerra a Síria com a part de la campanya de la mateixa entitat catòlica, amb el títol “Síria: La pau és possible”. Mitjançant aquest videomissatge gravat de manera especial davant la situació que s’està vivint en aquest país, el pontífex es dirigeix a tots els fidels i, de manera especial, als qui treballen amb Càritas en la construcció d’una societat més justa, per dir-los que la pau en aquest país és possible.

La reflexió inclou també un seriós avís a la comunitat internacional: “Mentre el poble pateix, es gasten quantitats increïbles de diners per proporcionar armes als combatents, i alguns dels països subministradors d’aquestes armes es troben també entre els que parlen de pau. Com es pot creure els qui t’acaricien amb la mà dreta i et donen un cop amb l’esquerra?”. El Papa afirma que tots han reconegut que “no hi ha una solució militar per a Síria, sinó que només existeix una sortida política”, de manera que la comunitat internacional doni suport a les negociacions de pau per crear un govern d’unitat nacional. El pontífex expressa el seu desig que, “després de la pregària, arribin les obres de pau”, i ha invitat tots els països a “adreçar-se als qui estan implicats en les negociacions de pau perquè prenguin seriosament aquests acords i es comprometin a facilitar l’accés a l’ajuda humanitària”.

A partir d’aquí, el bisbe de Roma invita els qui estan participant en les negociacions de pau a tenir en compte seriosament aquests acords, i els demana que es comprometin a facilitar l’accés a l’ajuda humanitària. En aquesta línia, Francec fa una crida mundial a “unir les forces, a tots els nivells, per fer que la pau sigui possible, ara sí, a l’estimada Síria”. També assegura que aquesta pau “sí que serà un grandíssim exemple de misericòrdia i d’amor viscut pel bé de tota la comunitat internacional”.

Càritas, amb aquesta ajuda humanitària, vol fer front a les conseqüències humanitàries d’aquests cinc anys de guerra a Síria, en l’operació més gran de l’entitat catòlica a tot el món. Càritas proporciona queviures i atenció mèdica, respon a les necessitats bàsiques d’educació, refugi, orientació psicològica, protecció i mitjans de vida, tant a territori sirià com als refugiats en altres països. A més, recorda que l’any passat les organitzacions nacionals de Càritas van aconseguir ajudar gairebé un milió tres-centes mil persones.

A més, Càritas segueix animant els seus seguidors i col•laboradors a tot el món perquè pressionin els seus governs i assegurin així que totes les parts en conflicte s’uneixin per trobar una solució pacífica. Es tracta, en definitiva, de donar suport als milions de persones afectades per la guerra i oferir als sirians, dins i fora del país, dignitat i esperança. Per aquesta raó, Càritas ha obert una pàgina web per donar suport a la campanya, en la qual s’inclou una obra d’art de l’artista sirià Tammam Azzam, una pel•lícula animada sobre la guerra, una sèrie d’imatges d’un fotògraf guardonat i testimonis de sirians que viuen tant a dins com a fora del país, així com de refugiats en nacions veïnes i altres llocs.

D’altra banda, el director de l’Oficina de premsa de la Santa Seu, Federico Lombardi, ha explicat als periodistes, després de l’audiència celebrada al Tribunal de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, que la Fiscalia demana pel cas conegut amb el nom de Vatileaks 2, sobre la divulgació de notícies i documents reservats, quatre condemnes i una absolució. Per a Lucio Ángel Vallejo Balda, secretari de la comissió COSEA, es demanen 3 anys i 1 mes de reclusió. Per a Francesca Chaouqui, membre de la comissió vaticana, se sol•liciten 3 anys i 9 mesos de reclusió, en ser considerada inspiradora i responsable de les conductes jutjades.

Per la seva banda, per al secretari de Vallejo Balda, Nicola Maio, es demana un any i 9 mesos de reclusió “per haver participat en el delicte encara que hagi estat amb un paper més limitat”. Per als periodistes imputats, la Fiscalia demana una condemna d’un any de reclusió amb suspensió condicional de la pena per a Gianluigi Nuzzi, mentre que Emiliano Fittipaldi ha estat absolt per manca de proves. La Fiscalia ha recalcat que no han estat processats per la publicació de documents, sinó per la forma d’adquirir-los. Les intervencions dels defensors dels imputats es duen a terme entre aquest dimarts 5 de juliol i aquest dimecres 6.

Destaquem finalment que l’observador permanent de la Santa Seu davant l’Oficina de les Nacions Unides a Ginebra, Ivan Jurkovic, ha afirmat aquest mateix dimarts que israelians i palestins, per assolir la pau, han de tenir més coratge i fer revifar les negociacions directes amb el suport internacional, rebutjant qualsevol manipulació de la religió per justificar l’odi i la violència. Ivan Jurkovic també és el cap de la delegació vaticana a la Conferència Internacional de l’ONU per donar suport a la pau entre Israel i Palestina.

A partir de la idea dels dos estats, defensada per la Santa Seu, l’observador ha recordat que aquest conflicte bilateral continua sense una resposta satisfactòria, dins el necessari exercici dels drets inalienables del poble palestí i també d’Israel i la seva seguretat. Monsenyor Jurkovic ha recordat, a més, la visita que Benet XVI va fer a Terra Santa l’any 2009, amb un principi ponderat per als dos territoris refermat pel Papa Francesc el 2014 quan va ser també a la zona.

El representant vaticà davant les Nacions Unides ha afegit, en aquesta última intervenció, que el procés de pau entre Israel i Palestina ha de seguir endavant sobretot amb negociacions directes entre les parts, alhora que ha defensat que es reforcin les connexions entre una diplomàcia formal i una altra informal, com també que no es manipuli la religió, ja que precisament els líders religiosos i els creients han de seguir compromesos amb la pau i amb la superació dels odis i els enfrontaments passats.