La segona parada del dia d’avui ha estat a la seu de la UNESCO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. Es tracta de la primera visita d’un pontífex a l’organització des de la de Joan Pau II l’any 1980.
Una trobada sota el signe de la cooperació internacional
El Papa ha obert el seu discurs expressant la seva satisfacció per trobar-se en una assemblea “on les llengües i les cultures s’uneixen per col·laborar en un projecte que concerneix tota la família humana”, tot recordant el propòsit fundacional de l’organització: “contribuir a la pau i a la seguretat estrenyent, mitjançant l’educació, la ciència i la cultura, la col·laboració entre les nacions, a fi d’assegurar el respecte universal a la justícia, a la llei, als drets humans i a les llibertats fonamentals” (Constitució de la UNESCO, art. 1, paràg. 1). Segons ha afirmat, construir junts un món just és el fonament mateix de la cooperació internacional, i les experiències i competències de tots hi han de contribuir per crear un espai acollidor per a tothom i fecund per a cadascú, de manera que tots els pobles puguin créixer en pau.
Què significa ser humà?
El nucli del discurs ha girat entorn d’una pregunta que, segons el Papa, ha travessat totes les generacions: “Què significa ser humà?” Lleó XIV hi ha donat resposta en tres moments.
En primer lloc, ha definit la persona humana com “algú que és concebut i nascut”, subratllant que ser humà significa “ser un fill”, una condició que “ningú ha decidit ser-ho”.
En segon lloc, ha recordat que tots naixem “despullats i necessitats”, és a dir, “pobres per naixement: necessitats de pa i de paraules, de cures i d’afecte; és a dir, de tot allò que nodreix el cos i l’esperit”. A partir d’aquesta idea, ha posat el focus en els més necessitats, que són els qui pateixen més durament aquest oblit “cada vegada que la seva humanitat és traïda o descartada, explotada o enganyada”. Ha advertit que oblidar les circumstàncies del nostre naixement “enfosqueix la idea mateixa de la vida humana”, perquè la separa de la història que tots compartim: la vida deixa aleshores d’entendre’s com un do per convertir-se en un producte, i deixa de ser una crida a la cura i la responsabilitat per esdevenir un objecte susceptible d’explotació.
Mantenir viva la memòria de la nostra humanitat comuna és reconèixer la seva grandesa —és a dir, el seu immens potencial—, encara que es vegi menyscabada per tantes formes de maldat i injustícia
En tercer lloc, ha assenyalat que “mantenir viva la memòria de la nostra humanitat comuna és reconèixer la seva grandesa —és a dir, el seu immens potencial—, encara que es vegi menyscabada per tantes formes de maldat i injustícia”. Per això, ha dit que qui es dedica a l’educació, la ciència i la cultura està cridat, amb més raó encara, «a tenir cura de cada persona, perquè resplendeixi la bellesa de la nostra llibertat”. Aquesta bellesa, ha afegit, “té un nom: justícia”, ja que “la llibertat és bella quan s’orienta cap al bé i la veritat; es desfigura quan degenera en arbitrarietat, violència o set de poder”. Ser humà implica, doncs, “una responsabilitat davant la història”.
Una crida a la cooperació entre nacions
El Papa ha fet una crida directa als membres de l’organització a cooperar “incansablement en nom de la nostra història comuna”, perquè de la diversitat de perspectives en sorgeixi “una convergència de visions” i, d’aquesta convergència, “una harmonia en l’acció”. Ha destacat que aquesta harmonia s’expressa en la tasca de la UNESCO quan dona “una veu simfònica a les més altes aspiracions orientades al bé i a la cura de la humanitat”, i que és precisament allà on les diferents veus arriben a un acord que les nacions “s’uneixen així en la concòrdia”.
Els reptes de la comunicació i la intel·ligència artificial
Lleó XIV també ha reflexionat sobre els desafiaments de la comunicació contemporània. Ha reconegut que avui es compta amb mitjans capaços de connectar persones i continents de manera instantània, però ha alertat que, alhora, som testimonis de “noves formes d’aïllament, de pobresa material i espiritual i d’abandonament”. Segons ha explicat, la comunicació s’ha tornat molt més ràpida, “però no necessàriament més veraç”, i la informació és abundant “però no és sinònim de saviesa”. Sense un fonament ètic compartit, ha advertit, els nombrosos canals de comunicació corren el risc de “multiplicar la informació falsa” i buidar les paraules de significat, cosa que obstaculitza el diàleg en lloc de fomentar-lo.
En aquest punt, ha situat la intel·ligència artificial com un factor que amplifica el problema: tot i que aquests sistemes poden correlacionar dades, “no poden respondre a les preguntes sobre el sentit de la vida humana”, arrelades en l’experiència viscuda. I, tanmateix, ha remarcat, “els éssers humans no poden viure sense sentit”. Per això ha insistit en la importància de l’educació com a eina essencial per afrontar aquests reptes.
Protegir infants i joves en l’era digital
Finalment, el Papa ha volgut deixar clar que l’era digital no s’ha de convertir en una oportunitat d’explotació, sinó en un espai que fomenti la capacitat de pensar i discernir. Ha animat “tota la comunitat internacional a parar especial atenció a la protecció dels infants i els joves”, ja que, en l’era digital, “la seva vulnerabilitat mai no ha de convertir-se en una oportunitat per a l’explotació”. Ha conclòs desitjant que aquestes tecnologies “donin suport al seu creixement, la seva educació i les seves relacions”, tot salvaguardant la seva llibertat de pensar i discernir, i “restant sempre al servei de la dignitat de la persona humana”.
Sabeu que només la veritat ens farà lliures
Ha seguit el seu discurs fent una oda a l’educació i a la cultura: “els qui us dediqueu a l’educació sabeu que només la veritat ens farà lliures. Els qui ensenyen i els qui investiguen saben que l’error ens esclavitza a la ignorància i a la superstició”.
Davant d’aquests riscos, el Papa ha proposat promoure “una virtut tan escassa com desitjada: la confiança”. Concretament, confiança “que les diferències no constitueixen necessàriament una amenaça” i confiança “que el diàleg sincer pot generar un bé més gran que el que cadascú podria obtenir per si sol”. Ha explicat que la Santa Seu vol infondre aquesta confiança a la UNESCO, com també a la resta d’organitzacions internacionals, conscient que cada poble posseeix una riquesa a compartir en la recerca d’un progrés autèntic que només la pau pot garantir. Amb tot, ha matisat que no es tracta de “proposar un optimisme ingenu, que ignori les dificultats”, sinó de “perseverar en l’esperança que el bé sempre és possible”.
Per cloure la seva intervenció, Lleó XIV ha expressat el desig que aquesta trobada “enforteixi el compromís de cadascú per treballar sense descans perquè la consciència de pertànyer a una sola família humana es faci més viva, més activa i més justa”.