«Vinc a França, com a qualsevol altra part del món, com a deixeble de Jesucrist desitjós de proclamar la pau, la pau de Crist a tot el món«. Aquestes han estat de les primeres paraules que el Papa Lleó ha dirigit als periodistes que es trobaven en el vol papal camí cap al cinquè viatge apostòlic del seu pontificat. Durant el trajecte, també ha tingut un record especial per al seu darrer viatge a Espanya, on, en el vol de tornada, a causa d’un incident mecànic de l’avió, els periodistes que hi anaven a bord van haver d’agafar un vol diferent al del pontífex i es van quedar, així, sense la roda de premsa habitual al final de qualsevol viatge apostòlic. «Desitjo disculpar-me personalment per un incident amb el qual no tinc res a veure, però que sé que ha deixat alguns de vosaltres insatisfets pel fet que no hàgim pogut agafar junts el vol de tornada a Roma», ha afegit.
Prop de les 11 h d’avui, Lleó XIV ja ha aterrat a la seva primera parada del viatge: París. Es tracta d’un periple més breu que el seu últim a Espanya, de 25 al 28 de setembre, però amb una agenda carregada de trobades i desplaçaments interns dins del mateix país, passant per Lourdes i Metz. Com és habitual, en aterrar ha estat rebut per les autoritats locals i, tot seguit, s’ha traslladat al Palau de l’Elisi. En aquest històric edifici francès —on van residir personatges com Napoleó Bonaparte i que avui és seu presidencial— és on ha pronunciat el seu primer discurs davant les autoritats i el cos civil i diplomàtic.
Abans, però, ha mantingut un encontre privat amb el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, al mateix palau. Amb un horari més tardà del previst —com sol passar en aquest tipus de viatges—, ha entrat a la sala per iniciar el primer acte públic a les 12.20 h, tot i que estava programat per a les 11.45 h, i ha rebut un bon aplaudiment.
El respecte i la protecció de la vida
Ha estat un discurs inicial en què el Papa ha parlat sense embuts, marcant el fil conductor que seguirà al llarg d’aquests dies i que ha girat entorn de diversos aspectes de la dignitat humana. En primer lloc, ha manifestat la seva proximitat amb França, un país que «ocupa molt sovint un lloc especial en les oracions del Papa, que no s’oblida de les seves arrels familiars normandes i berneses«. També ha agraït la feina feta en la reconstrucció de la catedral de Notre-Dame, que va patir un incendi l’any 2019 amb grans danys i que va reobrir les portes el 2024; un temple que visitarà aquest vespre.
La llibertat, la igualtat i la fraternitat no són simples paraules gravades als frontons dels seus edificis públics, sinó que remeten a exigències ètiques universals que troben també en el missatge evangèlic una font inesgotable d’inspiració i plenitud
En el seu parlament tampoc hi han faltat les arrels catòliques del país, amb esments a diversos sants com Irineu, el baptisme de Clodoveu o l’obra de Sant Vicenç de Paül. Tanmateix, l’eix central s’ha situat en el reconeixement dels drets humans, inscrits en la naturalesa de la persona i, en particular, en la llibertat religiosa. «Aquesta atenció permanent a la dignitat inherent a tota persona humana troba ressò en el seu lema nacional. La llibertat, la igualtat i la fraternitat no són simples paraules gravades als frontons dels seus edificis públics, sinó que remeten a exigències ètiques universals que troben també en el missatge evangèlic una font inesgotable d’inspiració i plenitud», ha declarat.
A continuació, seguint el lema d’aquest viatge, «Perquè el món tingui vida«, ha aprofundit en el respecte a la dignitat humana, subratllant la importància del respecte mutu i de la protecció de la vida de tota persona com una responsabilitat compartida. El Papa ha recordat que aquest dret «constitueix el fonament imprescindible de qualsevol altre dret humà», abans d’advertir contra la temptació, ben present en la nostra època, d’esperar que la ciència ofereixi una solució i un consol per a tot sofriment humà. Segons ha explicat, aquest risc es materialitza sovint en una il·lusió: quan la ciència i la tecnologia s’allunyen de la consciència, poden oferir «solucions immediates» que semblen respondre als desitjos i patiments de les persones, però que, en realitat, les allunyen greument del bé al qual aspiren. El Pontífex ha expressat també la seva preocupació per certes derives de les societats actuals, que corren el risc de convertir la ciència i la tecnologia en negocis lucratius vinculats a «les manipulacions genètiques, la gestació subrogada, la compra d’òrgans o l’oferta d’una mort programada«, en un context en què, aquest estiu, es va aprovar al país francès la llei que legalitza l’eutanàsia.
El diàleg, la pau i el desarmament
Amb això ha enllaçat amb el segon eix del seu discurs: la llibertat religiosa. «Una justa laïcitat no consisteix a excloure la religió de l’espai públic o de l’educació, sinó a treballar perquè l’Estat i les institucions religioses dialoguin entre si i uneixin les seves forces al servei del vertader, el bo i el bell, perquè el món tingui vida«.
La pau no és un equilibri de forces; es construeix cada dia a través del diàleg i la justícia
Finalment, l’últim eix del seu parlament ha estat la pau i el desarmament. Citant el seu predecessor Joan XXIII, ha afirmat que «la justícia, la recta raó i el sentit de la dignitat humana exigeixen urgentment que cessi ja la cursa d’armaments; que, d’una banda i de l’altra, les nacions que els posseeixen els redueixin simultàniament; que es prohibeixin les armes atòmiques; que, finalment, tots els pobles, en virtut d’un acord, arribin a un desarmament simultani, controlat per mútues i eficaces garanties». Es tracta d’una qüestió en què Lleó XIV insisteix des dels inicis del seu pontificat: construir la pau a través del diàleg, l’escolta i l’encontre amb l’altre. «En efecte, es difon cada vegada més la convicció errònia que la possessió d’armes nuclears seria una garantia de seguretat, la qual cosa alimenta una nova cursa armamentística difícil de controlar (cf. Carta enc. Magnifica humanitas, 194). Tanmateix, la pau no és un equilibri de forces; es construeix cada dia a través del diàleg i la justícia«.
L’agenda del dia continuarà amb la visita a la seu de la UNESCO, la celebració de vespres amb bisbes, sacerdots, diaques, consagrats, consagrades i seminaristes a la catedral de Notre-Dame de París, i la vigília de pregària amb els joves a l’Estadi de França de Saint-Denis.