L’Escola de Llengües Antigues de l’Ateneu Universitari Sant Pacià inicia el proper dimarts 10 de novembre un cicle de tres taules rodones que tractaran una temàtica concreta des del punt de vista de cadascuna de les àrees d’especialització de què disposa. Aquesta activitat, anomenada “Les converses de l’Escola de Llengües Antigues” pretén promoure l’estudi de les llengües antigues. Tindrà una durada aproximada d’una hora i mitja.
Actualment, les persones interessades a estudiar llengües de llatí, grec, hebreu, copte, arameu, siríac o egipci només disposen d’un centre especialitzat en aquestes llengües: l’Escola de Llengües Antigues de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.
La primera de les tres converses, del dimarts 10 de novembre a les 7 de la tarda, versarà sobre “La veu del pobre en les literatures antigues” i se celebra en el marc de la Jornada Mundial dels Pobres i del 800 aniversari del trànsit de Sant Francesc. El professor David Solé Gimeno, que ha estat nomenat recentment director de l’Escola de Llengües Antigues -i la professora Bàrbara Virgil n’assumeix la sotsdirecció-, justifica el perquè s’està generant un augment de l’interès per les llengües antigues.
Amb quin objectiu neix aquesta activitat?
Amb el de donar veu al que són les llengües antigues, perquè les persones interessades a estudiar-les pugui venir a l’Ateneu Universitari Sant Pacià a cursar les que més els interessin. És una activitat que permetrà donar context a una sèrie de temàtiques que es tracten ja en textos antics, i que alhora es connecten amb temàtiques que són d’una actualitat inqüestionable. Li donarem la importància que aquestes llengües antigues tenen, fomentarem la curiositat per a l’estudi de les mateixes.
Com estan plantejades aquestes tres converses?
Cadascú dels especialistes participants parlarà des de la seva pròpia vessant. Per exemple, començarem la primera sessió amb el món romà. Intervindrà el professor Jordi Margarit, que tractarà aquesta qüestió des del punt de vista de la llatinitat; a continuació serà la professora Mar Pérez, que ens parlarà del món grec; i finalment el professor Joan Ramon Marín, a propòsit del món hebreu. Tancaran les intervencions breus, d’uns 10 minuts cadascuna, el professor Iñaki Marro, especialista en el món mesopotàmic, i la professora Pilar Casals, que descriurà el món egipci. A la part final de la sessió, la professora d’hebreu Bàrbara Virgil moderarà un debat entre els participants.
Només hi prendran part professors de l’AUSP?
No sempre. Prioritzem que hi hagi professors de l’AUSP, però també tenim la intenció de convidar especialistes d’altres institucions, com ara de la Universitat de Barcelona o d’altres universitats.
Els temes de les següents converses, dels dimecres 3 de març i 5 de maig, estan decidits?
Encara no. El que sí que està clar és que versaran sobre temes que puguin resultar curiosos per a la societat actual, i que es puguin vincular sempre a literatura antiga. Volem abordar el tema del pensament, el de la saviesa i el de la intel·ligència artificial. També ens plantegem tractar els fenòmens meteorològics, atmosfèrics, astronòmics…, eclipsis, terratrèmols, la calor, el fred…
«Volem abordar el tema del pensament, el de la saviesa i el de la intel·ligència artificial. També ens plantegem tractar els fenòmens meteorològics, atmosfèrics, astronòmics…, eclipsis, terratrèmols, la calor, el fred…»
Creus que d’un temps ençà ha augmentat l’interès per l’estudi de les llengües antigues?
Sens dubte. Penso que sí, perquè les xifres parlen: hi ha articles a la premsa que així ho confirmen. Els estudiants de filologia clàssica cada vegada van més en augment -estudien llatí i grec-.
Per què es produeix aquest interès?
Penso que és perquè ens trobem en un món tan summament globalitzat, en el qual trobem sempre les mateixes coses a tot arreu, que necessitem, en certa manera, tornar a les nostres arrels. D’altra banda, com que les llengües clàssiques cada vegada s’estan promovent menys a l’educació secundària, això provoca un efecte rebot: els alumnes senten més curiositat per allò que se’ls està, en principi, privant d’estudiar. Potser va per aquí la cosa… L’interès no és només pel llatí i pel grec, sinó també per totes les altres, com ara l’hebreu o l’egipci. Volem tornar a les nostres arrels, als fonaments de la nostra cultura i la nostra civilització.
Què aporta el coneixement d’unes llengües que actualment no tenen un ús quotidià?
Conèixer totes aquestes llengües antigues ens permet tenir molt més coneixement de les nostres llengües d’ús quotidià. Ens permeten conèixer molt millor l’estructura, la morfologia, les paraules que nosaltres fem servir al dia a dia; per tant, tenir un raonament lingüístic superior. I, d’altra banda, i segurament és encara més important, ens permet accedir a les fonts principals, a les fonts primàries dels textos que constitueixen la literatura i la cultura occidental.
«Conèixer totes aquestes llengües antigues ens permet tenir molt més coneixement de les nostres llengües d’ús quotidià»
Quines sortides professionals tenen els alumnes que coneixen aquestes llengües?
El seu coneixement obre les portes de la docència, ja sigui en l’àmbit de secundària o en l’universitari -tot el que és carrera acadèmica-; també la persona que vol encetar un doctorat. El món editorial, àmbits de recursos humans en empreses,,, També tenim tota la part dels museus, vessants més històriques o centres culturals de diverses ciutats o barris.
Aquestes “converses” estan obertes a tothom?
Absolutament a tothom, sí! A través de la pàgina web edusantpacia.cat s’obrirà un formulari per a la inscripció, que és gratuïta.