L’escena de l’evangeli de Joan, que llegim aquest diumenge anterior al de Rams, se situa pocs dies abans de la Pasqua jueva. El brogit de la ciutat devia ser considerable amb l’arribada de jueus d’arreu, que hi peregrinaven en ocasió de la gran Festa. Poques hores abans, Jesús ha entrat a Jerusalem muntant un pollí. Una multitud gran l’ha aclamat. Sembla que el detonant ha estat la resurrecció de Llàtzer. Volen veure amb els mateixos ulls el jove ressuscitat. Però també aquell qui ho ha fet possible. Uns grecs s’adrecen a Felip i li demanen veure Jesús. Cerquen el taumaturg, de qui tants fets extraordinaris els han contat? O alguna cosa més? Què és el que els atreu? O millor dit, qui els atreu?
En l’evangeli de Joan els miracles de Jesús són presentats com a signes d’una realitat que transcendeix el fet extraordinari. Ara que està a punt de lliurar la seva vida, Jesús n’explicita la profunditat amb què l’ha viscut i l’horitzó de glòria que l’espera: “Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat.” I una veu des del cel diu: “Ja l’he glorificat i encara el glorificaré.” Molt aviat s’esdevindran els fets decisius no només per a Jesús, sinó per als deixebles, per als seus seguidors posteriors i per a tota la humanitat.
La mort cruenta a què les autoritats jueves i romanes sotmetran a Jesús és molt a prop. Una mort, que li comportarà un gran patiment humà: “Ara la meva ànima està contorbada. Què he de dir? Pare, salva’m d’aquesta hora? Però jo he vingut per arribar a aquesta hora!” Jesús espera i viu la seva mort amb perfecta continuïtat amb la seva vida de comunió amb el Pare i lliurada als altres. En el quart evangeli el moment de l’enlairament de Jesús clavat en creu, és el moment de la seva transfiguració, de la seva plena manifestació gloriosa. El mal li ha estat sotmès i des de la creu regna i atreu tothom cap a Ell.
De quina forma tan magnífica el romànic català ha sabut plasmar la majestat de Jesús en la creu, tal com la descriu Joan! Estem a punt de celebrar una nova Pasqua. Una nova ocasió per descobrir en la nostra vida la doble atracció, la del Pare que ens porta cap a Jesús: “Ningú no pot venir cap a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atreu. I a aquest, jo el ressuscitaré el darrer dia” (Jn 6,44); i la de Jesús: “I jo quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.” Ambdues ens criden a transitar agraïts per la via del servei de Jesús, que ens és model de vida. És així com podrem estar allà on Ell s’està, a l’estada que ens té preparada (Jn 14,2).
