“En ell (Jesucrist) tenim posada l’esperança: ell continuarà salvant-nos”, diu sant Pau als Corintis (2Co 1,10); i als Efesis els diu: “Nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança” (Ef 1,12). I a Timoteu li diu: “Si lluitem i treballem, és perquè tenim posada l’esperança en el Déu viu, que és el salvador de tots els homes, sobretot dels qui són creients” (1Tm 4,10).

Afirmar que Jesucrist és la nostra esperança, molt més que un lema bonic, vol ser l’expressió de la nostra fe, que és un do de Déu, i que està cridada a renovar-se i fer-se vida en el misteri pasqual. “Sembrar amb fets l’esperança i donar-ne raó constitueix un signe que quelcom nou s’està gestant i fructificarà enmig de les runes del món vell” (Luis Fernando Crespo, Revisión de vida y seguimiento de Jesús).

Us convidem, allà on sigueu, a fer vostre el camí de Jesucrist.

DISSABTE SANT

(cf. Joan 19,38-42)

La mort de les persones estimades la vivim habitualment amb el dolor de la pèrdua, com un interrogant obert moltes vegades, sense respostes. El silenci n’és sovint la seva expressió, acompanyat de vegades per la incomoditat. “Viure per a què? De què val esforçar-se, lluitar, si total…?” Per als creients, i per als cristians i cristianes específicament, també n’és un interrogant la mort, i la mort violenta, injusta, abans d’hora, encara més. Però la mort pot ser també una ocasió per replantejar la manera com afrontem la vida. Per a Josep d’Arimatea i per a Nicodem va suposar fer un pas endavant per manifestar la seva fe i el seu seguiment de Jesús, que fins aleshores havien portat d’amagat. Paradoxalment, la foscor de la mort pot aportar llum sobre la vida del difunt i la nostra pròpia vida. Pot ser fecunda. Però hem de reconèixer que moltes vegades també la vivim com un sense sentit i amb desesperança. Diu sant Pau: “Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes” (1Co 15,19). I també: “Germans, volem que sapigueu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança” (1Te 4,13). Un dia com avui potser ens fa bé acollir les paraules del llibre de les Lamentacions: “El Senyor és bo per al qui en ell espera, per als qui el cerquen de cor. És bo d’esperar en silenci la salvació del Senyor.” (Lm 3,25-26)

Com ens ajuda a viure les pèrdues i els fracassos la fe i l’esperança en Jesús?

Mirant les persones que m’envolten, com viuen les pèrdues o els fracassos dels seus projectes o expectatives? Se’ls han obert noves perspectives i possibilitats vitals?

Dialoga confiadament amb Jesús, agraint el que has descobert  i expressa-li el que desitges…

VETLLA PASQUAL

(cf. Marc 16,1-7)

La  mort de Jesús va ser com la fi d’un somni, com un tall sec a l’esperança que Jesús havia suscitat entre molta gent senzilla, i d’entre ells, especialment, els seus deixebles. Anar al sepulcre és acceptar la crua realitat de la vida i de tants projectes que acaben en la foscor del no-res. Una pedra pesada ens separa sovint de la vida desitjada, qui ens ajudarà a fer-la rodolar? Però heus aquí la sorpresa: la pedra ha estat enretirada! El crucificat i rebutjat pel seu poble ha estat ressuscitat pel seu Pare! No el trobareu al lloc de la mort sinó al lloc de la vida, a Galilea. Aneu allà, no tingueu por! Allà el trobareu com tantes vegades abans però de manera nova. Caldrà afinar la mirada, l’oïda i el cor per descobrir la seva presència que sempre ens acompanyarà i ens precedirà. Que no us prenguin l’esperança que ha vingut a encendre en vosaltres. Enceneu-la vosaltres també allà on sou, en les persones que ho esperen fins i tot sense saber-ho; entre els qui no compten, els qui no coneixen, els qui no poden… Feu-ho com Ell va fer amb vosaltres!

“Senyor, concedeix-nos, a nosaltres i a tots els germans i germanes de treball i de vida, pensar com Tu, treballar amb Tu i viure en Tu” (Josep Cardijn, fundador de la JOC).

Mirant Jesús mort i ressuscitat, quina experiència personal tinc de pas de desencís a reconciliació amb la vida (experiència pasqual)?

Mirant les persones que m’envolten i al món, veig alguna experiència d’aquesta dinàmica pasqual ja sigui personal o col·lectiva?

Cridats a tornar a la nostra Galilea renovats per l’esperança de la presència de Jesús i el seu Esperit, què haig de cuidar personalment i comunitària per ser signe de la vida nova que Déu vol per a tothom?

Dialoga confiadament amb Jesús, agraint el que has descobert i expressa-li el que desitges…