En l’evangeli atribuït a l’apòstol Joan es fa referència a la tensió latent entre dos deixebles de Jesús molt qualificats, Simó “el Pedra”, el líder indiscutible del cercle dels Dotze, i “el deixeble a qui Jesús estimava”, que restarà sempre en l’anonimat, l’autor de l’escrit (Jn 21,24). La primera menció tingué lloc en el darrer sopar: “Estava recolzat un dels seus deixebles en el si de Jesús, aquell a qui precisament Jesús estimava. Simó Pere li fa se­nyes perquè pregunti qui seria el que l’anava a trair. Aquest, doncs, havent-se deixat caure sobre el pit de Jesús, li pregunta: ‘Senyor, qui és?’” (13,23-25). Se’l mencionarà novament al peu de la creu (19,26). La tercera menció pertany al text que estem comentant. El primer dels sàbats setmanals, quan encara era fosc, Maria Magdalena va anar de bon matí al sepulcre i observà que la llosa havia estat retirada de la porta del sepulcre. Se n’anà corrents a trobar per separat a Simó Pere i l’altre deixeble. Sortiren tots dos i s’enca­minaren cap al sepulcre. “Corrien, tanmateix, els dos plegats, però l’altre deixeble s’avançà corrent més de pressa que el Pedra” (20,1-4). Per quina raó ha corregut més de pressa que Pere? L’autor ens ho acaba d’insinuar quan ha dit que Maria anà “a trobar l’altre deixeble a qui Jesús estimava”.

En canvi, de Simó Pere ens dirà més endavant que era del tot incapaç “d’estimar” i fins i tot de “voler-li bé”. En efecte, quan Jesús li preguntarà: “M’estimes més que aquests?”, respondrà amb una evasiva: “Tu saps que et vull bé.” Jesús li preguntarà altre cop “M’estimes” de debò?, i ell respondrà amb la mateixa evasiva. Per això Jesús li preguntarà per tercera vegada, no ja si “M’estimes”, sinó si “Em vols bé”, com ell pretenia. Pere, entristit perquè li havia preguntat la tercera vegada si “Em vols bé”, apel·la­rà al coneixement integral que té d’ell Jesús: “Senyor, tu ho saps tot, tu coneixes que et vull bé” (21,15-17).

El deixeble estimat va arribar, doncs, primer al sepulcre; havent-s’hi abocat, veié posats els llençols, emperò no hi entrà. Arribà llavors Simó Pere, que l’anava seguint, i entrà al sepulcre; observà els llençols posats  i el sudari no posat ensems amb els llençols, sinó enrotllat a part. Llavors entrà també l’altre deixeble, el qui havia arribat primer al sepulcre, i no solament veié, sinó que cregué. L’amor de Jesús al seu deixeble i el d’aquest a Jesús els ha fusionats tots dos fins al punt que el deixeble estimat ha arribat a creure que Jesús ha ressuscitat.