“Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega”. El Salm 126, que li agradava molt a la religiosa teresiana Viqui Molins, ha ressonat durant la seva missa exequial, celebrada al Tanatori de les Corts de Barcelona el migdia del 21 de febrer.
“La Viqui ja es troba en el moment de la sega, i per això nosaltres estem contents”, ha dit mossèn Peio Sánchez, rector de Santa Anna i oficiant principal de la celebració. Han concelebrat mossèn Salvador Bacardit, mossèn Luigi Usubelli, el claretià Màxim Muñoz i. Xavier Morlans s’ha encarregat dels cants i del conjunt de la litúrgia.
La celebració ha aplegat un gran nombre de persones que han estimat i acompanyat la Viqui al llarg de la seva vida. La comunitat teresiana, amb la germana Pilar Rodríguez Briz, que molt emocionada ha fet una glossa llarga i detallada de trajectòria vital de la Viqui; la seva família -la seva neboda Montse ha llegit la primera lectura-; la gran família de l’Hospital de Campanya de Santa Anna, amb un protagonisme destacat durant les ofrenes; els amics dels mitjans de comunicació, com Albert Om, Antoni Bassas i Marina Rossell, que ha cantat La Mare de Déu quan era xiqueta durant l’ofertori; representants d’institucions diocesanes, com el director de Càritas Barcelona, Eduard Sala, o el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Rom, així com públiques. Hi havia el director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, el tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle (el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va acudir el dia abans a la capella ardent) i Jordi Martí, regidor i president de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona. Tots per donar el darrer adéu i agrair la vida d’aquesta mare de tendresa, com ho va ser la seva mestra sor Genoveva Masip.
Com ha dit Peio Sánchez durant l’homilia, la Viqui ha estat llum i inspiració evangèlica per a moltes persones. “Els nois que tenim als pisos diuen aquests dies: ‘S’ha mort l’àvia.” Perquè la seva vida ha estat un servei total “als nostres“: els vulnerables, els empobrits, els sense llar, els drogoaddictes, els malalts de sida. El seu cor, que s’ha aturat per darrera vegada fins a portar-la a la mort la nit del 19 de febrer, era “un cor compassiu que donava oportunitats i esperança a situacions molt desesperades”. Peio Sánchez ha definit la Viqui, filla i deixebla espiritual de sant Enric d’Ossó i de santa Teresa de Jesús, com una “mística de pregària i interiorització profunda, des de la qual passava a l’acció”.
Al final de la celebració una idea ha quedat clara, com ha destacat Peio Sánchez: “La llum de la Viqui no s’ha apagat, en recollim la torxa encesa.”
La missa exequial no ha estat l’única celebració de comiat de la Viqui. Ell dilluns 24 de febrer, a les 19h, i a la parròquia de Santa Anna, hi haurà una altra celebració de comiat de tipus cívic i interreligiós.
