“M’ha tocat una ànima bona.” Ho deia sant Enric d’Ossó, el nostre pare fundador, referint-se a si mateix. I això també es podria dir de la Victòria. Li va tocar una ànima bona, i ella va anar fent créixer aquesta bondat al llarg de la seva vida.
Va néixer, com Teresa de Jesús, un 28 de març i, com ella, va ser la mitjana entre 9 germans, i molt estimada del seu pare. Alumna del Col·legi Teresià de Maria Immaculada, a la Rambla de Catalunya de Barcelona, als 19 anys va entrar a la Companyia, on ja hi havia dues de les seves germanes grans: l’Adela i la Maria. Va ser professora als col·legis de València, Madrid (Jesús Mestre) i Ganduxer i directora de l’Editorial STJ. Escrivia sense parar i els seus llibres sempre van ser molt sol·licitats.
Els 30 últims anys de la seva vida els va dedicar sobretot als més pobres, exclosos, drogoaddictes, sense sostre. Durant molts anys acompanyant, a la presó, els qui no tenien família o n’estaven allunyats; a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, dedicant-se als malalts de sida. I simultàniament escrivint —més de 100 llibres, i un nombre incomptable d’articles, obres de teatre, musicals…—, pronunciant conferències, transmetent amb la paraula el que desbordava el seu cor.
Finalment, com a resposta a la petició del papa Francesc, creant amb dos capellans diocesans —Peio Sánchez i Xavier Morlans— l’Hospital de Campanya de Santa Anna. Deia Francesc el 27 de novembre del 2014: “La ciutat, juntament amb la multiplicitat d’ofertes precioses per a la vida, té una realitat que no es pot ocultar i que en moltes ciutats és cada cop més evident: els pobres, els exclosos, els descartats. Avui podem parlar de descartats. L’Església no en pot ignorar el clamor, ni entrar en el joc dels sistemes injustos, mesquins i interessats que busquen fer-los invisibles… Aneu-hi!” Així es va crear, el 2017, l’Hospital de Campanya de Santa Anna, i el 2023, la Fundació Viqui Molins, que recull el llegat espiritual i material que tants amics volen conservar per continuar servint els més pobres. “Els nostres”, com bé deia la Viqui. Els pobres eren els seus, però no en el sentit possessiu de propietat sinó en el de fraternitat: tots nosaltres, amb ells, des d’ells i per a ells.
Però, com deia un gran educador de carrer: “L’important no és el que es fa, sinó des d’on es fa.” La resposta, en la Victòria, era una sola paraula: Jesús. Tot amb Jesús, per Jesús, com Jesús. Des d’Ell, tot cobrava sentit: la feina, les joies, les penes, les alegries, l’amor als germans i germanes… Jesús va ser sempre el centre de la seva vida.
El seu tarannà fort i la seva rapidesa a dir directament el que pensava li va comportar incomprensions i patiments. I la seva capacitat de tornar sobre els fets, sentir-se pecadora i demanar perdó als qui podia haver molestat, la van fer humil a mesura que l’amor anava prenent possessió del seu jo més pregon. Va estimar molt i molts. Va estimar apassionadament, com no podia ser de cap altra manera. L’amor de la seva vida sempre va ser Jesús. Després de Jesús, els seus grans amors van ser la Companyia de Santa Teresa de Jesús i Catalunya. També la seva família, que estimava amb tot el cor. A la Companyia li va donar la vida sencera, i ser teresiana —filla i deixebla de Teresa de Jesús— va ser sempre el seu més gran i més sant orgull. Ja en la vellesa deia sovint: “Canviaria tots els premis que he rebut per un somriure de la Companyia.” I què dir de Catalunya…? Estimava amb passió la seva terra, les seves arrels, la seva llengua, les seves tradicions, les seves institucions… I les defensava sempre que calia.
Una lesió greu de cor va començar a fer-se present i a fer-la patir fora mida. Metges, hospitals, marcapassos… impossibilitat de moviments. Va patir molt, molt. Deia sovint: “Tot ho ofereixo a Jesús per l’Hospital de Campanya, pels pobres que no tenen sostre, pels ‘nostres’.”
Després d’uns mesos inacabables: entrades i sortides a la clínica, incertesa i patiment inevitable, Jesús la va venir a buscar.
El 19 a la tarda havia participat amb la comunitat en la conferència en línia del Projecte Nudo, fins i tot havia tingut una petita intervenció. En anar-se’n a dormir no es trobava bé. En mitja hora es va anar trobant pitjor i va sobrevenir el final. El seu nom en la Companyia era Victòria de Jesús. I Jesús li ha donat ja la victòria definitiva: la de gaudir per sempre del seu amor.
Fins aviat, “companya de l’ànima, companya”.
