Aquest dimarts s’ha celebrat la multitudinària vetlla de pregària amb el papa Lleó a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc. Unes 40.000 persones han pogut viure in situ aquesta experiència inoblidable. Entre elles hi havia Adelina Murillo, delegada de Joventut de l’arquebisbat de Tarragona. Tan bon punt s’ha acabat la vetlla, compartia les seves impressions d’aquesta trobada històrica.
Com ha viscut aquesta vetlla de pregària?
L’hem viscut amb molta alegria, amb la il·lusió de passar una estona pregant amb el Sant Pare que ens ha vingut a veure, ha vingut a la nostra terra, ha vingut a casa nostra. I penso que hem volgut fer-lo sentir també com a casa. Aquesta és la inquietud i la il·lusió que teníem al cor.
Què és el que més l’ha impactat?
Doncs crec que els testimonis. Els testimonis m’han impactat perquè realment han estat punyents, molt forts. I també m’ha impactat molt l’abraçada que els ha fet el Papa. Quina abraçada! Perquè el Sant Pare realment ha sentit aquests testimonis de cor.
El que han patit, ho hem sentit de cor, de debò, i això és el que ha estat molt bonic i molt entranyable. L’abraçada del Papa ha estat fantàstica.
Amb què es queda del missatge del Papa?
Em quedo amb allò que ha dit, que som pecadors perdonats, capaços de perdonar i portadors de pau. Perquè realment aquí ens reconeixem, jo crec que tots, en aquesta capacitat de perdonar, potser hem de demanar més a Déu quan ens fallen les forces o ens pensem que no som capaços. Aquesta seria potser una de les paraules que més m’ha tocat.
Com pot incidir en la vida de l’Església catalana aquesta visita de Lleó XIV?
Jo penso que pot ser un renéixer. M’acullo a aquella paraula del segon testimoni, que ha estat preciós, m’ha encantat. Com ha explicat aquella noia el que ha viscut, perquè ni ho ha llegit! La xica ha parlat realment del que havia patit, d’aquella depressió, i de com se n’havia sortit. I això m’ha impactat moltíssim. En aquesta reflexió el papa Lleó XIV ens ha dit que Déu no vol el patiment per a nosaltres, el pateix amb nosaltres! I ha recordat unes paraules del papa Francesc, quan diu que amb Déu tot reneix.
Penso que realment aquesta trobada amb el Papa és un renéixer de la nostra Església, sobretot d’aquests més joves. Era tal l’alegria que tenien al cor aquests joves de tenir el Papa davant, que no han pogut callar.
I quan un no pot callar és precisament perquè se sent ple i té aquesta alegria al cor. I allà la gent no ho podia expressar de cap altra manera que cridant. Jo crec que és això, aquest renéixer. Penso precisament que ens ha vingut molt bé la seva presència aquests dies a la nostra terra, que ens esperona, que ens dona aquesta il·lusió i aquestes ganes de seguir buscant la veritat i sobretot que quan manquin les forces, saber-nos reconduir, trobar el camí. I això és el que a mi m’ha arribat.