La Santa Seu ha fet públic aquest dilluns el missal de la celebració que tindrà lloc a la basílica de la Sagrada Família el proper 10 de juny, i que presidirà el papa Lleó XIV. Començarà amb l’eucaristia i culminarà amb la benedicció de la torre de Jesucrist, un dels moments més esperats de la visita del Sant Pare, però també un dels més complexos des del punt de vista organitzatiu i litúrgic. Així ho ha explicat a Ràdio Estel Mn. Josep Teixidó, delegat de pastoral sacramental de l’arquebisbat de Barcelona i responsable de litúrgia de la visita papal a Barcelona. En una entrevista al programa El Matí a Ràdio Estel, Teixidó ha definit quins són els principals reptes litúrgics i organitzatius d’una celebració d’aquestes dimensions.
Com es prepara una celebració litúrgica d’aquesta magnitud? Com es coordinen el Vaticà, l’Església local i les altres institucions implicades?
Nosaltres fem unes reunions prèvies en les quals, a partir d’una base, que és la mateixa celebració, elaborem una proposta. Tot això es fa també coordinadament amb la Sagrada Família, que ja té una llarga experiència en la preparació de grans celebracions. A partir d’aquí, la proposta s’eleva a l’Oficina de les Celebracions Litúrgiques del Papa i són ells qui hi introdueixen les adaptacions, els canvis o les modificacions que consideren convenients.
«És una celebració com qualsevol altra, però tot queda multiplicat»
Per a qui no coneix aquesta realitat des de dins, quins són els principals aspectes que cal tenir en compte a l’hora d’organitzar una missa presidida pel Papa?
Hi ha diversos elements. El primer és l’equip que presideix la celebració, que és el Papa mateix, amb tot el que això representa. Nosaltres arribem fins a un determinat punt, però després el Vaticà té la seva pròpia manera d’organitzar-se i de treballar.
També cal tenir en compte el gran volum de persones que participen en la celebració i tota la logística que això comporta. En definitiva, és una missa a gran escala. És una celebració com qualsevol altra, però tot queda multiplicat: la participació, l’organització, els espais i els detalls que cal coordinar.
Una de les qüestions més visibles serà la gran presència de cardenals, bisbes i preveres. Quants concelebrants es preveu que hi participin?
La previsió inicial era d’uns dos-cents bisbes i prop de vuit-cents preveres. Tot i això, diria que encara s’hi han apuntat bastants més sacerdots. Per tant, tranquil·lament podem parlar d’un miler de concelebrants.
La basílica és prou gran i això ens ha ajudat. Els preveres hauran d’estar situats a la part inferior del creuer, però hem pogut trobar solucions perquè tothom hi pugui participar.
«És costum en els viatges papals és que el mateix Papa faci el regal d’un calze a l’Església local»
També s’han preparat ornaments litúrgics específics per a aquesta celebració?
Sí. Sobretot les casulles i les mitres han estat dissenyades seguint els esquemes i la inspiració de l’arquitectura gaudiniana de la Sagrada Família. Aquest serà probablement l’element més visible des del punt de vista litúrgic, especialment en els ornaments dels bisbes, dels cardenals i del mateix Sant Pare.
Hi haurà algun element litúrgic especialment significatiu o simbòlic?
El que és costum en els viatges papals és que el mateix Papa faci el regal d’un calze a l’Església local. Aquesta és una tradició habitual i, per tant, també està prevista en aquesta ocasió.
Aquesta serà la tercera visita d’un Papa a Barcelona. Què diferencia aquesta celebració de la missa de dedicació de la Sagrada Família que va presidir Benet XVI l’any 2010?
Són celebracions molt diferents. Una missa de dedicació d’una església incorpora molts més elements litúrgics, molts més signes i una gran riquesa simbòlica. En aquest cas estem parlant d’una celebració que, des d’un punt de vista estrictament litúrgic, és una missa de dia feiner, encara que amb alguns elements més solemnes, com ara el Glòria i el Credo.
La gran diferència és que aquí no hi ha el ritu de dedicació del temple. Al final de la celebració hi haurà la benedicció corresponent, però no hi ha tots aquells elements propis de la dedicació d’una església. Per això la celebració és molt més senzilla des del punt de vista ritual.
Això també es tradueix en una durada més curta?
Sí. Una missa de dedicació pot arribar a durar unes tres hores. En aquest cas estem parlant d’una celebració d’una hora i poc, aproximadament la meitat.
La publicació del missal ha anat acompanyada d’algunes crítiques per la presència del català. Com valora aquesta qüestió?
És un tema que nosaltres també hem treballat. Ara bé, hi ha aspectes que depenen de nosaltres i n’hi ha d’altres que depenen directament de les disposicions de la Santa Seu.
També cal tenir en compte que, si es compara amb la missa de Benet XVI, aquella celebració tenia molts més elements i això donava molt més marge per distribuir els diferents idiomes. En aquesta ocasió, en ser una missa més senzilla des del punt de vista ritual, hi ha menys espais on poder-ho fer.
«Hi haurà diversos moments importants en català»
Tot i això, el català tindrà una presència significativa durant la celebració?
Sí. Hi haurà diversos moments importants en català. El Sant Pare iniciarà la celebració amb la salutació litúrgica en català. La primera lectura es proclamarà íntegrament en català i el salm responsorial també serà en català.
A més, el Credo serà cantat en català per l’assemblea i diverses pregàries dels fidels es faran en aquesta llengua, combinades amb d’altres. Per tant, la presència del català no es limita a un element simbòlic o protocol·lari, sinó que forma part de diversos moments centrals de la celebració. Nosaltres n’hem estat plenament conscients des del primer moment. Hi ha qüestions que hem pogut treballar i impulsar, però n’hi ha d’altres que ja no depenen tant de nosaltres.
«Es tracta d’un text llarg i que cal tenir en compte que el Papa l’ha de proclamar íntegrament. Aquesta és la principal explicació que se’ns va donar»
Algunes veus han qüestionat especialment que la pregària de benedicció de la torre sigui en castellà. Encara hi ha marge per a algun canvi?
La dificultat que se’ns va traslladar és que es tracta d’un text llarg i que cal tenir en compte que el Papa l’ha de proclamar íntegrament. Aquesta és la principal explicació que se’ns va donar.
Encara queden alguns dies, però qualsevol decisió en aquest sentit no depèn de nosaltres.
Vostè va participar en la missa de Benet XVI l’any 2010 com a seminarista. Ara és el responsable de la litúrgia de la visita papal. Com viu aquest canvi?
Sí, és cert. A la celebració del 2010 vaig cantar el salm responsorial quan era seminarista. Ara em toca assumir una responsabilitat diferent. En qualsevol cas, sempre cal recordar que darrere una celebració d’aquestes característiques hi ha molta gent treballant. Som un equip, i és gràcies a aquest treball conjunt que es pot preparar una celebració d’aquesta magnitud.