A l’espera de la publicació de la primera encíclica de Lleó XIV, “Magnifica humanitas”, aquest dilluns Ràdio Estel ha reunit dos experts per analitzar el possible continut del document. Un d’ells, Jesús Avezuela, és el director general de la Fundació Pau VI, que ha participat activament en l’elaboració del document. L’entitat ha compartit amb la Santa Seu els seus estudis relacionats amb la sociologia i la tecnologia, que després han ajudat el Sant Pare a l’hora de redactar l’encíclica: “La fundació ha aportat els treballs i seminaris que s’han fet en els darrers anys, i que tracten temes relacionats amb la intel·ligència artificial, com l’empremta digital o l’impacte de la IA en la transformació del treball”. Avezuela ha explicat quines seran les claus de “Magnifica humanitas” juntament amb mossèn Joan Costa, delegat de Pastoral Social Caritativa i director de la Càtedra de Pensament i Acció social de l’Església.
Un dels grans temes que tractarà l’encíclica i que ha destacat en primer lloc Avezuela és la vulnerabilitat humana. Com ha recordat, en els darrers mesos el Papa hi ha insistit molt, ja que vol que es coneguin els límits de la pròpia naturalesa humana: “De ben segur que hi trobarem algun capítol que parli dels límits del transhumanisme, que significa preguntar-se pels propis límits de la naturalesa. És parlar de tot el que no coneixem, del que va més enllà del que és corporal. Això és una qüestió fonamental a l’encíclica, on es parla d’aquesta trampa que suposa el canvi de l’ésser humà a un robot, que porta a promeses que no es poden complir, com la immortalitat”.
Els dos precedents: “Antiquitas et nova” i “Quo vadis humanitas”
En aquest context, mossèn Costa apunta que la nova encíclica s’ha d’entendre com una continuació del camí que la Santa Seu va iniciar amb dos documents previs. El primer, Antiquitas et nova, està centrat en “el paper de la intel·ligència artificial, els reptes i les possibilitats que ens dona”. El segon, Quo vadis humanitas, aborda “aquesta nova tendència d’intentar refer la naturalesa humana” pròpia del transhumanisme. Tots dos textos, assegura, “segur que han aportat noves idees a la nova encíclica”, que no només serà una eina doctrinal, sinó també “una forma cultural d’entendre tota la realitat”.
“Només un cor pot parlar a un altre cor”
Preguntat pel paper de la IA en la vida dels preveres, un tema que també podria tenir un capítol a l’encíclica de Lleó XIV, mossèn Costa ha recordat les paraules del mateix Papa, quan va defensar l’autenticitat de les homilies amb la frase “només un cor pot parlar a un altre cor”. “És veritat que la font d’informació que ens ofereix la IA és incalculable, de recursos bíblics… ens ha estalviat molta feina, però a la mateixa vegada jo sempre dic als seminaristes que si volem que ens escolti la gent, primer de tot han d’entendre que els estimem, i que el que els oferim és un tresor. La IA no pot demostrar aquesta estima, i per això no es pot fer una homilia de llauna”, ha exposat Costa.
En aquesta mateixa direcció, Jesús Avezuela ha subratllat que Lleó XIV posa l’èmfasi en l’amistat i llibertat de la intel·ligència humana, un aspecte en què “per molt avançada que sigui la IA, mai no podrà substituir la mediació humana”.
“La revolució tecnològica en general, és un dels reptes ètics més apassionants que tenim i dels més difícils. Jo soc molt pro tecnologia, però mai hem d’oblidar que la IA no té una motivació pròpia. La màquina es pot entrenar per simular certes emocions, pot tenir una conversa amb nosaltres sobre emocions, però no les podrà sentir mai. L’amistat i la llibertat són aquesta vessant humana que no tindrà mai la màquina, i per tant la qüestió que ens ha de preocupar no és què farà la IA sinó què podrem fer nosaltres si creixem en amistat i llibertat com a humanitat”, ha conclòs Avezulea.
Un debat profundament humà
Finalment, mossèn Joan Costa adverteix que el gran risc d’aquest nou paradigma tecnològic i que l’encíclica de Lleó XIV ajudarà a combatre és que es configurin “éssers humans funcionals, que només viuen per eficàcia”, deixant de banda la dimensió més profunda i contemplativa de la persona. “El Papa defensa que l’ésser humà està fet per estimar i ser estimat, una realitat que la tecnologia pot dificultar si no es gestiona bé”, ha dit mossèn Costa, que també ha recordat les paraules del papa Francesc, que ja advertia de les possibles problemàtiques a les que ha de fer front la societat, com la paradoxa creixent causada per les xarxes socials: “Han fet més propers els llunyans, però ha fet més llunyans els propers.”
“El debat sobre la IA és, en essència, profundament humà”
En paral·lel, Avezuela adverteix que la intel·ligència artificial pot generar noves bretxes, fins i tot generacionals. Tot i això, ha defensat una mirada equilibrada: “Les revolucions al llarg de la història, com ara la intel·ligència artificial, són una invenció humana i, per tant, també un motiu d’orgull pel progrés assolit. Ara bé, no podem deixar a l’algoritme que segueixi la seva vida, perquè el debat sobre la IA és, en essència, profundament humà” i representa un desafiament antropològic que la societat haurà d’afrontar col·lectivament.